Anar al contingut

Reuters

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Reuters és una agència de notícies en sèu en el Regne Unit, coneguda per suministrar informació a mijos de comunicació i mercats financers. Actualment està present en més de 201 ciutats de 94 països, i suministra informació en més de 20 idiomes. Encara que és més coneguda per la seua llabor com a agència de notícies, açò solament supon el 10 % dels ingressos totals del grup. La principal activitat de Reuters consistix en proveir informació als mercats financers, com els valors dels tipos d'interés i preus d'accions, ademés d'oferir investigacions, anàlisis i productes de mercadeo que permeten als agents la compravenda de divises i accions per ordenador en lloc de fer-ho per teléfon. Entre els seus competidors es troben Bloomberg L. P. i Dow Jones Newswires. Des de 2008, forma part de Thomson Reuters.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Paul Julius Reuter, fundador de l'agència Reuters.

En 1850, l'empresari Paul Julius Reuter va obrir una llínea de telégraf en Aquisgrà, despuix de donar-se conte de que en esta tecnologia, la difusió de notícies era cada volta més ràpida. En un principi la llínea conectaria en Berlín, pero al poc temps Reuter va descobrir que la difusió a Brusseles, un dels centres financers europeus en el XIX, li reportaria més beneficis. Un any despuix, Reuter es va marchar a Londres a on va tractar de desenrollar un cable telegràfic submarí que travessara el canal de la Taca i conectara Dover en Calais. Despuix de varis intents fallancs el "telégraf submarí" va començar a funcionar a finals de 1851, i l'empresari va negociar en la Bossa de Londres l'intercanvi d'informació financera del restant d'Europa, alguna cosa que també va fer en la Bossa de París. En 1865, el seu negoci va passar a ser oficialment una societat llimitada baix el nom Reuter's Telegram Company.[1]

A lo llarc dels anys la companyia va guanyar reputació sent la primera en Europa en informar de l'assessinat d'Abraham Lincoln, i va establir una ret completa de corresponsals per tot lo món, aixina com un negoci de compra i venda d'informació. Reuters va mantindre la seua condició de corporació fins a 1984, quan va passar a ser una societat anònima que va començar a cotisar en la Bossa de Londres i l'índex Nasdaq d'Estats Units. Els seus estatuts prohibien que una persona poguera ostentar més del 15 % de les accions, per a evitar que l'agència poguera sucumbir als interessos d'un únic propietari. En 1961, Reuters va donar la primícia de la construcció del Mur de Berlín.[2] En els anys xixanta, Reuters va ser una de les primeres agències de notícies en transmetre senyes financeres a través d'ordenadors.[3] En 1973, Reuters "va escomençar a posar a disposició dels seus clients els tipos de canvi en terminals d'ordenador"[3] En 1981, Reuters va començar a admetre transaccions electròniques en la seua ret informàtica i, posteriorment, va desenrollar una série de servicis electrònics de corredoria i negociació[3] Reuters va eixir a bossa com a empresa de cotisació pública en 1984,[2] quan Reuters Trust va escomençar a cotisar en bosses de valors[4] com la Bossa de Londres (LSE) i el NASDAQ.[3]

A partir de la década de 1980, l'agència creix en molta rapidea gràcies a l'elaboració i suministrament d'informació empresarial i financera, i busca ampliar el seu camp d'informació a atres mijos com la ràdio, televisió i noves tecnologies (internet). Reuters va publicar la primera notícia de la ruptura del Mur de Berlín en 1989.[2]

Ya en el XXI, el preu de les accions de Reuters va créixer durant l'auge de les puntocom, pero va caure despuix dels problemes bancaris de 2001.[4] En 2002, Britannica va escriure que la majoria de les notícies de tot lo món procedien de tres grans agències: Associated Press, Reuters i Agence France-Presse.[5]

En 2007, The Thomson Corporation va alcançar un acort d'unió en Reuters per a formar Thomson Reuters. Thomson es va fer en el 53 % del capital de la nova companyia, per lo que la restricció del 15 % va ser eliminada.[6] Reuters va ser adquirida per Thomson Corporation en Canadà, formant Thomson Reuters. En 2009, Thomson Reuters es va retirar de la LSE i del NASDAQ, cotisant en el seu lloc les seues accions en la Bossa de Toronto (TSX) i en la Bossa de Nova York (NYSE).[3] L'últim membre supervivent dels fundadors de la família Reuters, Marguerite, Baronesa de Reuter, va fallir a l'edat de 96 anys el 25 de giner de 2009.[7] L'empresa matriu Thomson Reuters té la seua sèu en Toronto i proporciona informació financera als seus clients, a l'hora que manté el seu negoci tradicional d'agència de notícies.[3]

En 2012, Thomson Reuters va nomenar conseller delegat a Jim Smith.[8] En juliol de 2016, Thomson Reuters va acordar vendre la seua propietat intelectual i operacions científiques per 3.550 millons de dólars a firmes de capital risc.[9] En octubre de 2016, Thomson Reuters va anunciar expansions i reubicación en Toronto.[9] Com a part de les retallades i la reestructuració, en novembre de 2016, Thomson Reuters Corp. va eliminar 2000 llocs de treball en tot lo món dels seus 50.000 empleats estimats.[9] El 15 de març de 2020, Steve Hasker va ser nomenat president i conseller delegat.[10]

En abril de 2021, Reuters va anunciar que el seu lloc web passaria a ser de pagament, seguint els passos dels seus competidors.[11][12]

Sèus

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Sèu de Reuters en Londres.

Històricament, l'oficina general de Reuters es troba en Londres. Encara que des de 1939 fins a començos d'el XXI l'agència es trobava en un edifici dissenyat per Sir Edwin Lutyens en Fleet Street, Reuters es va traslladar en 2005 a una instalació major situada en Canary Wharf, a l'est de la capital anglesa. Ademés d'esta sèu, Reuters conta en atres distribuïdes en tot lo món, destacant el seu centre per a Norteamérica en Nova York i per a Àsia en Singapur. Dins de les seues edicions en idioma espanyol, l'agència conta en distintes versions per a Amèrica Llatina, Espanya, Mèxic, Colòmbia i Argentina.

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

Acusació de colaboració en la CIA

[editar | editar còdic]

En 1977, Rolling Stone i The New York Claves varen afirmar que, segons informacions de funcionaris de la CIA, Reuters colaborava en la CIA.[13][14][15] En resposta a això, ellavors director general de Reuters, Gerald Long, havia demanat proves de les acusacions, pero no se li va proporcionar cap, segons ellavors redactor cap de Reuters per a Norteamérica,[15] Desmond Maberly.[16][17]

Política de llenguage objectiu

[editar | editar còdic]

Reuters aplica una política de "neutralitat valorativa" que s'estén a la no utilisació de la paraula terrorista en les seues informacions, pràctica que va suscitar crítiques despuix dels atentats de l'11 de setembre.[18] La política editorial de Reuters establix: "Reuters pot referir-se sense atribució al terrorisme i al contraterrorisme en general, pero no es referix a acontenyiments específics com a terrorisme. Reuters tampoc utilisa la paraula terrorista sense atribució per a calificar a individus, grups o acontenyiments específics"[19] En canvi, Associated Press sí utilisa el terme terroriste per a referir-se a organisacions no governamentals que porten a terme atacs contra la població civil.[18] En 2004, Reuters va demanar a CanWest Global Communications, una cadena de periòdics canadenc, que retirara els titulars de Reuters, ya que la cadena havia editat artículs de Reuters per a insertar la paraula terrorista. Un portaveu de Reuters va declarar: "El meu objectiu és protegir als meus reporters i protegir la nostra integritat editorial".[20]

Informacions sobre el canvi climàtic

[editar | editar còdic]

En juliol de 2013, David Fogarty, antic corresponsal de Reuters sobre canvi climàtic en Àsia, va dimitir despuix d'una carrera de casi 20 anys en l'empresa i va escriure que "progressivament, conseguir publicar qualsevol història sobre canvi climàtic es va fer més difícil" despuix dels comentaris dellavors redactor cap adjunt, Paul Ingrassia, de que era un escèptic del canvi climàtic. En els seus comentaris, Fogarty afirmava:[21][22][23]

A mitan d'octubre, em varen informar de que el canvi climàtic no era una notícia important pel moment, pero que ho seria si es produïra un canvi significatiu en la política mundial, com l'introducció en Estats Units d'un sistema de llímits màxims i comerç d'emissions. Poc despuix d'aquella conversació, em varen comunicar que el meu lloc en la secció de canvi climàtic quedava suprimit

Ingrassia, antic redactor cap de Reuters, va treballar durant 31 anys per a The Wall Street Journal i Dow Jones[24][25] Reuters va respondre a l'artícul de Fogarty declarant: "Reuters conta en personal dedicat a cobrir esta història, inclós un equip de reporters especialisats en Point Carbon i un columnista. No s'ha produït cap canvi en la nostra política editorial".[26]

Posteriorment, el bloguero climàtic Joe Romm va citar un artícul de Reuters sobre el clima en el que s'amprava un "fals equilibri", i va citar al Dr. Stefan Rahmstorf, copresidente d'Anàlisis del Sistema Terrestre en l'Institut de Potsdam, qui va afirmar que "simplement, a este artícul de Reuters se li han afegit un montó de borinotades d'escèptics climàtics que no vénen al cas"[27] En paraules del difunt Steve Schneider, és com afegir borinotades de la Societat de la Terra Plana a un informe sobre l'última generació de satèlits de telecomunicacions. És absurt". va opinar Romm: "No podem saber en certea quí va insistir en ficar esta absurda i res germana 'borinotada dels escèptics del clima' en l'artícul, pero tenim una forta pista. Si haguera format part de l'informació original del reporter, s'haurien esperat cites directes d'escèptics reals, perque això és periodisme 101. El fet de que la cháchara fora tot cháchara és un error. El fet de que totes estes borinotades s'hagen insertat sense atribució sugerix que es varen afegir per insistència d'un editor".[27]

Escàndal mundial de fotos sobre el conflicte àrap-hebreu

[editar | editar còdic]

Reutersgate

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Reutersgate.

Reutersgate fa referència a l'escàndal que va sacsar a l'agència de notícies Reuters durant la guerra israelo-libanesa de 2006 despuix de descobrir-se que un dels seus fotógrafs, Adnan Hajj, havia manipulat vàries imàgens preses en Beirut en la finalitat d'aumentar l'impressió que es duguera el públic dels bombardejos realisats per Israel. La veracitat del seu treball no té crèdit despuix d'haver-se demostrat que per lo manco dos fotografies varen ser manipulades manualment a través de programes d'edició d'image abans de ser publicades. El 6 d'agost de 2006, Reuters va anunciar que no continuaria treballant en dit fotógraf en acabant de que Hajj va expondre les fotografies modificades en varis blogs en Internet.[28][29]

Atac a la floteta de Gaza

[editar | editar còdic]

Distints mijos de comunicació es varen fer eco de la denúncia presentada pel blog nortamericà Little Green Football de que Reuters hauria retallat intencionadament fotografies en les quals apareixen membres d'IHH de la Floteta de la Llibertat armats en gavinets junt a comandos israelites caiguts en la coberta. Les imàgens, dos fotografies, varen ser publicades per Reuters en els seus màrgens retallats, havent desaparegut les parts en que es mostren als membres d'IHH agarrant sengles gavinets. Despuix de les denúncies, Reuters va tornar a pujar les fotografies al seu lloc, ya sense els seus màrgens retallats, explicant que la decisió d'editar les imàgens havia segut presa en forma inocent.[30][31][32] El govern israelita, a través del ministre Yuli Edelstein, va presentar una reclamació per escrit contra Reuters.[33]

Notícia falsa sobre atentat en Bagdad

[editar | editar còdic]

Atac terroriste en mercat de Bagdad

[editar | editar còdic]

El 30 d'octubre de 2016 l'agència Reuters va publicar una notícia que informava d'un atentat en un mercat siti en el districte d'Hurriya, Bagdad. L'artícul atribuïx 8 morts i més de 30 ferits per l'explosió d'un coche.[34] La notícia es va demostrar falsa en publicar-se un vídeo de dit atentat en el que es veu cóm és preparat per dos persones i cóm despuix de l'explosió acodixen més persones a fer-se les víctimes junt alloc de la detonació.[35]

Finançació per part del Govern del Regne Unit

[editar | editar còdic]

En novembre de 2019, el Ministeri d'Assunts Exteriors del Regne Unit va publicar documents d'archiu que confirmaven que havia proporcionat finançació a Reuters durant les décades de 1960 i 1970 per a que esta agència poguera ampliar la seua cobertura en Orient Mig. Es va aplegar a un acort entre el Departament d'Investigació d'Informació (IRD) i Reuters per a que el Tesor del Regne Unit proporcionara 350.000 lliures durant 4 anys per a finançar l'expansió de Reuters. El govern britànic ya havia estat finançant el departament llatinoamericà de Reuters a través d'una empresa fantasma; no obstant, este método es va descartar per a l'operació en Orient Mig degut a que la contabilitat de l'empresa fantasma semblava sospitosa, i el IRD va declarar que l'empresa "ya sembla estranya per a qualsevol que desige investigar per qué seguix funcionant una empresa tan inactiva i poc rendable"[36] En el seu lloc, es va recórrer a la BBC per a finançar el proyecte per mig del pagament de subscripcions millorades a l'organisació de notícies, per les que el Tesor reembossaria a la BBC en una data posterior. El IRD va reconéixer que este acort no els donaria el control editorial sobre Reuters, encara que el IRD creïa que els donaria influència política sobre el treball de Reuters, afirmant que "esta influència fluiria, al més alt nivell, de la voluntat de Reuters de consultar i escoltar les opinions expressades sobre els resultats del seu treball".[36][37]

Associació en TASS

[editar | editar còdic]

L'1 de juny de 2020, Reuters va anunciar que l'agència de notícies russa TASS s'havia unit al seu programa "Reuters Connect", compost llavors per un total de 18 agències associades. El president de Reuters, Michael Friedenberg, va dir que estava "encantat de que TASS i Reuters es basen en la nostra valiosa associació".[38] Dos anys més vesprada, la pertinença de TASS a Reuters Connect va ser objecte d'escrutini a raïl de l'invasió russa d'Ucrània en 2022; Politico va informar que els membres del personal de Reuters estaven "frustrats i avergonyits" de que la seua agència no haguera suspés la seua associació en TASS.[39]

El 23 de març de 2022, Reuters va retirar a TASS del seu "mercat de continguts". Matthew Keen, conseller delegat interí de Reuters, va declarar: "Creem que fer que el contingut de TASS estiga disponible en Reuters Connect no està alineat en els Principis de Confiança de Thomson Reuters".[40]

Acusacions de Periodisme Illegal

[editar | editar còdic]

En decembre de 2023, el Ministeri de l'Interior de l'Índia va revocar l'estatus de Ciutadà de l'Índia en l'Estranger (OCI, per les seues sigles en anglés) del periodiste de ciberseguridad de Reuters, Raphael Satter, alegant activitats periodístiques no autorisades en l'Índia. El ministeri va afirmar que el periodiste va violar les regulacions que exigixen als titulars de la targeta OCI obtindre una aprovació prèvia per a realisar dit treball. Segons The Sunday Guardian, en un incident relacionat, Satter va enfrontar un escrutini llegal en Goa, Índia, a on presuntament es va dedicar a activitats periodístiques sense permís, contactant a persones en l'Índia per a entrevistes durant les seues visites, a pesar d'afirmar que els viages eren en fins personals.[41] Reuters va respalar la negació del periodiste d'haver eixercit el periodisme en l'Índia, i es va presentar una petició llegal davant el Tribunal Superior de Delhi per a impugnar la cancelació de l'estatus OCI, en una audiència programada per al 22 de maig de 2025, encara que no es varen detallar càrrecs específics. Reuters va impugnar les acusacions, afirmant que les activitats del periodiste varen ser de caràcter personal, mentres que el govern indi va sostindre que el periodiste va violar les regulacions que exigixen als titulars de la targeta OCI obtindre una aprovació prèvia per a realisar treballs periodístics.[42]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ L'Economiste (ed.): «eleconomista. es/telecomunicaciones-tecnologia/noticias/481615/04/08/CRONOLOGIAReuters-de-mensajes-en-palomas-a-grupo-multimedia. html Reuters, de mensages en colomes a grup multimèdia». Consultat el 3 de març de 2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Read, Donald (1999). org/details/powerofnewshisto0000read The Power of News: The History of Reuters, Oxford University Press. doi:10.1093/acprof:orso/9780198207689.001.0001. ISBN 978-0198207689.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ 4,0 4,1 Allen, Katie. theguardian. com/media/2007/may/04/reuters. pressandpublishing Reuters: a brief history.
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. ↑ L'Economiste (ed.): «eleconomista. es/empresas-finanzas/noticias/213338/05/07/Thomson-se-compromete-a-mantener-principios-de-Reuters-per a-asegurar-fusion. html Thomson es compromet a mantindre principis de Reuters per a assegurar fusió». Consultat el 3 de març de 2010.
  7. ↑ abc. net. au/news/2009-01-26/baroness-de-reuter-last-link-to-news-dynasty-dies/2586782 Baroness de Reuter, last link to news dynasty, dies, ABC News, Australian Broadcasting Corporation.
  8. ↑ «com/about-us/company-history/ Company History» (en anglés). Thomson Reuters (2013-12-13).
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Smith, Gerry (1 de novembre 2016). bloomberg. com/news/artículs/2016-11-01/thomson-reuters-earnings-top-estimates-on-growth-in-americas Thomson Reuters Cuts 2,000 Jobs Worldwide in Restructuring.
  10. ↑ «thomsonreuters. com/en/about-us/board-of-directors. html Board of directors» (en anglés). Thomson Reuters.
  11. ↑ Li, Kenneth (15 de abril 2021). reuters. com/artícul/us-thomson-reuters-professional-website-idUSKBN2C21QU Reuters website goes behind paywall in new strategy (in (en)), Reuters.
  12. ↑ Robertson, Katie. nytimes. com/2021/04/15/business/reuters-website-paywall. html Reuters puts its website behind a paywall, The New York Claves.
  13. ↑ rollingstone. com/culture/culture-lists/rolling-stones-biggest-scoops-exposes-and-controversies-10596/journalists-exposed-as-secret-cia-operatives-30558/ «Rolling Stone's Biggest Scoops, Exposés and Controversies».
  14. ↑ Bernstein, Carl. «carlbernstein. com/magazine_cia_and_media. php The CIA and the Mija» (en anglés).
  15. ↑ 15,0 15,1 nytimes. com/1977/12/26/archives/worldwide-propaganda-network-built-by-the-cia-a-worldwide-network. html Worldwide Propaganda Network Built by the C. I. A. (Published 1977), The New York Claves.
  16. ↑ nytimes. com/1988/11/17/business/the-media-business-reuters-editor-plans-to-retire. html THE MIJA BUSINESS; Reuters Editor Plans to Retire (in (en-US)), The New York Claves (17 de novembre 1988).
  17. ↑ «upi. com/Archives/1982/06/03/Comments-from-two-worldwide-news-agencies-Wednesday-following-the/9224391924800/ Comments from two worldwide news agencies Wednesday following the...» (en en).
  18. ↑ 18,0 18,1 Moeller, Susan D. (2004). «A Moral Imagination: The Mija's Response to the War on Terrorism», Reporting War: Journalism in Wartime, Routledge, pp. org/details/reportingwarjour0000unse/page/68 68. ISBN 978-0415339988.
  19. ↑ The Reuters Style Guide «reuters. com/index. php? title=T#terrorism.2C_terrorist Terrorism, terrorist - Handbook of Journalism». Reuters..
  20. ↑ Austen, Ian (20 de setembre 2004). nytimes. com/2004/09/20/business/media/reuters-asks-a-chain-to-remove-its-bylines. html Reuters Asks a Chain to Remove Its Bylines.
  21. ↑ Kroh, Kiley. org/reuters-exposed-publication-openly-hostile-to-climate-coverage-top-editor-doubts-climate-science-c58788de7966/ Reuters Exposed: Publication Openly Hostile to Climate Coverage, Top Editor Doubts Climate Science.
  22. ↑ Lazare, Sarah (17 de juliol 2013). commondreams. org/headline/2013/07/17-1 Climate Change 'Climate of Fear': Reporter Blows Whistle on Reuters, Common Dreams.
  23. ↑ Goldenberg, Suzanne. theguardian. com/environment/2013/jul/26/reuters-climate-change-scepticism-coverage Reuters' climate-change coverage 'fell by nearly 50% with sceptic as editor', The Guardian.
  24. ↑ Goller, Howard (2019-09-16). «reuters. com/investigates/special-report/paul-ingrassia-obituary/ Paul Ingrassia, one of the top business reporters of his era».
  25. ↑ Chris O'Shea. «mediabistro. com/fishbowlny/reuters-sends-paul-ingrassia-to-london_b80658 Reuters Sends Paul Ingrassia to London | FishbowlNY» (en anglés). Mediabistro. com.
  26. ↑ Roush, Chris. «com/they-talk-biz-news/ex-reuters-journalist-wire-service-not-interested-in-climate-change-stories/ Ex-Reuters journalist: Wire service not interested in climate change stories» (en anglés).
  27. ↑ 27,0 27,1 Romm, Joe (21 de juliol 2013). org/false-balance-lives-at-reuters-climatologist-slams-absurd-use-of-unrelated-climate-skeptics-nonsense-1974f293eb77/ False Balanç Lives At Reuters: Climatologist Eslams 'Absurd' Use of 'Unrelated Climate Skeptics Nonsense', ThinkProgress.
  28. ↑ «elmundo. es/elmundo/2006/08/07/comunicacion/1154963717. html Reuters retira del seu archiu les 920 fotografies d'un colaborador que va manipular dos d'elles». El Món.
  29. ↑ «es/noticia/146529/0/beirut/foto/manipulada/ Despedit de Reuters per manipular una foto de Beirut». 20 minuts.
  30. ↑ «archive. org/web/20170325201456/http://aurora-israel. co. il/articulos/israel/Titular/29668/ Agència de notícies Reuters modifica fotografies d'abordage a floteta». Aurora. Archivat des d'el aurora-israel. co. il/articulos/israel/Titular/29668/ original, el 25 de març de 2017. Consultat el 8 de juny de 2010.
  31. ↑ «com/artícul/36488_Did_Reuters_Crop_a_Photo_to_Remove_a_Peace_Activists_Weapon Did Reuters Crop a Photo to Remove a Peace Activist's Weapon?» (en anglés). Little Green Football.
  32. ↑ «com/artícul/36489_Another_Cropped_Reuters_Photo_Deletes_Another_Knife_-_And_a_Pool_of_Blood Another Cropped Reuters Photo Deletes Another Knife - And a Pool of Blood» (en anglés). Little Green Football.
  33. ↑ «jpost. com/Home/artícul. aspx? id=177772 Edelstein eslams Reuters crop job» (en anglés). The Jerusalem Post.
  34. ↑ «archive. org/web/20170421093659/http://es. reuters. com/artícul/topNews/idESKBN12U0LI Un coche bomba mata a a lo manco huit persones en un mercat de Bagdad». Reuters. Archivat des d'el reuters. com/artícul/topNews/idESKBN12U0LI original, el 21 d'abril de 2017. Consultat el 20 d'abril de 2017.
  35. ↑ «youtube. com/watch? v=V-MYLZT9o7A Demostració de manipulació d'atentat, usant figurantes com a víctimes». Youtube.
  36. ↑ 36,0 36,1 Rosenbaum, Martin (13 de giner 2020). bbc. co. uk/news/uk-politics-50637200 How the UK secretly funded a Middle East news agency, BBC News.
  37. ↑ Faulconbridge, Guy (13 de giner 2020). reuters. com/artícul/uk-britain-media/britain-secretly-funded-reuters-in-1960s-and-1970s-documents-idUKKBN1ZC20F Britain secretly funded Reuters in 1960s and 1970s - documents, Reuters.
  38. ↑ «reuters. com/artícul/rpb-tass-connect/tass-news-agency-joins-reuters-connect-idUSKBN2381UQ TASS News Agency joins Reuters Connect». Reuters.
  39. ↑ «politico. com/news/2022/03/20/reuters-staff-partnership-russian-wire-service-00018779 Reuters staff raise alarms over partnership with Russian-owned wire service». Politico.
  40. ↑ «reuters. com/business/media-telecom/reuters-removes-tass-russian-news-agency-its-content-marketplace-2022-03-23/ Reuters remogau TASS from its content marketplace». Reuters (2022-03-23).
  41. ↑ «sundayguardianlive. com/top-five/u-s-journalists-oci-was-cancelled-for-violating-rules O. S. journalist’s OCI was cancelled for violating rules».
  42. ↑ «theguardian. com/world/2025/mar/13/us-journalist-sues-indian-government-after-losing-his-overseas-citizenship US journalist sues Indian government after losing his overseas citizenship». Consultat el 2025-08-17.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Reuters&oldid=1109191»