Sípilo
El Sípilo (en turc, Spil Donağı; en griego: Σίπυλος, Sípilos) és una montanya de Brega, en Àsia menor, situada prop de la ciutat turca de Manisa. És una estribaació del mont Tmolo, del que s'origina prolongant-se cap al noroest.[1] Ademés de la ciutat de Manisa, també s'eleva sobre la carretera que la conecta en Esmirna. El propenc mont Yamanlar, situat sobre el golf de Esmirna, és en realitat un volcà extinguit en un llac de cràter en el cim i una formació geològica distintiva. A voltes es considera una prolongació del massiç del mont Sípilo, i inclús es coneix com «Sípilo de l'oest». Tota la zona està afligida de freqüents seismes.
És mencionat per Homero,[2] Estrabón[3] i Pausanias.[4]
Història
[editar | editar còdic]
En el mont Sípilo es troba una estàtua hitita de Cibeles, ya que es considerava que es tractava del lloc predilecte de la deesa. Posteriorment, li'l va cridar «Sípilo en Brega» en la mitologia grega, la qual també coneixia a la deesa com Ficar o Ficar oreie (Mare de la montanya) o, a partir d'este mont sagrat, Sipylene.
Durant l'época anterior als lidios, el mont Sípilo va estar dominat per Tàntal, qui descuartizó al seu fill Pélope i ho va oferir als deus. La seua filla va ser Níobe, a la que s'associa la «Roca que plora» (en turc, Ağlayan Kaya), formació natural orientada cap a la ciutat de Manisa. També se cita la roca en un atre nom, inclosa en la lliteratura internacional, que és Taş Suret (la «Cara de Pedra»).
El mont Sípilo s'elevava en l'antiguetat sobre la ciutat de Magnesia del Sípilo (al sur de la moderna ciutat de Manisa), a la vora del riu Hermo (Gediz), escenari de la derrota d'Antíoco III el Gran pels romans en la Batalla de Magnesia de l'any 190 a. C. L'antiga ciutat d'Esmirna es troba prop de Sípilo.
Sípilo en l'actualitat
[editar | editar còdic]
Actualment, el Parc nacional de Spil Donağı atrau a numerosos turistes. Es pot visitar la famosa «Roca que plora» de Níobe, rodejada per un parage boscós replet de flors, especialment tulipán salvages. La montanya també és un lloc apropiat per a acampar, aixina com practicar el paracaigudisme, el senderisme i atres deports de montanya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Smith y Marindin, 1894. veu Sipylus
- ↑ Homero: Ilíada, XXIV, 615.
- ↑ Estrabón: Geografia, I, 3, 17; XII, 8, 2-18-21; XIII, 3, 5; XIV, 5, 28.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, I, 20, 5; I, 21, 3; I, 24, 8; II, 22, 3; III, 22, 4; V, 13, 7; VI, 22, 1; VII, 24, 13; VII, 27, 12; VIII, 2, 7; VIII, 17, 3; VIII, 38, 10.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- George E. Bean (1967). Aegean Turkey: An archaeological guide (en anglés), Londres: Ernest Benn. ISBN 978-0510032005.
- (1894) A Classical Dictionary of Greek and Roman Biography, Mithology, and Geography (en anglés), New York: D. Appleton and Co..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sípilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.