Rodolia cardinalis

Rodolia cardinalis

Rodolia cardinalis és un escarabat de la família Coccinellidae originària d'Austràlia. Ara és considerat un sinònim secundari de Novius cardinalis, membre del gènero Novius. Li l'usa com control biològic d'una plaga dels cítrics. Ara Rodolia és considerat un gènero obsolet i el nom acceptat és Novius cardinalis.

Importància i distribució

Encara que és molt manco coneguda que la marieta de sèt punts Rodolia cardinalis és el coccinélido més célebre en l'història del control biològic de plagues en l'agricultura, la seua introducció en Estats Units des d'Austràlia, a finals de el XIX, va impulsar una moderna concepció d'este mig de lluita. En uns pocs decenis va ser també introduïda en totes les regions citrícolas del món controlant definitivament lo que en aquella época semblava una plaga sense remei en els cítrics.

En l'actualitat Rodolia cardinalis està difosa per tots els continents: en Amèrica (Estats Units d'Amèrica, América Central, Carib, Sudamérica, des de Veneçola, Equador, Chile i Argentina), en Europa (península ibèrica, França, Itàlia, Península Balcànica, Rússia), en Àsia (Japó, Índia, Filipines, Taiwan, Siberia), en Àfrica (Magreb, Suràfrica), en Oceania (Hawái, Guam) i, naturalment, en la seua regió d'orige Austràlia.

Descripció

L'adult té un cos semisférico d'entre 2 i 4 mm de llongitut, recobert per una densa i curta pelusa, de color roig púrpura en taques negres. El cap i la part atrassera del pronoto són negres. En la seua coloració típica, les taques sobre els élitros són negres i en número de cinc. Quatre d'estes estan dispostes sobre la partix esquena-lateral de l'élitro; les dos davanteres tenen una forma ovalada o vagament semilunar orientada cap a la sutura de l'élitro; les dos atrasseres tenen una forma més irregular com composta per la confluència de dos taques circulares. La quinta taca té un recorregut llongitudinal en l'unió dels dos élitro en major esgambi en el tram davanter.

Les antenes són curtes, compostes per huit artejos. Les pates tenen les tíbies grans i irregularment planes.

La larva alcança els 5 mm de llongitut, és de color roig en taques negres en el tórax. L'esquena ho té recorregut per vàries séries de abultamientos portadors de cerdes. La bua té ent 4 i 5 mm, és de coloració roja.