Reinhard Genzel
Reinhard Genzel[1] (Bad Homburg, 24 de març de 1952) és un astrofísic alemà, codirector del Institut Max Planck de Física Extraterrestre, catedràtic de la LMU i professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Física 2020 "pel descobriment d'un objecte compacte supermasivo en el centre de nostra galàxia", mateixa que va compartir en Andrea Ghez i Roger Penrose.[2]
Vida i carrera
[editar | editar còdic]Genzel va nàixer en Bad Homburg vor der Höhe, Alemània. Fill del professor de física de l'estat sòlit Ludwig Genzel (1922-2003) va estudiar física en la Universitat de Friburgo i en la Universitat de Bonn, a on va fer la seua doctorat en 1978[3] i, en el mateix any, el seu tesis doctoral sobre radioastronomía en el Institut Max Planck de Radioastronomía.[3] Va treballar en el Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian en Cambridge, Massachusetts. Va ser un Becari d'Investigació Miller (Miller Fellow) des de 1980 fins a 1982, i també professor titular i catedràtic en el Departament de Física de la Universitat de Califòrnia, Berkeley des de 1981. Es va convertir en membre científic de la Societat Max Planck en 1986, i director de la Institut Max Planck de Física Extraterrestre en Garching i va ser professor en la Universitat de Munich, a on ha segut professor honorari des de 1988.[3] Des de 1999 també té un nomenament conjunt com a professor titular en l'Universitat de Califòrnia, Berkeley.[3] També forma part del comité de selecció del premi Shaw d'astronomia.[4]
Treball
[editar | editar còdic]Reinhard Genzel estudia astronomia infrarroja i submilimétrica. Ell i el seu grup estan actius en el desenroll d'instruments terrestres i espacials per a l'astronomia usant-los per a rastrejar els moviments de les estreles en el centre de la Via Làctea, al voltant de Sagitario A*, i mostrar que estaven orbitando un objecte molt massiu, ara conegut per ser un forat negre.[5] Genzel també participa activament en estudis de formació i evolució de galàxies.
En juliol de 2018, Reinhard Genzel i el seu equip varen informar que una estrela S2 en òrbita al voltant de Sgr A* s'havia registrat a 7.650 km/s o 2,55% de la velocitat de la llum que conduïa a l'aproximació al pericentro en maig de 2018 a aproximadament 120 UA ≈ 1.400 ràdios de Schwarzschild de Sgr A*. Açò els va permetre provar el corriment al roig predit per la relativitat general a velocitats relativistes, trobant una confirmació adicional de la teoria.[6][7]
Pertinença a societats científiques
[editar | editar còdic]- Membre de les Societats Física i Astronòmica d'Estats Units i AlemàniaPlantilla:Cn
- Membre de la American Physical Society American Physical Society, 1985Plantilla:Cn
- Membre estranger de la Académie dones Sciences (Institut de France), 1998[8]
- Membre estranger de la United States National Academy of Sciences, 2000[9]
- Membre de la Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina, 2002[10]
- Membre sénior de la Bayerische Akademie der Wissenschaften, 2003[11]
- Membre estranger de la Royal Spanish Academy of Sciences, 2011[12]
- Membre estranger de la Royal Society de Londres, 2012[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Reinhard Genzel | Royal Society» (en en-gb). royalsociety.org. Consultat el 2020-10-06.
- ↑ «Nobel Prize in Physics 2020». www.nobelprize.org. Consultat el 2025-11-03.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Curriculum-vitae Genzel, Curriculum Vitae archivat en Wayback Machine., website of the Max-Planck-Institut für extraterrestrische Physik
- ↑ «Selection Committees 2020 - 2021» (en en). Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2020. Consultat el 2020-10-06.
- ↑ “Observations of stellar proper motions near the Galactic Centre” (1996). Nature 383 (6599): 415. doi:. Bibcode: 1996Natur.383..415I.
- ↑ “Detection of the gravitational redshift in the orbit of the star S2 near the Galactic centre massive black hole” (2018). Astronomy & Astrophysics 615: L15. doi:. Recuperate le 2020-10-06.
- ↑ Star spotted speeding near black hole at centre of Milky Way -- Chile’s Very Large Telescope tracks S2 star as it reaches mind-boggling speeds by supermassive black hole, The Guardian, 26 July 2017
- ↑ «Reinhard Genzel becomes member of the order “pour li mérite”» (en en). www.mpe.mpg.de. Consultat el 2024-03-18.
- ↑ «Reinhard Genzel».
- ↑ «Leopoldina-Präsident Gerald Haug gratuliert Leopoldina-Mitglied Reinhard Genzel zoom Nobelpreis für Physik» (en de).
- ↑ «Neue Mitglieder der Bayerischen Akademie der Wissenschaften» (en de).
- ↑ «Membre de l'Acadèmia - Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals». rac.és. Consultat el 2024-03-18.
- ↑ «Reinhard Genzel appointed to the Pontifical Academy of Sciences» (en en). www.mpe.mpg.de. Consultat el 2024-03-18.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Reinhard Genzel en Wikimedia Commons.
- Genzel's Homepage at MPE
- Genzel's Profile at the MPG [1] archivat en Wayback Machine.
- The Balzan-Stiftung award
- Black Holes and Galaxies 27 July 2009 - ANU podcast mp3 also available as video on YouTube [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Reinhard Genzel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Premi Gottfried Wilhelm Leibniz
- Astrofísics d'Alemània
- Professors de l'Universitat de Califòrnia en Berkeley
- Alumnat de l'Universitat de Bonn
- Membres estrangers de la Royal Society
- Membres de l'Acadèmia de Ciències de França
- Premis Nobel d'Alemània
- Pour li Mérite
- Laureados en el Premi Nobel de Física
- Laureados en el Premi Nobel 2020
- Membres de la Leopoldina
- Premi Crafoord
- Naixcuts en Bad Homburg
- Doctors per l'Universitat de Bonn
- Doctors honoris causa per l'Universitat de Leiden