Revolució pernambucana

Erro al crear miniatura:

Revolució pernambucana

Erro al crear miniatura:

La bandera de la Revolució pernambucana de 1817.

La Revolució pernambucana (cridada en portugués Revolução pernambucana,Revolução dos Alencar o Revolução dos Pares) va ser una sublevació ocorreguda en la província de Pernambuco, Brasil, contra el governe colonial portugués, en la finalitat de fundar una República independent en el Nordest de Brasil. Va durar del 6 de març al 19 de maig de 1817, quan va ser esclafada per tropes lleals al govern portugués.

Antecedents

En escomençar el XIX en el Brasil colonial, Olinda i Recife, les dos principals ciutats de la província de Pernambuco, contaven en 40 000 habitants entre abdós, al costat dels 60 000 habitants de Riu de Janeiro, capital de la colónia. Les terres pernambucanas eren el centre de la riquea i producció de Brasil. Els ingenis azucareros i les plantacions algodoneras de Pernambuco (concentrats entorn a Olinda) mantenien importància econòmica i el port de Recife seguia sent la ruta d'eixida de sucre i el cotó cap al restant del imperi colonial portugués. Ya en 1645 la província de Pernambuco s'havia distinguit armant tropes que varen recolzar l'expulsió dels holandesos que havien invadit la colónia, i després entre 1709 i 1711 havien promogut la Guerra dels Mascates, per la qual cosa les èlits d'Olinda i Pernambuco ya tenien un antecedent d'enfrontament en l'autoritat central.^{cita requerida}

Les idees del lliberalisme i l'Ilustració havien ya penetrat en Brasil poc despuix de la Revolució Francesa, en les seues nocions d'autogovern i republicanisme, estimulant el cuestionamiento de les èlits locals contra l'absolutisme del govern portugués pese a la severa censura eixercida per est. Eixes mateixes èlits, com les de Pernambuco, cultivaven tals idees en societats masónicas secretes des de fins d'el XVIII, per la qual cosa el discurs de autonomia en nom de la llibertat era una refundición d'idees i doctrines que es difonien secretament en Brasil des dels últims anys d'el XVIII.

La situació interna de Pernambuco estimulava el descontent de l'èlit local: l'administració pública interna seguia al mando de portuguesos aplegats en el rei Juan VI en 1808, sent que l'instalació de la Cort portuguesa en Riu de Janeiro va significar la creació de nous tributs en Brasil per a finançar el sosteniment de la cort i l'administració aplegades des de Portugal, la qual cosa va afectar i va molestar a les èlits de Pernambuco que devien sostindre les despeses d'un govern que no els concedia premis ni privilegis per això.

L'arribada de la cort portuguesa a Brasil va causar també que el rei Juan VI de Portugal pague el respal rebut de Gran Bretanya decretant l'obertura de ports brasilers al comerç internacional britànic, i en menor mida nortamericana. Açò va provocar que la canya de sucre de Pernambuco competira en el mercat brasilero en el mateix producte dut de la colónia britànica de Jamaica, mentres que el cotó pernambucano competia en cotó importat d'Estats Units. A estos events es va unir una forta sequia en 1816 que va perjudicar el nordest de Brasil i va reduir els nivells de producció agrària, generant dany financer a les èlits de Pernambuco i alimentant més el seu descontent en el govern portugués. Per a caramull, la pressió dels abolicionistes europeus (tant francesos com a britànics) causava més restriccions al tràfic d'esclaus, encarint la mà d'obra de la qual depenia l'economia pernambucana, abrumadoramente basada en la producció agrària.

República Pernambucana

La sublevació pernambucana va tindre com a antecedent la proclamació de la república de Crato, efectuada per Bàrbara Pereira d'Alencar i els seus fills, la que va anar brutalment reprimida per Juan VI. En Recife, el 6 de març de 1817 el capità José de Fancs Lima, del regiment d'artilleria local, va rebujar l'arrest impost pel comandant portugués Barbosa de Castro i li va donar mort en la seua espasa. De colp i repent Fancs Lima va prendre el quarter i va formar trincheres en els carrers per a impedir els moviments de les tropes lleals. El governador Caetano Pinte de Miranda Montenegro es va refugiar en el Forte do Brum, pero en ser cercat allí, es va rendir.

El líder del moviment rebel va ser Dumenges José Martins, recolzat pel terratinent Antônio Carlos d'Andrada i Silva i pel sacerdot Frei Caneca. Estos caps varen assumir el govern provincial i varen proclamar una República en Pernambuco, estenent pronte el seu domini al restant de la província, incloent Olinda. El 29 de març es va convocar una "assamblea constituent" en representants elegits per aclamació en les comarques propenques, usualment membres de l'èlit terratinent i comerciants. Esta assamblea va establir una separació de poders eixecutiu, llegislatiu i judicial, va mantindre al catolicisme com a religió oficial, pero va permetre la llibertat de cults, es va decretar la llibertat de prensa i es varen abolir varis imposts; l'esclavitut, no obstant, va ser mantinguda. L'existència d'una autoritat purament local formada per líders de Pernambuco va causar mostres de patriotisme provincial, confeccionant una bandera pròpia, encara que va ser difícil l'aplicació pràctica de vàries mides lliberals en una província tan poc desenrollada com Pernambuco

Els rebels de Pernambuco varen intentar que atres província s'adheriren al seu moviment, i varen posar el seu objectiu en Baïa i Rio Gran do Nort. Cap a Baïa va ser enviat el clerc José Inácio Ribeiro d'Abreu i Llima, conegut com el Pare Roma, per a iniciar un núcleu de conspiradores i rebels, pero en ser descobert poc despuix de desembarcar, va ser capturat i fusilat per orde del Comte dos Arcs, governador portugués. En Rio Gran do Nort, els pernambucanos varen conseguir l'adheriment d'un ric terratinent cridat André d'Albuquerque Maranhão, amo d'ingenis de sucre, que va arrestar al governador José Inácio Borges, va ocupar Natal i va formar una junt gubernativa allí, pero al no trobar adheriment del restant de la població. El nou líder va ser expulsat del poder en pocs dies, recobrant el seu mando l'autoritat portuguesa. Els líders pernambucanos varen contactar al prestigiós periodiste brasiler Hipólito José dona Costa per a ser embaixador de la República pernambucana en Gran Bretanya, pero este va rebujar l'oferta en ser funcionari pagat pel govern portugués.