Rito dels voladores
El rito dels voladores és una manifestació cultural i espiritual realisada per pobles mesoamericanos, en els actuals països de Mèxic i Guatemala. Els seus orígens es remonten al Periodo preclásico mesoamericano, en el que s'han trobat representacions d'este ritual en la ceràmica funerària de les cultures d'Occident. Posteriorment va passar a atres llocs, molt provablement relacionada en el sacrifici i els cults de la fertilitat. Sobreviu entre els nahuas i els totonacos de la Serra Nort de Pobla i el Totonacapan en Mèxic. En Guatemala, es realisa en el departament del Quiché, en Chichicastenango i Joyabaj.
En 2009 va ser proclamat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco.[1] Reconeixent la seua importància i la necessitat de preservar-la per a futures generacions.[2] Esta denominació solament designa a Mèxic com a país d'orige, degut a que va anar solament este país qui va presentar la seua nominació al programa.
Ritual
[editar | editar còdic]Este ritual està associat a la fertilitat i busca expressar respecte i harmonia en la naturalea i l'univers espiritual, no obstant segons els registres antropològics, la dansa existia en atres característiques i va ser relacionada en el cult religiós en l'era posclásica, gràcies a que va ser incorporada a la cultura totonaca i posteriorment els azteca es adicionaron elements solars i de major perillositat, puix dansa del Volador s'eixecuta en quatre danzantes que representen els quatre punts cardinals i el caporal, pero es varen observar danses en sol dos danzantes. La fertilitat es representa per mig del descens dels danzantes, que simbolisen la caiguda de la pluja.
La cerimònia comença en la selecció i tala d'un arbre alt, d'entre 18 i 40 metros, conegut com "pal volador" Abans de tallar-ho, es realisa una cerimònia en la que es demana perdó al deu de la montanya, mostrant respecte per la naturalea. L'arbre, despullat de les seues branques i fulls, és transportat al centre de la comunitat per a la seua instalació en a on s'ajusten vàries peces:[3] una chicoteta base de fusta, una creu, un pivot (denominat també poma) que unirà i possibilitarà el gir, i una escala unida al pal. En els extrems de la creu es coloquen cordes que subjecten als danzantes voladores simbolisant els punts cardinals, nort, sur, est i oest, més el caporal que representa el centre. A més de 20 metros en la part alta de l'estructura, se situa el caporal, personage que toca un tambor i una flauta, i coordina el ritual. Cada senyal que el caporal fa és un tipo d'acrobàcia, en una d'elles cada danzante volador bota al buit, subjectat per la cintura, boca avall i afiançant-se en les cames i gira 13 voltes cada u d'ells silmulando descendir pels 13 cels del deu sol , que multiplicat pels quatre voladores dona el resultat de 52, ya que este número és el símbol del cicle de 52 anys del calendari indígena o Xiuhmolpilli. Finalisa quan els participants escomencen a obrir el círcul fins a tocar el sol. Si els espectadors aplaudixen algun dels voladores dobla les cames i es toca els peus en les mans, sent esta una maniobra molt difícil que solament pot durar uns segons, en rares ocasions alguns danzantes fent mostra de gran valentia s'atrevixen a llançar-se sense amarre algun en la cintura, fan un círcul en el llaç a manera que no es desnugue i introduïxen solament una cama, esta és una maniobra molt perillosa, ho fan en la finalitat d'innovar i distinguir-se dels demés grups. Els danzantes visten trages molt colorits que representen a aus tropicals.
El ritual del volador no es llimita a la dansa, ya que l'obtenció i instalació del pal comporta gran solemnitat, puix este és tallat en terrenys fòra de la regió de la comunitat, açò requerix un atre ritual, la dansa dels voladores conta en una gran cantitat de sons, que són la cantitat de llengües indígenes que es parlen en Mèxic, pero de la mateixa manera que les llengües no tots els sons són ballats pels voladores, puix en el pas dels anys els antepassats les comuniquen a les demés generacions. Originalment s'utilisen solament tres varietats d'arbre per a obtindre el pal: Zuelania ghidonia, Aspidosperma megalocarpon i Carpodiptera ameliae, per la resistència d'estes plantes, no obstant per la tala inmoderada, la cantitat d'estos arbres ha disminuït. En la tala de l'arbre participen els danzantes que segons la tradició deuen abstindre's sexualment en el transcurs de la cerimònia. En el rito del tall, primer es fa una cerimònia per a demanar perdó al bosc per prendre la vida d'un dels seus sers i se li oferixen ofrenes mentres els danzantes ballen al voltant de l'arbre. El caporal inicia el tall en astral i li seguixen els danzantes, pero tota la comunitat participa. Segons la tradició el pal deu ser traslladat sense tocar el sol fins al lloc a on es colocarà o “sembrarà”, i en el clot a on s'instalarà també es depositen ofrenes. L'instalació i apany del pal també va acompanyada de música.
La dansa Hua-hua està rodejada de menys solemnitat, i es considera menys important que la del Volador. Els danzantes ballen abans de pujar a la creu o rehilete i són guiats pel caporal per a ascendir a este i és fet girar per efecte del pes dels danzantes. El trage dels danzantes és igual que en la cerimònia del volador en la variant de que el gorro és més gran perque té una estructura circular de paper que representa al arcoíris.
Actualitat
[editar | editar còdic]
El rito dels voladores continua sent una tradició viva i rellevant en la cultura mexicana. Les danses indígenes varen tractar de ser prohibides pels misionero espanyols en Amèrica, per lo que la permanència d'esta tradició es llimita grups nahuas i totonacos de la Serra Nort de Pobla i el Totonacapan veracruzano. En la cultura popular s'ha difòs principalment la dansa de Papantla, Veracruz, per lo que als voladores se'ls coneix com “Voladores de Papantla”. Alguns grups d'indígenes d'eixes regions s'han traslladat a diversos punts de la República Mexicana, com el Museu Nacional d'Antropologia en la Ciutat de Mèxic i el parc eco-arqueològic [Xcaret] en Quintana Rosegue, a on fan una breu representació del ritual indígena.
La dansa del Volador és coneguda en Papantla com a “Vol dels morts” o Kos'niin i la dansa Hua-hua com “Guacamaya” o Lakkao "Voladores de Papantla"
A la dansa s'han incorporat elements occidentals i moderns com l'utilisació d'alguns elements en els trages. També s'elaboren pals de metal en lloc de fusta i el pal de l'arbre ya no és dut sense tocar el sol, carregat per tota la comunitat, sino que usen vehículs de combustió interna per a l'arrastre. L'introducció d'estos elements ha segut valorada com a negativa per a la tradició, ademés de que la dansa ha adquirit característiques de Circ, puix ha segut comercialisada com a espectàcul, i per a això s'ha buscat major atractiu visual, realisant-la en un pal més alt superant el número de 13 regressos, lo que trenca en el caràcter sagrat de la tradició. Davant este escenari varis danzantes es varen agrupar en una Unió de Danzantes i Voladores en la finalitat de preservar la tradició original. Per una atra part, esta dansa ha segut jujada com un “joc” prehispánico, sent que és un ritual sense caràcter lúdic.
Esta dansa també es practica en Guatemala, en el departament del Quiché, en Chichicastenango i Joyabaj, entre uns atres.[4] Es realisa durant les activitats de celebració dels patrons de dits municipis, per ad açò, conten en l'element principal que és el "pal" front al Temple Catòlic i s'ubica permanentment en eixe lloc, fins que és utilisat cada any.
En l'any 2000 el Govern de Mèxic va otorgar a l'Unió de Danzantes i Voladores de Papantla el Premi Nacional de Ciències i Arts en la seua rubro d'Arts i Tradicions Populars.
El 30 de setembre de 2009 la cerimònia ritual dels voladores va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat; l'anunci va ser fet per l'Unesco durant les reunions del Comité intergovernamental para la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial en la ciutat d'Abu Dhabi.
Història
[editar | editar còdic]
El ritual dels voladores va iniciar com una cerimònia en l'época prehispánica, que tenia que vore en un rito orientat a demanar pluja per un periodo llarc de sequia, el rito en aquells temps no s'iniciava aventándose al buit, si no en la selecció de el “pal volador” s'internaven en busca del més alt, es dansava entorn a ell i es realisava toda una serie de passos per a dur-ho al lloc en a on ho colocarien, una senya curiosa és que les dònes tenien prohibit tocar-ho ya que era una senyal de mal auguri. Actualment s'ha generalisat a l'ocupació de postes d'acer en menuts escalons metàlics, conservant-se únicament de fusta el bastidor i el tecomate. L'altura varia d'un pal a un atre: el que es troba en l'esplanada de l'iglésia de Papantla medix aproximadament 37 m; el localisat en El Tajín té casi 27 m; i el del Museu Nacional d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic alcança els 25 m.[5]
Vestimenta
[editar | editar còdic]En Cuetzalan, els voladores visten un pantaló roig decorat en flocs, mentres que en la part de dalt duen camisa blanca. En el cap usen un tocat conforma de con que s'arremata en plomes que vinculen al danzante en les aus, puix en l'antiguetat imitaven a les àguiles, quetzales i guacamayas. Atres elements decoratius com a espills o flors fan part del seu trage, aixina com les chaquiras en les que formen colorits patrons en símbols que remeten al seu passat prehispánico o al sincretisme en la religió catòlica. [6]
Música
[editar | editar còdic]La música eixercita un paper essencial en el Rito dels Voladores de Papantla, ya que guia i dona ritme a la cerimònia. L'encarregat de la música és el "caporal", qui permaneix en el cim del poste durant tot el ritual. Este músic utilisa dos instruments tradicionals: una flauta de carrizo i un chicotet tambor. La flauta, que sol tindre tres o quatre orificis, emet sons que representen la vora de les aus, mentres que el tambor simbolisa la veu dels deus. La combinació d'abdós instruments crea una melodia que evoca la conexió entre el cel i la terra. Ans que els voladores es llancen al buit, el caporal interpreta una peça coneguda com el "Són del Perdó".[7] Esta melodia és una súplica a les deidades, solicitant permís i perdó per tallar l'arbre que es va utilisar per al poste, mostrant aixina respecte cap a la naturalea i els sers divins. Durant el descens dels voladores, el caporal continua tocant la flauta i el tambor, marcant el ritme de la cerimònia i mantenint la conexió espiritual a lo llarc de tot el ritual.
Instruments musicals
[editar | editar còdic]Flauta
[editar | editar còdic]Els sons de volador, nom genèric utilisat per a nomenar al repertori musical usat en el rito dels voladores, són eixecutats pel caporal, músic i danzante que realisa la funció de sacerdot i guia en el ritual. El caporal també elabora els instruments musicals empleats en esta pràctica músic dancística. Els instruments són elaborats en materials obtinguts en la seua majoria de l'entorn natural de la regió. Hi ha caporales ya retirats que solament es dediquen a la construcció d'instruments musicals per a vendre com a artesania, encara que també construïxen instruments per a atres caporales actius que no tenen el temps o el coneiximent per a construir els propis.
Segons Contreras, la flauta de volador, és una flauta de pico de tres orificis, de embocadura tubular en aeroducto, es troba dins de la classificació de aerófono verdader, puix disponen d'una cambra a on estan contingudes les vibracions produïdes per la columna d'aire abans de la seua lliberació.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La cerimònia ritual dels Voladores». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de setembre de 2010.
- ↑ UNESCO. «La cerimònia ritual dels Voladores». Consultat el 2025-01-19.
- ↑ Antón. «unitat 1», Espanyol Santillana, La dansa dels voladores de Papantla.
- ↑ Escobar, Lucía. "El pal volador [1] archivat en Wayback Machine.". ElPeriódico, 17 de giner de 2010. Guatemala.
- ↑ «Els voladores de Papantla». Mèxic Desconegut. Consultat el 21 de setembre de 2013.
- ↑ «a-volar-la-vestimenta-de-els-voladores-de-papantla Un trage per a ballar en el cel: els voladores en Cuetzalan». Consultat el 2025-01-19.
- ↑ «Voladores de Papantla». Consultat el 2025-01-18.
- ↑ Contreras, 1988.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Castro de la Rosa, Ma. Guadalupe.(1997) La dansa en el nort de Veracruz. En Secretaria d'Educació Pública. Mèxic Antic. Antologia d'arqueologia mexicana. Mèxic: Editorial Raïls. ISBN 970-18-0556-9
- Contreras Arias, Juan Guillermo. (2315) "Atles cultural de Mèxic: Música." Mèxic:Editorial Planeta.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rito dels voladores.- Escolte "Els punts cardinals" (música per a iniciar el Joc del Volador), en el lloc en internet de l'Universitat Veracruzana (Mèxic).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rito de los voladores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.