Anar al contingut

Roca llunar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mondgestein Apollo 17 02-RZ.jpg
Roca llunar
Archiu:Lunar Ferroan Anorthosite 60025.jpg
Anortosita ferrosa llunar # (feldespat plagioclasa).
Recolectat pel Apolo 16 prop del Cràter Descartes.
Museu Nacional d'Història Natural (Washington D. C.).

Roca llunar, terme per a rocas formades en la Lluna. Les missions Apolo d'Estats Units d'Amèrica i el programa Lluna de l'Unió Soviètica varen recolectar in situ diverses roques llunars i mostres d'estes. Durant les sis expedicions Apolo que alunizaron es varen arreplegar 2415 mostres de pes total de 382 kg. La majoria arreplegades per les missions Apolo 15, Apolo 16 i Apolo 17, entre les tres, un total de 283 kg de mostres.

Les mostres de roca llunar es varen arreplegar per mig de l'us de diferents ferramentes, incloent martells, despalladores, palas, etc. La majoria varen ser fotografiades abans de ser arreplegades per a registrar les condicions naturals en que es trobaven en la Lluna. Es varen depositar en bosses de mostres i estes en "contenidors de mostres en ambients especials" per a la seua tornada a la Terra, de manera que quedaren protegides de la contaminació.

En general, les roques arreplegades en la Lluna són molt més velles que les que es poden trobar en la Terra, segons les tècniques de datació radiométrica. La mostra més recent és més antiga que les més antigues roques localisades en la Terra. Les mostres daten d'entre fa 3200 millons d'anys, cas de les mostres de basalt dels mars llunars fins a fa 4600 millons d'anys, cas de les mostres de zones altes. Són per lo tant mostres d'un periodo molt primerenc en la formació del sistema solar.

Les roques posseïxen característiques molt similars a les roques de la Terra, especialment sobre la cantitat d'isòtops d'oxigen. Pero les roques de la Lluna tendixen a ser relativament baixes en ferro, i no contenen elements químics volàtils tals com potassi i sodi. Ademés, carixen absolutament d'aigua.

Missió
Llunar
Mostra
Recolectada
Apolo 11 22 kg
Apolo 12 34 kg
Apolo 14 43 kg
Apolo 15 77 kg
Apolo 16 95 kg
Apolo 17 111 kg
Lluna 16 101 g
Lluna 20 55 g
Lluna 24 170 g

Entre els minerals trobats en la Lluna està l'armalcolita, batejada en honor als tres astronautas de la missió històrica del Apolo 11: Armstrong, Aldrin i Collins.

El principal almagasén de roques llunars és el Laboratori de Recepció Llunar del centre espacial Lyndon B. Johnson, en Houston. Per motius de seguritat, existix també una colecció menor en la base de la Força Aérea Brooks en Sant Antonio. La majoria de les roques es guarden baixa fredor extrema, en nitrogen líquit, per a aixina mantindre-les lliures de la humitat o d'atres agents externs. Solament es poden manejar indirectament utilisant ferramentes especials.

Archiu:Apollo 15 Genesis Rock.jpg
Roca Génesis, duta per la missió de l'Apolo 15.


Referències

[editar | editar còdic]