Relació de Planck-Einstein

Plantilla:Traducció incompleta La Relació de Planck–Einstein  també es coneix com la relació d'Einstein, o com la relació de freqüència-energia de Planck, relació de Planck, i equació de Planck. També el epònim de la fòrmula de Planck pertany a esta llista, pero a sovint es fa referència a la llei de Planck Estos varis epònims són utilisats de manera esporàdica. Es referixen a una fòrmula integral de la mecànica quàntica, la qual establix que l'energia d'un fotó I és proporcional al seu freqüència, ν:

$E=h\nu$

La constant de proporcionalitat h és coneguda com la constant de Planck. La relació quantificada de la naturalea de la llum eixercita un paper important per mig de la comprensió de fenomens tals com l'efecte fotoeléctrico, i la llei de Planck de la radiació del cos negre. Vore també el postulat de Planck.

Formes espectrals

La llum pot ser caracterisada usant vàries magnituts espectrals, com la freqüència ν, la llongitut d'ona λ, el número, i els seus equivalents angulars (freqüència angular ω, llongitut d'ona angular i número angular k). Estes cantitats estan relacionades de la següent manera:

$\nu =\frac{c}{\lambda }=c\tilde{\nu }=\frac{\omega }{2\pi }=\frac{c}{2\pi \lambda }=\frac{ck}{2\pi },$

per lo que la relació de Planck pot prendre el següent estàndart de forma:

$E=h\nu =\frac{hc}{\lambda }=hc\tilde{\nu },$

aixina com la següent forma angular:

$E=\hslash \omega =\frac{\hslash c}{\lambda }=\hslash ck.$

L'estàndart de les formes fan us de la constant de Planck h. Les formes angulars fan us de la reducció de Planck, la constant ħ = Plantilla:Sfrac. Ací c és la velocitat de la llum.

$\Delta E=h\nu .$

Açò és una conseqüència directa de la relació de Planck–Einstein.