Riu Ilí
El riu Ilí (Plantilla:Lang-ug;[1] en chino, 伊犁; pinyin, iīlí; Plantilla:Lang-mn) és un riu del Àsia Central, el principal afluent del llac Baljash, que discorre per la partix noroest de la República Popular China i Kazakhstan. Té una llongitut de 1439 km —81 km en Kazakhstan— i drena una conca de 140 000 km².[2] És el riu més gran de regió autònoma chinenca de Sinkiang.
Les aigües del Ilí s'ampren per a usos humans i això ha reduït el seu cabal de forma considerable.[3] Per a paliar la situació, el govern chinenc realisa periòdicament la desviació de “aigua d'emergència”, almagasenada en diferents embassaments.[4]
Història
[editar | editar còdic]La colonisació de la delta del Ilí va començar en l'Edat de Bronze baix l'impuls de noves activitats econòmiques basades en la ganaderia i la metalúrgia del bronze.[5]
El riu Ilí va donar el seu nom al tractat homònim de 638 d. C., que va formalisar la divisió del kaganato turc occidental (552-638 d. C.) en Nushibi i Tou lou, i va establir que el riu Ilí seria la frontera entre abdós estats.[6]
Crisis del Ilí
[editar | editar còdic]La crisis del Ilí entre 1879 i 1881, va ser una disputa entre l'Imperi rus i China sobre la regió centrada en el riu, un àrea en la partix nort del Turquestán chinenc, prop del Turquestán rus. La regió va ser escenari d'una creixent penetració russa a lo llarc d'el XIX; despuix de la firma del Tractat de Kulja (1851), als russos se'ls va concedir permís per a establir dos consulats en la zona.[2]
En 1864, mentres el govern chinenc estava absorto en la rebelió Taiping en el sur del país, varen esclatar varis tumults entre els musulmans del Turquestán. Aprofitant la situació, el invasor Yakub Beg, va establir un regne en el nort de Turquestán, i l'Imperi rus pretextó el caos per a ocupar el territori en juliol de 1871, alegant que es retirarien tan pronte com els chinencs restabliren l'orde. En 1879, una delegació chinenca en San Petersburgo va firmar el Tractat de Livadia (octubre de 1879), que va permetre que casi les tres quartes parts del territori en qüestió permaneixqueren en mans russes. No obstant, en el Tractat de Sant Petersburc (1881), casi tot el Ili va ser tornat a China, pero China va tindre que pagar una indemnisació de 9.000.000 de rublos.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]El riu ilí naix en China, en la prefectura autònoma kazakh d'Ilí, en Sinkiang, de la confluència de les seues dos fonts, els rius Tekes i Kunges (o Künes), que naixen en l'alvertent oriental de la cordillera Tian Shan. El riu discorre en direcció oest fins a entrar en Kazakhstan i despuix de virar cap al noroest, desemboca en el llac Baljash, en la província d'Almaty, formant un gran delta fluvial, d'aproximadament 1800 km², una vasta zones de chapulls, llac, pantans i vegetació de xara.
Els seus principals afluents, ademés de les seues fonts, són els rius Kax i el Charýn (o Sharýn) (427 km), famós pel seu Canó de Charýn.
Regió chinenca
[editar | editar còdic]La part superior de la vall del Ilí està separada de la conca de Zungaria, en el nort, per les montanyes de Borohoro, i de la conca del Tarim, en el sur, per la cadena principal de la cordillera de Tian Shan. Esta regió va ser el baluart de la dinastia Qing en l'administració de Sinkiang, a finals del sigle XVIII i en el XIX; va ser ocupada per Rússia des de 1871 fins a 1881, és dir, des de la rebelió de Yakub Beg fins al Tractat de Sant Petersburc (1881).
En l'actualitat, la regió forma part de la prefectura autònoma kazakh d'Ilí, de la regió de Sinkiang. La principal ciutat de la regió, Yining (Kulja), es troba en el costat nort del riu, a uns 100 km aigües dalt de la frontera internacional. Fins a l'any 1900, la ciutat era coneguda comunament baix el mateix nom que el riu (伊犁, pinyin: Yili; Wade-Giles: Ili).) En el costat sur, encara més prop de la frontera internacional, es troba el comtat autònom xibe de Qapqal, a on viuen molts xibe que varen ser reasentados en esta zona fronteriça en el sigle XVIII com a part de la guarnició manchú.
Regió kazakh
[editar | editar còdic]La regió de Kazakhstan drenada pel Ilí i els seus afluents es coneix en Kazakhstan com Zhetysu ("Sèt Rius") i en rus com Semirechye (que significa lo mateix).
La central hidroelèctrica de Kapchagay es va construir entre 1965 i 1970[7] prop de Kapchagay, en el curs mig del riu Ilí, formant l'embassament de Kapchagay, un gran llac artificial de 110 km de llarc localisat al nort de la ciutat d'Almatý.
Tamgaly-Tas, a uns 20 km aigües avall pel riu Ilí, és un lloc a on han aparegut petroglifos. El nom Tamgaly, en kazakh, significa "pintats" o "lloc marcat", i Tas, "pedra".
Vore també
[editar | editar còdic]- Prefectura autònoma kazakh d'Ilí, divisió administrativa que pren el seu nom.
- Tamgaly-Tas, un lloc arqueològic en petroglifos en la vall del riu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adil Arup, Ili atalghusi heqqide (Etymology of Ili), Journal of Ili Darya, in Uyghur, 2007 (possiblement es va originar de la paraula uigur il, que significa gancho, i s'assembla a la forma geogràfica del riu)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ili River» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 20 d'abril de 2020.
- ↑ «Li lac Balkhach en voie de disparition» (en francés). Liberation. Consultat el 20 d'abril de 2020.
- ↑ «La transferència d'aigua d'emergència del riu Ilí va passar sense problemes per la frontera sino-kazakh» (en chinenc). Ministeri de Recursos Hídrics. Consultat el 20 d'abril de 2020.
- ↑ «The Ili River Delta: Holocene Hydrogeological Evolution and Human Colonization» (en anglés). Springer. Consultat el 20 d'abril de 2020.
- ↑ Zuev Yu. L., The strongest tribe, Almaty, 2004, pp. 55-6,
- ↑ Kezer K, Matsuyama H 2006: Decrease of river runoff in the Lake Balk#basin in Central Àsia. Hydrological Processes Vol. 20 Is. 6 Pp 1407-1423
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ili River» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.