Anar al contingut

Rosasita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rosasita

La rosasita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la rosasita”. Va ser descoberta en 1908 en la mina "Roses" del municipi de Narcao, en el sur de l'illa de Cerdenya (Itàlia), sent nomenada aixina pel nom de dita mina.[1] Un sinònim poc usat és el de parauricalcita-I.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un carbonat hidroxilado i anhidro de coure i cinc, en proporció aproximada 3:2. El grup de la rosasita en que s'enquadra són els carbonat hidroxilados en metals.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro i magnesi.

Varietat esferulítica.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

D'aparició rara, es forma com mineral secundari en la zona d'oxidació dels jaciments de cinc-coure, típicament format pel pas a través de fractures de solucions contenint ions de cinc entre minerals primaris del coure. També pot ser d'orige post-explotació minera, formant-se sobre les parets de la mina de coure.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: malaquita, auricalcita, smithsonita, cerusita, hidrocincita, hemimorfita, siderita, greenockita o brochantita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lovisato (1908) Reale accademia nazionale dei Lincei, Rend. Rome: 17: 723.