Rotenona

La rotenona és una substància d'orige vegetal utilisada antigament com insecticida. Des del 2007 no s'utilisa com a tal, i està catalogada com toxina ambiental.

Este insecticida vegetal polivalent s'extrau de raïls de plantes tropicals leguminosas que són tòxiques per als animals de sanc freda i llaugerament tòxica per als animals de sanc calenta, inclós el ser humà. Actua a través de contacte i ingestió.

Història

L'acció insecticida d'este tòxic rotenoide es coneix des de fa a lo manco dos mil anys, quan ya s'usava per a enverinar als peixos en l'aigua i incrementar aixina la peixca, tècnica que s'usava en Àsia, Àfrica i Sudamérica.

Hi ha cites més recents com, per eixemple, en 1884 en Singapur, segons les quals els cantoneros, especialment els japonesos, ya ho utilisaven en forma d'infusions de derris (Derris elliptica). En 1902, el químic de l'Índia Nagal va aïllar el principi actiu a partir de plantes del gènero Derris (Derris elliptica), i li va donar el nom roten.

Posteriorment, es va obtindre d'atres dos espècies botàniques Lonchocarpus utilis i Lonchocarpus nicou, leguminosas, papilionáceas, oriundes de la regió amazónica peruana i brasileña. En Brasil, esta planta es denomina timbó, i en Perú, cubé (terme este últim que antigament aludia a una planta venenosa que s'utilisa per a peixcar) o barbasco (embarbascar significa peixcar en verins).^{cita requerida}

Des de l'antiguetat, les nacions originàries de l'Amazònia l'utilisaven per a peixcar en rius, rieres o llac. La tècnica consistix en martafallar les raïls d'estes plantes i tirar-les a l'aigua. Els peixos apareixen després d'un lapsus de temps en la superfície ofegats surant, i s'arrepleguen i es consumixen sense provocar efecte tòxic algun.^{cita requerida}

Obtenció

La rotenona s'obté en forma industrial a partir de raïls desecadas i mòltes de plantes del gènero Tephrosia, per mig de solvent (tetracloruro de carbono). Junt a la rotenona s'obtenen atres substàncies com la deguelina, la trefosina i el toxicarol. La deguelina és un compost isomérico de la rotenona, ya que té la mateixa fòrmula molecular pero diferent estructura, en la qual cosa es infiere que pot servir quan els àcars de Varroa generen resistència.^{cita requerida}