Recolecció de bolets
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar
Recolecció de bolets, recollida de bolets, busca de bolets i térmens similars descriuen l'activitat de recolectar bolets en la naturalea, per lo general per al seu consum. Esta activitat és molt popular en casi tota Europa, incloent als països nòrdics, bàltics, eslaus i de la conca del Mediterràneu,cita requerida i en Austràlia, Japó, Coreja, Canadà, zona centre sur i sur de Chile i Estats Units (en el noroest, el mig oest i els Apalaches).
Importància regional
[editar | editar còdic]
- En els Estats Units, la busca de foncs és particularment popular en la zona dels Apalaches i en la costa oest des de la baïa de Sant Francisco cap al nort, a lo llarc de la costa del Pacífic, en el nort de Califòrnia, Oregó, Washington, i moltes atres regions.
- Els entusiasta britànics gogen hui d'una estesa temporada de recolecció que promedia els 75 dies en comparació als 33 de la década de 1950.[1]
- En els països eslaus, com Rússia, Polònia, Ucrània, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, la República Checa i en Lituània, la recolecció de foncs és una activitat familiar comuna. Despuix d'una forta pluja, durant la temporada de foncs, famílies sanceres solen aventurar-se als boscs propencs, omplint gavetes sanceres de foncs, que en retornar, cuinen i mengen en el sopar o be són secats o marinados per al seu consum posterior.
- L'explotació comercial de foncs selvats en Canadà s'ha convertit en una indústria de varis millons de dólars.[2]
Península ibèrica
[editar | editar còdic]En la península ibèrica la busca de foncs és una activitat molt popular en moltes regions, com en Castella i Lleó, La Rioja, el País Vasc i Catalunya, a on al recolector de foncs se li diu boletaire. Els recolectors espanyols de foncs a sovint mantenen en secret el lloc de recollida per a evitar que uns atres saquegen la zona per a obtindre beneficis econòmics. Els recolectors poden ser competitius, aplegant inclusivament a l'engany per a arreplegar informació sobre àrees de recolecció. Este tipo de comportament no es considera impropi entre espanyols, ya que forma part del sentit innat de la competència que impregna la societat.
La dinàmica social de recollida de foncs pot ser molt complexa, i els recolectors més dedicats han establit regles tácito d'etiqueta per a l'activitat. De la mateixa manera que els secrets de llocs de peixca, les àrees de recollida de foncs solament poden ser compartides entre amics propencs, i els recolectors informats esperen que tots siguen discrets. Convertir-se en el recolector més exitós de la temporada és un objectiu de tot recolector social, i els recolectors exitosos poden tindre una alta posició dins del seu grup social. En l'Espanya rural, la recolecció de foncs és un tema comú de conversació en els bars dels pobles. Familiars o amics opten per la recolecció de foncs com a activitat per als viages de fin de semana, els quals servixen a sovint com una activitat d'unitat.
Festivals
[editar | editar còdic]La popularitat de la recolecció de foncs en algunes parts del món ha dut a la creació de festivals, que solen realisar-se entre setembre i octubre, depenent dels foncs disponibles en una regió en particular. Els festivals en Amèrica del Nort inclouen:
- Aerie Resort en l'Illa Vancouver—Great Fall Mushroom Hunt
- Bamfield, Illa de Vancouver—Bamfield Mushroom festival [1]
- Boyne City, Michigan—Annual National Morel Mushroom Festival [2]
- Washington's Long Beach Peninsula—Wild Mushroom Celebration
- Lake Quinault Lodge in Washington's Olympic National Forest—Quinault Rain Forest Mushroom Festival
- Mendocino County (North of Sant Francisco)--Mushroom Festival
- Madisonville, Texas—Mushroom Festival [3]
- Telluride, Colorat—Fungifest [4]
- Kennett Square, Pennsylvania—Mushroom Festival
- Girdwood, Alaska—Fungus Fair
- Muscoda, Wisconsin-Morel Mushroom Festival
- Eugene, Oregon--Mushroom Festival
Radiació
[editar | editar còdic]La pluja radiactiva, que cau des del desastre de Chernóbil, presenta un problema important per a la recolecció de foncs en Europa. Per l'àmplia difusió de la seua micelio, els foncs tendixen a acumular més cesi-137 radioactivo que el sol circumdant i que atres organismes. Ents especialistes de l'Estat (en Bielorússia és Bellesrad) supervisen i analisen el grau d'acumulació de radioisòtops en diferents espècies selvades de plantes i animals. En particular, Bellesrad alega que свинушка (Paxillus ssp.), Масленок (Suillus ssp.), Моховик (Xerocomus ssp.), I горькушка (Lactarius rufus) són els pijors en este sentit. El més segur és oпёнок oсенний (Armillaria mellea)
Açò no és solament un problema en Polònia, Bielorússia, Ucrània i Rússia; les conseqüències també varen aplegar a Europa occidental i, fins fa poc, el govern alemà desalentaba a la gent arreplegar certs tipos de foncs.
Normes per a la recolecció de foncs
[editar | editar còdic]
Pràctiques prohibides en la recolecció de foncs
[editar | editar còdic]En la recolecció de foncs estan prohibides les següents pràctiques:
- No es deu remoure el sol de manera que s'altere o perjudique la capa vegetal superficial, ya siga manual o mecánicamente, a excepció dels foncs hipogeus (trufas, criadillas de terra,...), para la recolecció del qual podrà usar-se el machet trufero o similars. - No es deuen utilisar ferramentes que alcen els mantillos, tals com hoces, despalladores, escardillos, azadas o qualsevol atra ferramenta que altere la part vegetativa del fonc.
Pràctiques adequades en la recolecció de foncs
[editar | editar còdic]La recolecció de bolets es deurà efectuar seguint les següents normes:
– Es deuen respectar els eixemplars antics, trencats o alterats, per la seua importància per a l'expansió de l'espècie, i també aquells que no siguen motiu de recolecció salve per a fins científics o per a l'aprenentage del principiante.
– Els recipients elegits pels recolectors per al trasllat i almagasenament dels foncs, deuran permetre la ventilació i, fonamentalment, la caiguda a l'exterior de les espores. El recipient més adequat és la cistella de vímen o similars.
– No deuen recolectar-se foncs durant la nit, ya que es pertorba la fauna selvada de la zona.
– En cas dels foncs hipogeus, el terreny deurà deixar-se en les condicions originals, reblint els forats produïts en l'extracció en la mateixa terra extreta.
Foncs venenosos que solen confondre's en els comestibles
[editar | editar còdic]
Les bones guies de foncs criden l'atenció sobre les similituts entre les espècies, sobretot si una espècie comestible és similar o freqüentment confosa en una atra que és amoladora.
Eixemples:
- Els rebozuelos anaranjados o falsos rebozuelos (Hygrophoropsis aurantiaca) poden semblar rebozuelos reals (Cantharellus cibarius) per a l'ull inexperto. Este últim no té les laminillas fortes, sino més be venes romas en la part inferior. Un error ací, no obstant, no seria molt greu, ya que els rebozuelos falsos es consideren comestibles, encara que no saborosos. S'ha sabut de síntomes en el seu consum.[3] La Bolet d'olivera, en canvi, és a sovint confòs en un rebozuelo i és potencialment tòxic.
- Les colmenillas verdaderes es distinguixen de les colmenillas falses (Gyromitra spp. Spp i Verpa.). Les impostoras tenen els capells units en la part superior del peu, mentres que les colmenillas verdaderes tenen un capell de panal i una sola cambra, hueca i contínua.
- Les Chlorophyllum molybdites inmaduras poden ser confoses en foncs Agaricus comestibles.
- Els bejines inmaduros generalment són comestibles, pero es deu anar en conte per a evitar espècies com la Scleroderma citrinum i Amanitas inmaduras. Estos poden ser identificats tallant el pèl de llop en el mig i buscant una gleba reticulada obscura o les estructures articulades, no homogénees d'un fonc en laminillas, respectivament.
- Conocybe filaris, i algunes espècies de Galerina poden semblar-se, i creixen junt a Psilocybe. Psilocybe no és mortal, pero conté els alcaloide psilocibina i psilocina, que són buscades a sovint per a ser usades com a drogues psicodèliques de recree. Galerina i Conocybe Filaris per un atre costat són molt venenoses.
Menjar espècies venenoses
[editar | editar còdic]Existixen tractaments per a reduir o eliminar la toxicitat d'algunes (pero no totes) les espècies venenoses fins al punt en que puguen ser comestibles.[4] Per eixemple, les colmenillas falses són mortalment venenoses quan es mengen crues o preparades de forma incorrecta, pero les seues toxines poden ser reduïdes per un método apropiat de sancochado. Preparat d'esta manera, este fonc és àmpliament utilisat i considerat un manjar en els països escandinaus, encara que investigacions recents sugerixen que encara pot haver conseqüències a llarc determini per a la salut per menjar-ho.[5]
Existixen falses regles en la cultura popular per a determinar si un bolet és venenós o no i aixina, es diu que si un bolet la mengen els animals és comestible, que els bolets cuits en objectes d'argent i que les enfosquixquen són venenoses, ...Totes estes regles són falses, a voltes són vàlides pero atres voltes no. Lo únic que funciona realment és el coneiximent botànic de totes les espècies. Existixen multitut de guies en el mercat que nos ajudaran a diferenciar unes d'unes atres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gange, A.C., E.G. Gange, T.H. Sparks & L. Boddy. (2007) "Rapid and recent changes in fungal fruiting patterns" Science 317: 71.
- ↑ R.J. Bandoni
- ↑ Arora, David. Mushrooms Demystified. Tingues Speed Press, 1986
- ↑ William Rubel. «Amanita muscaria, edibile if parboiled» (en en).
- ↑ Michael W. Beug, Marilyn Shaw, and Kenneth W. Cochran. Thirty plus Years of Mushroom Poisoning: Summary of the Approximately 2,000 Reports in the NAMA Case Registry.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recolección de setas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.