Anar al contingut

Varroa jacobsoni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Varroa jacobsoni attached to a bee.jpg
Varroa jacobsoni

Varroa jacobsoni és una espècie d'àcar que parasita a Apis cerana (abelles melíferas asiàtiques). La Varroa destructor, més amoladora, es va incloure prèviament baix el nom V. jacobsoni, pero les dos espècies es poden separar en funció de la seqüència de ADN del gen citocromo oxidasa I en l'ADN mitocondrial.[1]

Biogeografía

[editar | editar còdic]

Abans d'estudis recents, V. jacobsoni es considerava homogénea; No obstant, l'investigació actual ha detectat la variació genètica entre les poblacions per mig de l'us de marcadors genètics.[2][3] Esta troballa ha dut a la creència de que V. jacobsoni va ser introduït en Amèrica vàries voltes. Els amfitrions que canvien entre A. cerana en orient i A. mellifera en occident és el factor principal que amplia la transmissió patològica de V. jacobsoni.[4] S'ha estés per tot lo món en l'excepció d'Austràlia[5] i Àfrica central.

Evolució

[editar | editar còdic]

A lo manco 30 linajes d'àcars s'han especialisat en viure en abelles. La majoria de les espècies d'àcars associades en els nius d'abelles són sapròfecs o cleptòfecs. Els àcars sapròfecs mengen restants de colmena, especialment parts en creiximent de foncs. Els àcars cleptòfecs mengen polen i atres nutrients almagasenats per les abelles. Els pocs que han evolucionat per a convertir-se en paràsits semblen haver sorgit de linajes depredadors. La família Laelapidae té 12 gèneros que s'alimenten d'abelles sense aguijón (Meliponinae). Per lo tant, els paràsits d'crío (Varroidae) de les abelles (Apinae) semblen haver evolucionat a partir de Laelapidae.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Maria J. Navaixes (2010). «Tracking the colonisation history of the invasive species Varroa destructor», Trends in Acarology. Proceedings of the 12th International Congress, Springer, pp. 375–378. doi:10.1007/978-90-481-9837-5_61. ISBN 978-90-481-9836-8.
  2. (1995).«Differentiation of Varroa jacobsoni Oud. populations by random amplification of polymorphic DNA (RAPD)».Apidologie.26(4)
    283–290.doi:10.1051/apido:19950402.Consultat el 6 de juny de 2020.
  3. L. I. De Guzman(1998).«Congruence of RAPD and mitochondrial markers in assessing Varroa jacobsoni genotypes».Journal of Apicultural Research.37(2)
    49–51.doi:10.1080/00218839.1998.11100955.
  4. (1998).«Two genetically distinct populations of Varroa jacobsoni with contrasting reproductive abilities on Apis mellifera».Journal of Apicultural Research.37(2)
    69–78.doi:10.1080/00218839.1998.11100957.
  5. «On What Continents Llaure Bees Not Found?».
  6. G. C. Eickwort (1994). «Evolution and life-history patterns of mites associated with bees», Marilyn A. Houck (ed.). Mites. Ecological and Evolutionary Analysis of Life History Patterns, Chapman & Hall, pp. 218–251. ISBN 978-0-412-02991-2.