Riu Prípiat

Erro al crear miniatura:

Riu Prípiat

Erro al crear miniatura:

El riu Prípiat en Mózyr (Bielorússia).

El riu Prípiat, també transcrito a voltes com Prypiat o Pripyat (

• , Prypiać;

• ; en ruso: Припять;

• ) és un dels principals afluents del riu Dniéper, el més important per conca, que discorre generalment en direcció este a través de Bielorússia i Ucrània. Té una llongitut de 710 km i una conca hidrogràfica de 121 000 km².

Les principals ciutats que travessa són Pinsk i Mózyr. També creua la zona d'exclusió establida al voltant de la central nuclear de Chernóbil, el lloc a on es va produir el desastre nuclear de l'any 1986. És, per tant, un riu contaminat en radioisòtops en el que la concentració de cesi-137 en els seus sediment seguix incrementant-se.

Etimologia del nom

S'han propost a lo manco tres etimologies per al nom del riu:

• en idiomes eslaus, la raïl pri significa «prop» i pyat «cinc», fent tal volta referència a un riu que té una confluència en atres cinc rius;^{cita requerida}

• podria derivar de la paraula local pripech, usada per a un riu en vores arenenques;

• del nom balto-occidental Preipente, que significa «el riu fins a les espuelas»^{cita requerida}, ya que el Prípiat té molt poc fondo en alguns llocs habitats pels baltos occidentals.

Geografia

El riu Prípiat naix en l'extrem noroest d'Ucrània, en l'óblast de Volinia, a uns 10 km de la frontera en Polònia (que en este tram és el curs del riu Bug Occidental; a l'atre costat de la frontera, a menys de 20 km, està l'important ciutat polaca de Włodawa). El Prípiat fluïx primer en direcció noreste, vorejant el parc nacional Sac'kij Prirodnjij pel seu extrem meridional. Pansa per la localitat de Ratno i es torna cada volta més en direcció este, rebent per la dreta als rius Turija (de 184 km) i Stochid (de 188 km). Després entra breument en l'óblast de Rivne pel seu cantó noroest i en seguida abandona Ucrània i s'adinsa en Bielorússia.

Entra en Bielorússia per la seua frontera meridional, discorrent pel voblast de Brest. Despuix d'un curt tram en direcció nort aplega a la ciutat de Pinsk, a on rep al curt riu Pina (de 40 km). Pinsk, en 129 935 hab. en 1999, és la principal ciutat que travessa el riu en tot el seu recorregut i en ella naix el canal Dniéper-Bug, un canal artificial de 196 km construït en el XVIII fins a la ciutat de Brest, que unix el Prípiat en el riu Bug Occidental.

Després el Prípiat es torna cap a l'est, discorrent per la depressió poc poblada de la Polesia, a on es troba en una zona d'extensos pantans. A uns 20 km de Pinsk rep per l'esquerra al riu Yaselda (de 242 km) i poc despuix, per la marge oposta, primer al riu Styr (de 494 km) i després al riu Horyn (de 659 km), el principal de tots els seus afluents. Rep després, per l'esquerra, al riu Sluch (de 228 km) i alcança al poc la chicoteta localitat de Turau (3200 hab. en 2002). Després rep per la dreta al riu Scviha (de 178 km) i aplega un tram en el que el riu voreja pel nort el parc Pripyatski i que acaba en rebre, també per la marge dreta, al riu Ubort (de 292 km). Despuix de creuar la chicoteta localitat de Petrikov, rep, per la marge esquerra, al més important dels seus afluents septentrionals, el riu Pitichi (de 422 km). Aplega després el Prípiat a la ciutat de Mózyr (111 770 hab. estimats en 2004), la segona en importància de la seua discórrer, a on el curs del riu es troba de nou entre vores més sòlides.

Despuix d'esta localitat, el Prípiat vira i fluïx en direcció surest. Travessa llavors la zona de 30 km entorn a la central nuclear de Chernóbil, a on es va produir la catàstrofe nuclear. Poc abans de l'ara ciutat fantasma de Prípiat (fundada en 1970 per a construir la central de Chernóbil, ara abandonada i que va aplegar a tindre casi 50 000 hab.), el riu torna a entrar en territori ucranià. Just casi al final del seu curs rep a l'últim dels seus afluents, també per la dreta, el riu Uzh (de 256 km). Després desemboca per la marge esquerra en el Dnieper, a uns 25 km aigües avall de Chernóbil i a uns 80 km al nort de la ciutat de Kiev, la capital del país, en un tram en el que el Dniéper està embassat, en la coa del gran embassament de Kiev (construït en 1960-66).

Els pantans del Prípiat o de Pinsk

Erro al crear miniatura:

Verdeante paisage de la vall del Prípiat.

La vall del Prípiat constituïx el major chapull d'Europa. Són els pantans de Prípiat o de Pinsk. En la década dels anys 1960 es drenó part de la zona pantanosa. Afortunadament, aixina i tot es varen salvar grans extensions.

En la vall del Prípiat hi ha dos parcs nacionals bielorusos: el Pripyatski (fundat en 1996 sobre la ribera dreta del riu, entre les localitats de Turav i de Petrikav), i la reserva radioecològica, que es correspon en la zona més contaminada per la catàstrofe de Chernóbil, en part en accés prohibit als humans, pero que acull fauna selvada de gran interés.

El parc Prypyatski protegix un àrea de 825,29 km² i va ser creat en 1996 com a parc de conservació del paisage i reserva natural hidrològica. La seua llongitut, d'est a oest, és de 64 km i té 27 km de nort a sur. Ademés dels boscs típics de la vall del Prípiat, el parc comprén numerosos cursos d'aigua encara que el Prípiat discorre fòra de l'àrea protegida. S'estén per una zona de relleu molt moderat.

Afluents

El Prípiat té numerosos afluents, sent els més importants els següents, en direcció aigües avall:

• el riu Turija (Турія), per la marge dreta, de 184 km i una conca de 2900 km²;
• el riu Stochid (Стохід), per la marge dreta, de 188 km i una conca de 3150 km²;
• el riu Pina (Пі́на), que li aborda per la marge esquerra, de solament 40 km i que confluïx en la ciutat de Pinsk;
• el riu Yaselda (Ясельда), per la marge esquerra, en una llongitut de 242 km, i que confluïx a uns 20 km a l'est de la ciutat de Pinsk.
• el riu Styr (Стир), per la marge dreta, un riu de 494 km i una conca de 13 100 km², que naix en la regió de Lutsk, en Ucrània;
• el riu Horyn (Гарынь), per la marge dreta, un riu de 659 km i una conca de 22 700 km², A la seua volta, té un llarc subafluente, el riu riu Sluch (Случ), de 451 km i una conca de 13 800 km²;
• el riu Sluch (Случ), per la marge esquerra, de 228 km i una conca de 5260 km²;
• el riu Scviha (Ствига), per la marge dreta, de 178 km i una conca de 5440 km²;
• el riu Ubort (Уборть), per la marge dreta, de 292 km i una conca de 5280 km²;
• el riu Pitichi, o Pcic (Пціч), per la marge esquerra, de 422 km i una conca de 9470 km²;
• el riu Uzh (Уж), per la marge dreta, de 256 km i una conca de 8080 km²;

Vore també

• Marismas de Pinsk, en Polesia.
• Parc nacional Pripyatski.
• Riu Dniéper.
• La ciutat de Prípiat i la central nuclear de Chernóbil.
• Accident de Chernóbil.