Varroa
Varroa és un gènero d'àcars que produïx la malaltia denominada varroosis o també cridada varroasis.
Este àcar és un ectoparásito (paràsits externs), forético obligat de les espècies d'abelles Apis mellifera i Apis cerana reproduint-se sobre els seus estadis larvales i buaels (crío oberta i operculada). Posseïx una forma ovalada i aplanada color caoba (café rojós), d'un tamany aproximat d'1 mm de llarc i 1,6 mm d'ample per al cas de la femella, sent més menut i color blanquecino per al cas del macho.[1]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Va ser descrit per A. C. Oudemans en 1904, dedicant el nom genèric a Marco Terencio Varrón i a E. Jacobson (el colector) el nom específic. Despuix de 100 anys es va averiguar que l'àcar que atacava Apis mellifera era diferent al descrit per Oudemans para Apis cerana en l'illa de Java (Indonèsia).
També afecta l'abella en estat adult vivint en estat forético sobre ella. Es creïa que l'àcar absorbia la hemolinfa de l'insecte disminuint la seua massa corporal (pes). Recentment en l'investigació de Ramsey s'establix que els àcars Varroa s'alimenten principalment del teixit corporal gras de l'abella melífera, un orgue en els insectes que complix una funció similar al fege humà. En estat larval és més crític degut a que els adults naixen en menys del 30 % de pes d'un adult no parasitado. La varroosis, causada per l'àcar Varroa destructor, és una malaltia greu de les abelles, en síntomes com a abelles atrofiadas i reducció de la producció de mel.[2]
Pot destruir les colmenas, lo que ocorre generalment durant l'hivern. La plaga es va iniciar en Filipines i s'ha expandit àmpliament pel món, constituint-se en la major amenaça per a la rendabilitat de les explotacions apícolas i del mig ambient en general, ya que la majoria de les plantes i cultius depenen de les abelles, com a importants polinisadors.
Etiologia de la varroasis
[editar | editar còdic]La varroasis és produïda per distintes espècies d'este gènero d'àcars, que afecten a distintes espècies del gènero Apis:
- Varroa destructor Anderson & Trueman, 2000 - afecta a Apis mellifera (abella europea occidental) a nivell mundial, detectada en 1963;
- Varroa jacobsoni Oudemans, 1904 - afecta a l'espècie Apis cerana (abella oriental o abella asiàtica);
- Varroa rindereri Guzmán & Delfinat-Baker, 1996 - afecta a Apis koschevnikovi o abella de Koschevnikov.
- Varroa sinhai (Delfinat & Baker, 1974) - afecta a abelles asiàtiques
- Varroa wongsirii (Lekprayoon & Tangkanasing, 1991) - afecta a abelles de Tailàndia
En Apis cerana la cantitat d'àcars adults varia de 0 a 700 eixemplars i es genera un equilibri a on coexistixen el hoste i el comensal. El cicle reproductiu d'esta espècie es porta a terme en les celes dels zánganos i no en les de les obreres, com és el cas de Varroa. Ademés Apis cerana té la particularitat de llevar les varroas de les celes i de llevar-se les mateixes entre els adults, en la qual cosa es manté un equilibri constant.
Els àcars d'este gènero tenen huit pates en estat adult que terminen en ventoses, mentres que en estat larval posseïxen sis pates. Les femelles són les que parasitan a les abelles, i són d'un color castany rojós clar a rojós obscur. Els mascles són de color blanquecino groguenc, tenen menor consistència i són molt més menuts que les femelles (hi ha dimorfisme sexual). El cos de la varroa femella adulta està adaptat al parasitisme i a la foresia, té una forma elipsoidal, és deprimit esquena ventralmente. La femella medix al voltant de 1500 µm, d'ample, lo que és molt gran per a un àcar. El macho no està adaptat al parasitisme, ya que el seu cos és casi esfèric; i medix 400 µm.
Cicle biològic
[editar | editar còdic]La varroa s'alimenta d'hemolinfa a costa de les nimfas d'abella. Cada femella només pot fer una posada i en l'interior d'una cela d'abella ya sagellada en un opèrcul, i s'admet que despuix de realisar la posada mor.
Apareamiento
[editar | editar còdic]La fecundació de la varroa femella es produïx en l'interior de la cela, una volta operculada. El primer ou posat per la femella fecundada de varroa dona com resultat un macho, i els següents són femelles (en ser ous no fecundados), posant un ou cada 30 hores aproximadament. Quan la cela és infestada en una sola femella de varroa fundadora, el apareament només pot ocórrer entre el macho i les seues germanes, sent llavors consanguíneo.
El macho es aparea en la primera femella tan pronte com aplega a la fase adulta. El apareament pot ser repetit fins a 9 voltes. Quan la segona filla aplega a ser madura, el macho abandona la primera filla per a aparearse en ella. Si una tercera filla aplega a ser adulta, es repetix el mateix escenari.
Al contrari de lo que es creïa anteriorment, una varroa femella pot ser fecundada únicament en la cela a on naix. Després, una part de l'aparat genital femení es destruïx, lo que impedix un atre apareamiento. En les celes a on el macho mor abans del apareamiento, les femelles quedaren estèrils i infecundas per a sempre. Açò pot ocórrer del 10% al 46% de les celes.
Posada
[editar | editar còdic]La femella posa els seus ous en les celes de zánganos i obreres ingressant a les mateixes hores abans del operculado. La femella fundadora entra a la cela de la larva que va a parasitar aproximadament 15 hores abans de la operculación que ocorre, en celes d'abella obrera, al nové dia i, en celes d'abella zángano, al dècim dia. Açò és aproximadament quan la larva d'obrera pesa 100 mg. i la de zángano 200 mg. Este moment és crucial perque, a penes entra la femella fundadora, se situa en el fondo de la cela en el propòsit de no ser eliminada per les abelles obreres netejadores.
Segons pareix l'àcar es guia per ésterés d'àcit grassos que les larves d'abelles emeten en la finalitat de provocar la operculación, que també són atractius per a varroa (palmitato de metilo), preferenciando la cela de zángano, en virtut del major periodo de metamorfosis que té el macho (23 dies).
Incubació
[editar | editar còdic]Pot criar de 5 a 7 àcars en una cela de zángano i de 3 a 6 en una d'obrera sent diferent el periodo de desenroll segons el sexe resultant:
- ou macho: de 5,5 a 7 dies,
- ou femella: de 7,5 a 9 dies (Fantidis, 1983).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Canals, Emanuel; Cortés, {{{nom2}}} (2017). «Varroasis», Apicultura Natural: Cap a una apicultura regenerativa i productiva, Chile: Llibres Còndor, p. 184. ISBN 978-956-9727-06-1.
- ↑ «¿Qué és la varroasis?» (en és). Stop Varroa. Consultat el 2024-01-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Varroa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.