Regla de Simpson
En anàlisis numèric, la regla o método de Simpson (nomenada aixina en honor de Thomas Simpson) i a voltes cridada regla de Kepler és un método d'integració numèrica que s'utilisa per a obtindre l'aproximació de l'integral:
- .
Introducció
[editar | editar còdic]En integració numèrica, una forma d'aproximar una integral definida en un interval [a,b] és per mig de la regla del trapezi, és dir, que sobre cada subintervalo en el que es dividix [a,b] s'aproxima f per un polinomi de primer grau, per a després calcular l'integral com sumixca de les àrees dels trapezis formats en eixos subintervalos . El método utilisat per a la regla de Simpson seguix la mateixa idea, pero aproximant els subintervalos de f per mig de polinomis de segon grau.
Deducció de la regla de Simpson
[editar | editar còdic]Considerem el polinomi interpolador d'orde dos , que aproxima a la funció integrant entre els nodos x0 = a, x1 = b i m = (a+b)/2. L'expressió d'eixe polinomi interpolante, expressat a través de l'interpolació polinòmica de Lagrange és:
Aixina, l'integral buscada[1]
és equivalent a
a on I(f) és el terme d'error; per lo tant, es pot aproximar com:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rao, Sankara (2007). «7.6 Newton-Cotes integration formulae», Numerical Methods For Scientists And Engineers, 3ª edició (en anglés), New Delhi (Índia): Prentice-Hall of Índia Learning Private, pp. 151-159. ISBN 8120332172.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de Simpson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.