Res extensa
La res extensa (a sovint traduït del llatí com a «substància extensa» o «matèria extensa») és una de les tres substàncies descrites per René Descartes en les seues Meditacions metafísiques, junt a la res cogitans (o substància mental) i a Deu. Segons Descartes, l'extensió és el principal atribut que identifica a la res extensa.
Descartes indica en els seus Regles per a la direcció de la ment que extensió és tot allò que té llongitut, latitut i profunditat, comprenent-se per tant en res extensa tot allò que posseïx cos.
Descartes fa la distinció en mencionar que: «l'extensió ocupa lloc, el cos té extensió, i l'extensió no és cos».[1]
En la segona meditació de les Meditacions metafísiques, Descartes ilustra esta idea en ajuda d'un péntol de cera. Un péntol de cera té certes propietats sensibles, com la seua forma, el sò que fa en colpejar-se, la seua olor, rugosidad i sabor. No obstant, quan la cera es derrite, totes estes propietats desapareixen, i Descartes reconeix de totes formes que es tracta de la mateixa cera.
Vore també
[editar | editar còdic]- Baruch Spinoza (o Benedictus Spinoza)
- Dualisme
- Mónada (filosofia) i Monadología
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2011) Regles per a la direcció de l'esperit. En Descartes., Madrit: Gredós, p. 55.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Res extensa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.