Roma (série de televisió)

Roma (série de televisió)

Roma (Rome en la seua versió original en anglés) és una série de televisió situada en l'época del pas de la República romana al Imperi. Va ser estrenada en Estats Units en agost de 2005. Va ser creada per John Milius, William J. MacDonald i Bruno Heller com a coproducció entre la BBC (Regne Unit), la cadena de pagament HBO (Estats Units) i la RAI (Itàlia). Va ser rodada en les afores de l'actual ciutat de Roma i en els antics estudis de Cinecittà, en una superfície de més de 20 000 metros quadrats, en la participació de 350 persones. Per això, és una de les séries més cares de la televisió, en un presupost de 100 millons per a les seues dos temporades. Ademés, ha segut guardonada en el premi BAFTA i conta en dos nominacions als Globo d'Or.

La primera temporada consta de dotze capítuls de més o menys una hora de duració cada u, sent emesa en la HBO entre el 28 d'agost i el 20 de novembre de 2005, posteriorment emesa en la BBC entre el 2 de novembre de 2005 i el 4 de giner de 2006, i en la RAI entre el 17 de març i el 28 d'abril de 2006. La segona temporada es va emetre en Estats Units entre el 14 de giner de 2007 i el 25 de març de 2007 mentres que en el Regne Unit va començar a emetre's en la BBC el 20 de juny concloent la seua emissió el 24 de juliol d'eixe mateix any. Abdós temporades varen ser emeses en Espanya des del 13 de decembre de 2005 en obert per Quatre i despuix per Canal+, sent també emesa en diferents països de Llatinoamèrica.

Argumente

La série és un drama històric que representa el periodo que rodeja la violenta transformació de la República romana en l'Imperi romà; un canvi causat per una guerra civil entre populistes (populars) i conservadors (optimates), la crisis de les institucions polítiques i les actuacions de hòmens i dònes molt ambiciosos.

En la seua presentació de la série la pàgina web de la HBO proporcionava la següent introducció a el història:

Mig sigle abans del naiximent de Crist, Roma s'ha convertit en la ciutat més poderosa del món, una metròpolis cosmopolita en un milló de persones i epicentre d'un Imperi en extensió. Fundada sobre els principis del poder compartit i la feroç competència personal, la República va ser creada per a impedir a qualsevol home conseguir un poder absolut. És una societat a on els soldats poden ascendir per damunt dels plebeus per a convertir-se en héroes i encara en líders de la República. Pero quan la classe dirigent es va fer extravagant i rica, les institucions es desmoronaron desgastades per la corrupció i l'excés, i els vells valors de disciplina espartana i unitat social varen cedir davant un gran abisme entre classes.

Els comentaris sobre la Guerra de les Galias escrit per Juliol César. En ells es referix de manera breu a Voreno i Pullo, noms sobre els que els guionistes de la série fabulan a dos dels personages principals.

Retratant les vides i fets dels rics, els poderosos i hòmens històricament més significatius, la série també s'acosta a les vides, fortunes, famílies i coneguts de dos hòmens comuns, Lucio Voreno i Tito Pullo, dos legionaris romans que són mencionats històricament per Juliol César en els Commentarii de Bell Gallico. La vida d'estos dos soldats apareix novelada per a la série en intenció de que servixca per a atestar i, a sovint, per a influir en molts dels acontenyiments històrics presentats en ella. La seua versió en la série no es correspon en la realitat (en concret, haurien segut dos centuriones de la IX legió, mentres que en la série pertanyen a la XIII Legió), aixina Lucio Voreno es representa en el ranc de centurión que paulatinament anirà escalant per influència de Marco Antonio i César fins a aplegar inclús a senador i magistrat de l'Aventina mentres Pullo apareix com a simple legionari que lluita sense èxit per reintegrar-se a la vida civil.

En el desenroll de l'història els dos soldats assumiran papers crucials ya que els guionistes els situen com a personages molt propencs primer a César i despuix a Octavio i Marco Antonio. Per encerts del destí, les accions d'abdós pràcticament forgen el història de Roma en este periodo de transició, per eixemple, la recuperació de l'estandart de César. Esta missió és assignada a Voreno, i ell elegix a Pullo ya que este últim estava condenat per desobedir órdens en el camp de batalla. Voreno creïa impossible trobar dit estandart, i que abdós serien condenats, per això va elegir a algú que de totes maneres anava a sofrir. No obstant, en esta missió no només troben l'estandart, sino que també rescaten al jove Octaviano (futur emperador Romà), i troben que havien segut els hòmens de Pompeyo els suposts lladres, donant a César un motiu per a iniciar hostilitats contra el seu vell amic. Quan César i Pompeyo lluitaven en Grècia, Voreno i Pullo varen naufragar i varen anar els únics supervivents d'un dels barcos enviats per Marco Antonio per a recolzar a César; despuix de haver naufragat, es troben a Pompeyo, qui havia segut derrotat i que fugia cap a Egipte en uns pocs hòmens, ya que Voreno recolzava ideològicament a Pompeyo, ho va deixar escapar cap a Egipte, i Pompeyo va ser assessinat en aplegar pels hòmens de Ptolomeo; de haver-ho pres presoner com devia, Pompeyo haguera rebut un juí en lloc de ser assessinat com a lladre. Ya en Egipte, César els ordena trobar i rescatar a Cleopatra, durant el rescat, la reina Egipcíaca té sexe en Tito Pullo, en la qual cosa es pot entendre que el fill de Cleopatra i César ben va poder ser fill de Pullo. Ya que Voreno formava part de la protecció personal de César, els conspiradores li conten sobre l'adulteri de la seua esposa per a que se separara del dictador i aixina poder assessinar-ho. També varen participar en l'assessinat de Cicerón, entre uns atres. Estos dos soldats apleguen a canviar de bando polític i inclús a trobar-se en bandos rivals (Voreno en Marco Antonio i Pullo en Octavio), lo que no afectarà la seua amistat i els esforços recíprocs per ajudar-se. Pullo és mostrat com un rudo militar expert en el combat i la debilitat del qual són les dònes pero en escàs raciocinio, mentres que Voreno és un personage més cerebral i apegado a la seua família, inclús en talent per a l'administració pública, pero afectat despuix pel adulteri de la seua esposa i la pèrdua temporal dels seus fills, que terminaran despreciant-ho.

Image del fòrum romà en l'actualitat. El fòrum va ser el centre a partir del com la Roma antiga es va desenrollar i el punt de referència de la vida quotidiana en Roma. Este espai, reconstruït en els estudis Cinecittà de cine en Roma, és essencial per al desenroll de l'història.

La primera temporada comença en 52 a. C. quan el general romà Cayo Juliol César derrota al seu enemic Vercingétorix, caudillo de la resistència celta, en la batalla de Alesia. El seu èxit desequilibra la batalla del poder contra el cònsul Pompeyo el Gran, que representa la lluita entre el poble —que recolza a César— i els patricios, que recolzen a Pompeyo. Curiosament, César era d'ascendència patricia i Pompeyo d'ascendència plebea encara que molt acabalada. La série tractarà d'esta lluita de poders, en la que César intenta refundar la República en un Imperi. Es descriu el periodo de temps a partir del final de la Guerra de les Galias (52 a. C. o 701 ab urbs condita) fins a l'assessinat de César el 15 de març del 44 a. C. (el famós Idus de març). Despuix del teló d'estos catastròfics acontenyiments, també es mostren els primers anys del jove Octavio, destinat en el temps a convertir-se en el primer Emperador de Roma: Augusto.

La segona i última temporada reflectix la lluita pel poder entre Octavio i Marco Antonio despuix de l'assessinat de César, travessant el periodo que transcorre des de la mort de César fins a la victòria final de Octavio sobre Marco Antonio en Actium en 31 a. C., el suïcidi d'este últim i el nomenament de Octavio Augusto com a Emperador.

Un aspecte a destacar és que la série li concedix un espai considerable a la conducta sexual dels personages, abundant les escenes explícites i imàgens d'òrguens sexuals masculins per a complementar el joc d'intrigues familiars i conjugals, incloent el llibertinage del legionari romà encarnat per Pullo, fins al presunt sadisme de Octavio, la bisexualitat de Octavia i Servilia, o el incesto de Octavia i Octavio sumats a una Atia i a una Cleopatra extremadament licenciosas.

Producció i gravació

La série va començar en acabant de que William J. MacDonald i John Milius varen propondre l'idea a la HBO com una miniserie. La cadena va afegir un guioniste, despuix de l'escritura de tres episodis d'una hora. En 2002, la HBO i la BBC varen acordar coproducir una nova série basada en els acontenyiments crucials de l'antiga Roma. Llavors varen presupostar una producció de dotze episodis d'una hora d'aproximadament 100 millons de dólars de presupost. HBO contribuiria en 85 millons i la BBC en 15 millons. La série va ser la primera série coproducida per la BBC i la HBO, si ben ya havien treballat junts com coproductores en Band of Brothers i The Gathering Storm. Quan Bruno Heller es va reunir en la productora eixecutiva de la HBO Anne Thomopoulos, ell va voler llançar una idea sobre el «fem blanc americana», Thomopoulos va preguntar qué era el «fem blanc romà», a lo que Heller va contestar: «Amor de l'Antiga Roma». Entre els mesos de març de 2004 i maig de 2005 Roma va ser filmada, en coproducció en la RAI en Itàlia en els estudis Cinecittá, a on es varen construir cuidadosadament els decorats que reproduïen en fidelitat l'antiga capital de l'imperi. Esta va ser considerada una enorme empresa per a la que es va necessitar un equip internacional de més 350 persones, en més de 50 tècnics locals. En una producció tan cara, part del presupost va ser amprat en realisar una reconstrucció lo més realista possible de l'época, en especial atenció a el hora de recrear les viles dels patricios, el fòrum romà o el Aventino, el barri baix de la ciutat. Una part significativa d'estos decorats va ser més vesprada destruïda per un incendi en els estudis el 10 d'agost de 2007. Part d'estos decorats varen ser reutilisats a finals de 2007 per a la série de la BBC Doctor Who en l'episodi titulat «Els fòcs de Pompeya».

Va ser filmada en la cambra professional Arriflex 535, usant negatiu de 35mm (Kodak Vision2 200T 5217, Vision2 500T 5218, Vision 200T 5274). La série va ser estrenada en els Estats Units el 24 d'agost de 2005 en el Wadsworth Theatre de Los Àngeles, Califòrnia. La HBO va emetre el capítul pilot, «L'àguila furtada», quatre dies despuix. La série també va ser distribuïda internacionalment i doblada a vàries llengües. La seua primera temporada va ser aclamada per la crítica, sent nominada als Premis Globo d'Or en les categories de «Millor série dramàtica» i «Millor interpretació femenina» para Polly Walker com Atia.

Despuix de la difusió dels tres primers episodis d'eixa temporada, la cadena HBO va anunciar el proyecte per a produir una segona temporada de la série en 2006 per a la seua posterior emissió en giner de 2007. Posteriorment, en una roda de prensa, el president de la HBO, Chris Albrecht, va confirmar que es rodaria eixa segona temporada pero que no es rodaria una tercera, per les enormes despeses econòmiques que representava la série, unit al fet de no obtindre suficients senyes d'audiència per a mantindre-la, aixina com a la marcha de la BBC que no va voler prolongar el contracte més allà de les dos temporades firmades. Açò va provocar que les històries es condensasen en sol dèu episodis quan els creadors tenien pensat en dedicar una segona per a el història de Brut i Augusto i atres dos temporades per a la de Cleopatra, Marco Antonio i el propi Augusto. El primer episodi de la segona temporada va ser estrenat en la BBC Two el 20 de juny d'eixe mateix any.

Vore també

• Anex:Episodis de Roma - 1.ª temporada
• Anex:Episodis de Roma - 2.ª temporada