Anar al contingut

Regulars

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore regular.
El coronel Dámaso Berenguer en les Forces Regulars en 1913
Escut del Grup de Regulars de Melilla n.º 52.
Escut del Grup de Regulars de Ceuta n.º 54.

Els Grups de Regulars de Melilla, més coneguts simplement com a Regulars, varen anar un tipo de tropes colonials espanyoles. Creats en 1911 en personal espanyol i indígena, l'organisació del qual es va formar en tabores, estructura equivalent a un batalló d'infanteria integrat per quatre companyies, més un esquadró de cavalleria que es va ampliar a l'any següent a dos tabores d'Infanteria més un tabor de Cavalleria.

Durant els anys 10 i 20, els regulars varen ser una de les forces de choc en la guerra del Rif abans de combatre en la península ibèrica en els anys 30 baix el mando de Francisco Franco.

Història

[editar | editar còdic]

Les Forces Regulars Indígenes de Melilla es varen crear en Melilla el 30 de juny de 1911, sent el seu primer cap el tinent coronel de cavalleria Dámaso Berenguer Fusté, veterà de la Guerra de Cuba. La creació dels Regulars es va deure en gran part a l'oposició de la societat espanyola a l'ocupació de soldats de tongada en les campanyes portades a terme en la zona d'influència d'Espanya en el nort de Marroc, institucionalisada com protectorat a partir de 1912. Els antecedents com a unitat en tropes indígenes, es troben en la formació dels Mogataces d'Orà (plaça espanyola en 1509-1709 i 1732-1791) en els Tiradors del Rif creats en Melilla en 1859 i en la Milícia Voluntària de Ceuta, formades en membres de tribus i clans locals i de les quals és hereua.

La missió d'estes forces va ser la de vanguarda i combat en tot tipo de terreny i operacions, sent des dels seus començos integrat per espanyols, tant voluntaris com a subjectes al servici militar obligatori, mentres els seus oficials i caps eren destinats des de la península en terminar el seu adestrament, com a força varen aplegar a incloure especialitat en emboscades, desembarcs i operacions en alta montanya a través del temps. S'exigia als seus mandos tindre molt bons coneiximents sobre la manera de dur la guerra per part de l'enemic del Rif i del foc rebel de la regió de Yebala (a on es troba Tetuán). Per a aplegat el moment actuar en precisió milimétrica de vanguarda, o com a força de choc molt temuda en tindre consideració de cos altament capacitat i preparat de reacció, contenció i atac, segons exigències.

Sent que, la simple presència de dotacions Regulars en camp, es considera posició de ventaja, els Regulars es varen convertir molt pronte en un cos d'èlit del Eixèrcit d'Àfrica. Durant el Segon bienio de la Segona República, també serien utilisades pel govern d'Alejandro Lerroux per a reprimir la revolució d'Astúries en 1934 i utilisades pel bando nacional a parir de 1936 durant la Guerra Civil.[1]

Evolució

[editar | editar còdic]

En 1914 es varen ampliar les forces de Regulars en la creació de quatre grups (unitat tipo regiment). Cada u d'estos quatre grups estava format per dos tabores d'Infanteria de tres companyies més un tabor de cavalleria de tres esquadrons. Varen combatre sempre en l'extrema vanguarda.

En concret, els Grups de Forces Regulars Indígenes queden constituïts aixina:

Despuix del Desastre de Annual (1921) i pels poderosos interessos miners en la zona propenca a Melilla, en 1922 es va crear el quint grup dels cridats històrics:

Varen formar part de la punta de llança des dels començos, durant la denominada «Campanya del Resquit» (que va seguir al Desastre de Annual) i en el desembarc d'Espígols en 1925, entre atres operacions durant la guerra del Rif.

Varen participar aixina mateix en les operacions desenrollades en Astúries durant la Revolució d'octubre de 1934 i en els principals fronts durant la guerra civil espanyola.[2] També varen participar en puntuals operacions contra el maquis en la postguerra. Posteriorment, alguns dels seus membres varen participar en la Divisió Blava durant la Segona Guerra Mundial, (periodo en el que també varen estar destacats breument en l'illa de Fernando Poo). Despuix varen participar també en el Tabor de Maniobra destacat en Ifni en 1959 despuix de la guerra de Ifni-Sahara.

Despuix de la guerra civil espanyola es varen crear cinc nous grups:

I dos grups de cavalleria:

  • Grup de Forces Regulars Indígenes de Cavalleria Tetuán N.º 1.
  • Grup de Forces Regulars Indígenes de Cavalleria Melilla N.º 2.

En els plans de Replegue de l'Eixèrcit Espanyol (31 d'abril de 1956 – 31 d'agost de 1961), com a conseqüència de l'independència de Marroc, es varen reduir de huit a quatre els Grups de Forces Regulars d'Infanteria i es varen dissoldre els dos Grups de Cavalleria. Este Grup contava en 127 oficials marroquins i 12 445 soldats d'esta mateixa nacionalitat.[3]

Honors

[editar | editar còdic]
Regulars ascendits a sargents per mèrits de guerra en 1914

Otorgats sobretot per la seua participació en la pacificació de Marroc i per la seua intervenció en Espanya, principalment en la Guerra Civil. Hui en dia és l'unitat més condecorada de l'Eixèrcit Espanyol. D'entre algunes de les seues moltes Laureadas i medalles obtingudes es troben:

Tinent José Enrique Varela Iglésies setembre de 1920. Tinent José Enrique Varela Iglésies maig de 1921.

    • En 1915 per a un mege de Sanitat Militar, adscrit a Regulars.
  • Laureada de Sant Fernando Colectiva:
    • II Tabor del Grup de Regulars Indígenes Espígols n.º5, per les accions de Ciutat Universitària (Parc de l'Oest), novembre de 1936.
    • V Tabor del Grup de Regulars Indígenes de Ceuta n.º 3, pels fets d'armes ocorreguts entre el 15/11/1936 i el 19/05/1937 en la Ciutat Universitària de Madrit. accions de Ciutat Universitària (Parc de l'Oest)
  • Medalla Militar Colectiva:
    • Grup de Larache n.º 4, per l'acció de Muires i Haman en 1920.
    • Grup de Ceuta n.º 3, pels combats del Barranc del Llop i Casabona en 1921.
    • Grup de Forces Regulars d'Infanteria de Melilla n.º 2, per les accions de Tizzi Assa i Tifaruin, en 1923.
    • Grup de Tetuán n.º1, pels combats de Penyes de Cayat.
    • Grup de Regulars Indígenes Espígols n.º 5, pels combats en la Ciutat Universitària (Parc de l'Oest) novembre de 1936.
    • V Tabor del Grup de Regulars Indígenes de Melilla n.º 2, pels combats en la batalla de l'Ebre 25 de juliol de 1938.
    • V Tabor del Grup de Regulars Indígenes de Ceuta n.º 3, pel seu lluent comportament en les operacions de Terol, Maestrazgo i especialment pel cicle d'operacions de l'Ebre, novembre de 1938.

Emblema

[editar | editar còdic]

En maig de 1913 la situació en la regió montanyosa de Yebala va aplegar a ser molt perillosa, en incidents per tota la zona occidental del Protectorat. Els Regulars varen aplegar des de Melilla en auxili de les tropes combatents. Despuix d'ajudar i socórrer a la columna que dirigia el general Primer de Rivera, varen seguir atres accions heròiques, entre les que va destacar la coneguda com «Les Bayonetes de Laucien», en la que els Regulars varen acodir a salvar als Caçadors, conseguint un bon número de baixes de l'enemic en el seu envestiment en els gavinets de les bayonetes en les lomas de Laucien, que era una posició militar espanyola. Despuix d'este ardit, el gavinet bayoneta es va incorporar en l'emblema del cos de Regulars, junt en el de la mija lluna creixent, que era símbol del contingent indígena.

Reorganisació

[editar | editar còdic]
Regulars n.º 54 de Ceuta durant la Desfilada de les Forces Armades en Madrit en 2008.
Archiu:Regulares52 melilla.jpg
Regulars n.° 52 de Melilla portant diferents estandarts.

L'1 de decembre de 1957 en motiu de l'independència de Marroc es produïx la Reorganisació dels Grups de Regulars.

Tal com senyala l'Orde General de l'Eixèrcit del Nort d'Àfrica del 31 d'agost de 1961, complida la missió que Espanya va assignar al seu Eixèrcit en Marroc, les últimes unitats militars espanyoles abandonen el territori marroquí.[5]

Gran part dels Grups de Forces Regulars Indígenes es varen dissoldre, quedant els G. F. R. d'Infanteria Tetuán n.º 1 i Ceuta n.º 3 de guarnició en Ceuta, i Melilla n.º 2 i Espígols n.º 5 en Melilla, passant en poc temps a estar fonamentalment formats per espanyols d'orige europeu, de les ciutats de Ceuta, Melilla i atres llocs d'Espanya.

Durant la marcha verda en el Sàhara Espanyol, els Regulars varen ser desplegats en la frontera de les places de sobirania en Marroc i en els últims anys han participat en les unitats formades, per a acabar en les crisis derivades dels assalts a les tanques fronterices de Ceuta i Melilla i en la mateixa frontera, durant la Crisis de l'Illa de Jolivert. Aixina mateix han format part d'agrupacions en Bòsnia-Hercegovina i Kosovo, el Líban, Iraq (com a instructors i facilitadores/traductors) i Mali junt a atres unitats, participat en seguritat cooperativa en Tunis, mentres que alguns dels seus membres han estat presents igualment, en desplegaments com els realisats per l'Eixèrcit en forces multinacionals, en Afganistan.

El Grup de Forces Regulars d'Infanteria de Melilla n.º 2 ha passat a cridar-se des de 1986 Regiment d'Infanteria Llaugera Regulars de Melilla n.º 52, com a hereu de Grups de Regulars i del Regiment d'Infanteria Melilla 52, cridant-se posteriorment Grup de Regulars de Melilla n.º 52. Esta unitat nutrix els destacaments del Peñón de Vélez de la Gomera, d'Espígols i de les illes Chafarinas.

El Grup de Forces Regulars d'Infanteria de Tetuán n.º 1 va prendre la denominació de Regiment d'Infanteria Llaugera Regulars de Ceuta n.º 54, com a hereu de Grups de Regulars i del Regiment d'Infanteria Ceuta 54 (en orige Terç Permanent de Ceuta), cridant-se posteriorment Grup de Regulars de Ceuta n.º 54.

Composició d'un Tabor de Regulars d'Infanteria

[editar | editar còdic]
  • Mando: 1 Comandant.
  • Plana Major (PLM): 1 Capità, 1 pilot d'enllaços; destacament de sanitat i evacuació, tren de combat, secció de avituallamiento, secció antiaèrea, secció anticarro.
  • 4 companyies de fusilés cada una en 3 seccions de fusils i un pilot de morters.
    • 3 seccions de fusils (1 oficial, 3 sargents, 41 unitats de tropa; 3 ametralladores)
      • Cada secció en tres pilots, i cada pilot 1 esquadra de fusils (1 veta, 5 soldats) i 1 esquadra d'ametralladores (1 veta tirador, 4 proveïdors).
    • 1 Pilot de morters (1 sargent, 2 vetes, 8 soldats, 2 morters 60 mm)
  • 1 companyia d'ametralladoras, en tres seccions d'ametralladores i 1 secció de morters.
    • Secció d'ametralladores en dos pilots d'ametralladores (1 Oficial, 6 Sargents, 24 unitats de tropa, 8 muls, 4 ametralladores).
      • Cada pilot ametralladores: 1 sargent, 2 vetes tiradors, 6 proveïdors, 4 acemileros, 4 muls, 2 ametralladores.
    • Secció de Morters (1 oficial, 2 sargents, 12 unitats de tropa, 4 muls, 2 morters 81 mm)
      • Cada morter: 1 sargent, 1 veta tirador, 3 proveïdors, 2 acemileros, 2 muls, 1 morter de 81 mm.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Preston, Paul (2011). El holocaust espanyol. Odi i extermini en la Guerra Civil i despuix, Barcelona: Debat, pp. 197 i ss.. ISBN 978-84-8306-852-6.
  2. ↑ The Economist. «War's overlooked victims» (en anglés). economist.com. Consultat el 31 de giner de 2011.
  3. ↑ Jesús Albert Salueña, Replec de l'Eixèrcit espanyol de la Zona Nort del Protectorat Marroquí (31 d'abril de 1956 - 31 d'agost de 1961) Anals de Història Contemporànea, 23 2007. ISSN 0212-6559, pàgina 208
  4. ↑ «Mapa guerra de Marroc. Universitat d'Indiana.».
  5. ↑ ABC-Sevilla, 1 de setembre de 1961.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • ALBERT SALUEÑA, Jesús. «Replec de l'eixèrcit... marroquí». En Anals de Història Contemporànea n.º 23 (2007).


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Regulars&oldid=859781»