Ret de difracció
En òptica, una ret de difracció (també denominada reixeta o retícula de difracció) és un component òptic en una estructura periòdica que dividix la llum difractándola en diferents direccions. La coloració emergent és una forma de coloració estructural.[1][2] Les direccions d'estos rajos depenen de l'espayat de la reixeta i de la llongitut d'ona de la llum, de modo que la reixeta actua com l'element dispersivo. Per açò, les reixetes s'usen comunament en òptica com a elements monocromadorés i en espectrometria.
Característiques generals
[editar | editar còdic]Per a aplicacions pràctiques, les reixetes generalment tenen crestes o llínees gravades en la seua superfície en lloc de llínees obscures.[3] Estes reixetes poden ser transmisivas o reflectantes. També es produïxen reixetes que modulen la fase en lloc de l'amplitut de la llum incident, com es fa en la holografía.[4]
La difracció pot generar l'aparició dels colors del arc iris quan s'allumena en una font de llum d'espectre ampli. Els efectes lluents de les pistes estretes poc espayades en discs d'almagasenament òptic com discs compactes o DVD són un eixemple. Els efectes d'arc iris similars que es veuen en capes primes d'oli o gasolina surant sobre l'aigua no són causats per una reixeta, sino més be per iridiscència pels reflexos sobre capes transmisivas poc espayades entre sí. Una reixeta té llínees paraleles, mentres que un CD té una espiral de pistes de senyes finamente espayades. Els colors de difracció també apareixen quan es mira una font puntual lluenta a través d'una coberta de tela de paraigües translúcida. Les películes de plàstic en dibuixos decoratius basades en pegats de reixeta reflectantes són molt econòmiques i comunes.
Història
[editar | editar còdic]Els principis de les reixetes de difracció varen ser descoberts en 1673 per James Gregory, aproximadament un any despuix dels experiments en prismes d'Isaac Newton, per a lo que inicialment es varen usar elements com les plomes d'au.[5] La primera reixeta de difracció feta per l'home es va construir al voltant de 1785, sent obra de l'inventor de Filadèlfia David Rittenhouse, qui va enfilar pèls entre dos tornells finamente roscados.[6][7] Açò era similar a la reixeta de difracció d'aram del notable físic alemà Joseph von Fraunhofer en 1821.[8][9] Les reixetes en la distància entre llínees (d) més menuda varen ser creades, en la década de 1860, per Friedrich Adolph Nobert (1806-1881) en Greifswald.[10] Posteriorment, els nortamericans Lewis Morris Rutherfurd (1816-1892) i William B. Rogers (1804-1882) varen prendre la davantera,[11][12] i a finals de el XIX, les reixetes cóncaves d'Henry Augustus Rowland (1848-1901) eren les millors disponibles.[13][14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Nano-Optics in the Biological World: Beetles, Butterflies, Birds, and MotAhs” (1999). Chemical Reviews 99 (7): 1935–1962. doi:. PMID 11849015.
- ↑ “Physics of structural colors” (2008). Reports on Progress in Physics 71 (7): 076401. doi:. Bibcode: 2008RPPh...71g6401K.
- ↑ «Introduction to Diffraction Grating». Thor Labs.
- ↑ “Light-Directed Writing of Chemically Tunable Narrow-Band Holographic Sensors” (2013). Advanced Optical Materials 2 (3): 250–254. doi:.
- ↑ Letter from James Gregory to John Collins, dated 13 May 1673. Reprinted in: (1841) Correspondence of Scientific Men of the Seventeenth Century … (vol. 2), Oxford University Press, pp. 251–5. especially p. 254
- ↑ “An optical problem, proposed by Mr. Hopkinson, and solved by Mr. Rittenhouse” (1786). Transactions of the American Philosophical Society 2: 201–6. doi:.
- ↑ Thomas D. Cope (1932) "The Rittenhouse diffraction grating". Reprinted in: Rittenhouse, David (1980). The Scientific Writings of David Rittenhouse, Arno Press, pp. 377–382. ISBN 9780405125683. (A reproduction of Rittenhouse's letter re his diffraction grating appears on pp. 369–374.)
- ↑ “Neue Modifikation dones Lichtes durch gegenseitige Einwirkung und Beugung der Strahlen, und Gesetze derselben” [New modification of light by the mutual influence and the diffraction of [light] rays, and the laws thereof] (1821). Denkschriften der Königlichen Akademie der Wissenschaften zu München (Memoirs of the Royal Academy of Science in Munich) 8: 3–76.
- ↑ “Kurzer Bericht von donen Resultaten neuerer Versuche über die Gesetze dones Lichtes, und die Theorie derselben” [Short account of the results of new experiments on the laws of light, and the theory thereof] (1823). Annalen der Physik 74 (8): 337–378. doi:. Bibcode: 1823AnP....74..337F.
- ↑ Turner, G. L'E.. “The contributions to Science of Friedrich Adolph Nobert”. Bulletin of the Institute of Physics and the Physical Society 18 (10): 338–348. doi:.
- ↑ Warner, Deborah J.. “Lewis M. Rutherfurd: Pioneer Astronomical Photographer and Spectroscopist”. Technology and Culture 12 (2): 190–216. doi:.
- ↑ Warner, Deborah J. (1988). The Michelson Era in American Science 1870-1930, New York: American Institute of Physics, pp. 2–12.
- ↑ Hentschel, Klaus. “[https://elib.uni- stuttgart.de/bitstream/11682/5353/1/hen11.pdf The Discovery of the Redshift of Solar Fraunhofer Lines by Rowland and Jewell in Baltimore around 1890]”. Historical Studies in the Physical and Biological Sciences 23 (2): 219–277. doi:.
- ↑ Sweeetnam, George (2000). The Command of Light: Rowland's School of Physics and the Spectrum, Philadelphia: American Philosophical Society. ISBN 978-08716-923-82.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red de difracción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.