Anar al contingut

Rhizophora harrisonii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El mangle cavaller o mangle sabater (Rhizophora harrisonni) és una espècie botànica de plantes en la família de les Rhizophoraceae. Pot trobar-se en Brasil, Camerún, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Guyana, Guyana francesa, Hondures, Nicaragua, Panamà, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneçola.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que alcança un tamany de fins a 20 m d'alt. Té els fulls elíptics, de 11–15 cm de llarc i 4–7 cm d'ample, l'àpiç agut, la base cuneada, glabras, envés en punts negres. l'inflorescència de 5–12 cm de llarc, 3–5 voltes ramificada, en numeroses flors, pedúncul de 2–7 cm de llarc, en bràcteas grosses, bífidas; pedicels 3–11 mm de llarc, flors 1 cm de llarc; estams 8; ull floral ovada o llaugerament elíptica, àpiç agut. Frut ovado-lanceolado, 4 cm de llarc i 1.5 cm d'ample, radícula 11–25 cm de llarc.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

En ser un component de les comunitats de mangles, el mangle cavaller s'associa usualment en atres espècies de mangles com Avicennia tonduzzi Moldenke, Avicennia bicolor Stand., Avicennia germinans (L.) L., Avicennia schaueriana Stapt & Leechm., Laguncularia racemosa (L.) Gaertn. f., Pelliciera rhizophorae Tr. & Pl. i Rhizophora mangle L.[2]

Espècie reportada en Colòmbia per Cavaller, R (1995) com dendroenergetica i útil per a la construcció de vivendes com pilote o base per a palafitos, igualment és una espècie usada per a l'obtenció de llenya, carbó i taninos.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Rhizophora harrisonii va ser descrita per Alleyne Leechman i publicat en Bulletin of Miscellaneous Information Kew 1918(1): 8, f. A, en l'any 1918.[3]

Etimologia

Rhizophora: nom genèric que deriva de les paraules gregues: ριζα (rhiza ), que significa "raïl" i φορος ( phoros ), que significa "de respal", referint-se als pilotes de la base.[4]

harrisonii': epítet

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 24 de novembre de 2009.
  2. http://www.fs.fed.us/global/iitf/rhizophoramangle.pdf
  3. Rhizophora harrisonii en Tròpics
  4. Austin, Daniel F. (2004). [1], CRC Press, pp. 964. ISBN 978-0-8493-2332-4.
  5. Rhizophora harrisonii en PlantList/

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Cavaller, R. 1995. La etnobotánica en les comunitats negres i indígenes de la delta del Riu Patia. Universitat Nacional de Colòmbia. Medellín, Colòmbia.
  2. Sánchez, H et. al. 1997. Diagnòstic i zonificación preliminar dels manglars del Pacífic de Colòmbia. Ministeri del Mig ambient i Desenroll Territorial. Direcció general Forestal i de vida selvada. Bogotà, Colòmbia.
  3. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  4. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  5. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
  6. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  7. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  8. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas, Veneçola.
  9. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  1. Prance, G. T. 2001. Rhizophoraceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2200–2201.
  2. Ric-Gray, V. 1981. Rhizophora harrisonnii (Rhizophoraceae), un nou registre de les costes de Mèxic. Bol. Soc. Bot. Mèxic 41: 163–165.
  3. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
  4. Steyermark, J. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons