Anar al contingut

Regla de Simpson

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Simpsons method illustration.svg
La funció f (x) (blava) és aproximada per una funció quadràtica P (x) (roig).

En anàlisis numèric, la regla o método de Simpson (nomenada aixina en honor de Thomas Simpson) i a voltes cridada regla de Kepler és un método d'integració numèrica que s'utilisa per a obtindre l'aproximació de l'integral:

abf(x)dxba6[f(a)+4f(a+b2)+f(b)].

Introducció

[editar | editar còdic]

En integració numèrica, una forma d'aproximar una integral definida en un interval [a,b] és per mig de la regla del trapezi, és dir, que sobre cada subintervalo en el que es dividix [a,b] s'aproxima f per un polinomi de primer grau, per a després calcular l'integral com sumixca de les àrees dels trapezis formats en eixos subintervalos . El método utilisat per a la regla de Simpson seguix la mateixa idea, pero aproximant els subintervalos de f per mig de polinomis de segon grau.

Deducció de la regla de Simpson

[editar | editar còdic]

Considerem el polinomi interpolador d'orde dos P2(x), que aproxima a la funció integrant f(x) entre els nodos x0 = a, x1 = b i m = (a+b)/2. L'expressió d'eixe polinomi interpolante, expressat a través de l'interpolació polinòmica de Lagrange és:

P2(x)=f(a)(xm)(xb)(am)(ab)+f(m)(xa)(xb)(ma)(mb)+f(b)(xa)(xm)(ba)(bm).

Aixina, l'integral buscada[1]

I=abf(x)dx

és equivalent a

I=abP2(x)dx+término error=ba6[f(a)+4f(m)+f(b)]+E(f),

a on I(f) és el terme d'error; per lo tant, es pot aproximar com:

abf(x)dxba6[f(a)+4f(m)+f(b)].

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rao, Sankara (2007). «7.6 Newton-Cotes integration formulae», Numerical Methods For Scientists And Engineers, 3ª edició (en anglés), New Delhi (Índia): Prentice-Hall of Índia Learning Private, pp. 151-159. ISBN 8120332172.


Referències

[editar | editar còdic]