Riu Almargen

El riu Almargen, també cridat riu de Teba i riu de la Venda en diferents trams, és un riu del sur de la península ibèrica pertanyent a la conca mediterrànea andalusa, que discorre en la seua totalitat pel territori del nort de la província de Màlaga (Espanya).

Era un afluent del riu Guadalteba fins a la construcció dels embassaments Guadalhorce-Guadalteba, quan el riu Almargen va passar a desembocar en el pantà de Guadalteba en lloc del riu homònim.

Curs

Naix en la Serra de Cañete arreplegant aigües de escorrentía dels Plans de Almargen i serres veïnes. El seu curs és irregular presentant en els mesos plujosos un cabal important d'aigües. Té una llongitut de 15 km fins a la seua desembocadura en el citat pantà. El seu curs és irregular presentant en els mesos plujosos un cabal important d'aigües. La presència d'indústria o explotacions ganaderes contaminants en el seu curs alt és la causa del llamentable estat en que es troba el riu.

El clima és de tipo subcontinental, en hiverns frets i geladas i estius calorosos. La precipitació mija estan entre els 600 i 700 mm. La conca fluvial del riu té una superfície aproximada de 130 km² discorrent d'oest a est de la comarca. La majoria dels seus afluents són rieres estacionals sense cabal en estiu.

El seu afluent més significatiu és la riera Salada, de cabal menor pero en el naiximent del qual les seues aigües tenen elevat nivell de yodo i són considerades aigües medicinals, especialment per a dolències degenerativas del sistema òsseu. Queda constància de que ya des de l'época romana es varen aprofitar eixes aigües segons indiquen els restants d'antigues termes allí trobats. Atres afluents són les rieres de la Cañada de la Saucedilla, Majinca, la Granota, Altamira, Nina, Torviscal, els Codriales, Chumbo i Cañuelo.

Tajo del Molino

Poc abans de la seua desembocadura el riu es encajona en un impressionant tajo de parets verticals d'aproximadament un quilómetro de llongitut denominat Tajo del Molino, excavat pel riu a lo llarc dels sigles. Aixina, el desfiladero es va formar durant la emersión dels fondos marins calizos durant el jurásico. Despuix l'acció de l'aigua va propiciar el fenomen de la karstificación en lo que en este parage abunden les coves i cavitats, sent la més notable la cova de les Colomes. Al fondo del tajo es troba un molí arruïnat per a on entrava l'aigua que en caure sobre la maquinària pròpia del molí movia les turbinas que permetien moldre el gra.

Encara que el riu sol discórrer contaminat no evita que la flora i fauna existent siga de gran interés. Poden vore's grans rapaces com el buitre leonado, alimoches ademés de rapaces nocturnes aixina com rat penats que habiten en les coves. Sobretot destaca la presència de les cabres monteses que s'acosten al desfiladero en époques de estío per a beure. Com a flora trobem margalloneras, romers, esparragueras, acebuches, orquídeas, etc.