Anar al contingut

Retama monosperma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Retama monosperma (Retama monosperma)


Retama monosperma és una espècie de leguminosa del gènero Retama de florés blanques. Espècie molt típica de les costes del suroest ibèric i noroest marroquí. A voltes se li utilisa per a fixar dunas i en ornamentació en atres regions de la península ibèrica. Associada al margallonera, altabaca (Dittrichia viscosa), taraje (Tamarix sp.) i camarina.

Vista de la planta
En el seu hàbitat
Detalle de les flors


Descripció

[editar | editar còdic]

Té brots que alcancen un tamany de fins a 3,5 m d'altura, abundants, ramificats. Fulls lineares, caduques, pubescentes. Les #inflorescència en arracades laxos. Cáliz de 4 mm, campanulado, glabro; llavi superior en 2 dents ben marcades; l'inferior en 3 dents mucronulados menuts. Corola de 9-13 mm, blanca, pubescente. Llegum de 12-16 mm, ovoidea, en un mucrón uncinado. Florix i fructifica de giner a abril.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en sabinares, enebrales i pinades de les dunas mòvils o semifijas costeres; 0-300 m en la península ibèrica i NW de Marroc. SW de la península ibèrica (des de Setúbal fins a Gibraltar); naturalisada en diversos punts de la Península.

Propietats

[editar | editar còdic]

Les llavors contenen citisina, un alcaloide tòxic. Quinze quinolizidínicos i tres dipiperidina #alcaloide també es poden aïllar de diferents parts de la planta. En particular, la presència de (+) - esparteína , α-i β- isosparteina, (+) -17 - oxosparteina, (-) - lupanina, 5,6-dehydrolupanine , (-) - anagrina, (-) - N -metilcitisina i (+) - ammodendrina poden ser detectades.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Retama monosperma va ser descrita per (L.) Boiss. i publicat en Voyage botanique dans li midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.[3]

Etimologia

Retama: nom genèric que deriva de Retáma, -ae f. – de l'àrap andalusí ratama (ár. cult ratam); castellà: retama f. = nom de no poques genísteas, com les retamas pròpiament dites –Retama monosperma (L.) Boiss., R. sphaerocarpa (L.) Boiss. i R. raetam (Forssk.) Webb– i espècies vàries dels gèneros Cytisus L., Genista L. i Spartium L.[4]

monosperma: epítet llatío que significa "en una sola llavor".[5]

Sinonímia
Citologia

Números cromosomáticos de Retama monosperma (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecificos: 2n=48[6][7]

Sinonímia
  • Retama rhodorhizoides Webb & Berthel.[8]
  • Lygos monosperma (L.) Heywood in Feddes Repert. 79: 53 (1968)
  • Genista monosperma (L.) Lam., Encycl. 2: 616 (1788)
  • Spartium monospermum L., Sp. Pl. 708 (1753)
  • Spartium clusii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 290 tab. 16, fig. 3 (1843)
  • Retama webbii (Spach) Webb, Otia Hispan. ed. 2 24 (1853)
  • Spartium webbii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 291 tab. 16, fig. 4 (1843)[7]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • En Espanya: gayomba, retama (6), retama blanca (13), retama de flor blanca, retama d'olor (2), retama pelada, retama selvada de flors blanques.(el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[9] 24

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Retama monosperma en Flora Vascular
  2. Alkaloids from Retama monosperma ssp. eumonosperma. Touati D, Allain P, Pellecuer J, Fkih-Tetouani S and Agoumi A, Fitoterapia, 1996, volume 67, number 1, pages 49-52, INIST-3027852
  3. «Retama monosperma». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 14 de març de 2014.
  4. En Flora Vascular
  5. En Epítets Botànics
  6. Algumas contagens de cromosomes nos gènero Genista L. i Cytisus L. Sants, A. Bol. Soc. Brot. ser. 2 19: 519-521 (1945).
  7. 7,0 7,1 «Retama monosperma». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 11 de decembre de 2010.
  8. Retama monosperma en EOL
  9. «Retama monosperma». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 1 de giner de 2015.
  • Voyage botanique dans li midi de l'Espagne 2:144. 1840
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  2. Viciós, C. (1953) Genisteas Espaniolas 2. Min. de Agric. Madrit No. 72
  3. Polunin, O. & Smythles, B.I. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press
  4. Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.O.P.
  5. Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
  6. Chen, Et-chao & Wu, Et-lin (1986) Typed Script (MO) 14pp Enumeration Chinese Caesalpinioideae
  7. Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra
  8. Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  9. Pignatti, S. (1982) Flora Italica. Edagicole, Bologna.
  10. Burkart, A. (1952) Acme Agency, Buenos Aires 569 pp Les Leguminosas Argentines
  11. Quezel, P. & Santa, S. (1962) Nouvelle flore de l'Algerie et dones regions desertiq. merid. 1
  12. Negre, R. (1961) Petite flore dones regions arides du Maroc occidentale. 1. CNRS.
  13. Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae, part.
  14. Dominguez, I. (1987) Pap. in Flora Vasc. d'Andalusia Occ. Ketres, Barcelona
  15. Polunin, O. (1976) Trees and Bushes of Europe. Oxford Univ. Press
  16. Parodi, L.R. (1987) Enciclop. Argentina de Agr. i Jard. (3rd Ed.) Acme: Buenos Aires

Enllaços externs

[editar | editar còdic]