SMOS
_(2).jpg)
La missió SMOS, acrònim anglés de Soil Moisture and Ocean Salinity satellite, a l'espanyol "Satèlit d'Humitat terrestre i Salinitat en els Oceans" es va crear per a proveir, des de l'espai, senyes més precises sobre la humitat terrestre i la salinitat en els nostres oceans.[1][2] El Soil Moisture and Ocean Salinity Satellite (SMOS) és una part del Living Planet Programme de l'ESA.[3] Ademés, un atre dels objectius del satèlit és facilitar una millor predicció de condicions climàtiques extremes, registrant senyes sobre l'acumulació de gèl i neu. El proyecte conta en instruments més moderns en l'esperança de recopilar informació més precisa. El satèlit es va llançar en èxit el 2 de novembre de 2009.[4]
Medicions de caràcter de la humitat terrestre i de la salinitat dels oceans són importants per a entendre millor el clima i els cicles hidrològics de la Terra. Encara no existia un registre complet sobre la humitat terrestre i la salinitat dels oceans. Els satèlits en òrbita de la NASA han proporcionat informació per als proyectes de models computacionals, com per eixemple el GEWEX. La humitat terrestre s'usa de forma regular en els models utilisats para pronosticar el temps. Ademés, l'exactitut de la humitat terrestre pot ajudar a entendre millor el resultat de les collites en regions geogràfiques més àmplies[5] Gràcies a proyectes d'este tipo s'ha aplegat a la conclusiónd i que la humitat terrestre va ser un dels prerrequisitos de la Gran Inundació de 1993 (Alt Mississipí, Baix Misuri, i Alt de l'els Rius Rojos).[6]
El proyecte va ser propost per CESBIO a l'Earth Explore Opportunity Missions en novembre de 1998. En 2004 el proyecte va superar la fase "C/D" de la ESA.[7] Despuix de varis retarts, es va anunciar que el llançament definitiu seria el 2 de novembre de 2009 a les 01:50 UTC des del Cosmódromo de Plesetsk en una llançadora Rockot.[8][9]
Importància i desenroll
[editar | editar còdic]La humitat terrestre és un important aspecte climàtic i per tant de rellevància per al pronòstic del temps. Algunes plantes, com els arbres, transpiran aigua des de profunditats superiors a un metro. Un satèlit com el SMOS només pot averiguar el contingut d'aigua a pocs centímetros de profunditat, pero, servint-se de medicions repetitives a lo llarc del dia, es pot extrapolar el contingut d'aigua en la Terra. Estos càlculs es basen en les diferències d'humitat des de l'amanecer fins a la posada de sol.[1][2] Els investigadors del proyecte SMOS de la ESA esperen treballar en agricultors repartits per tot lo món, incloent també científics de l'USDA en el Mig Oest nortamericà en el propòsit d'usar eixa regió per a calibrar les estimacions d'humitat terrestre.[5] L'objectiu de la missió SMOS és controlar la humitat de la superfície de la Terra en una exactitut del 4% (at 35–50 km resolució òptica).[7] Este aspecte és responsabilitat del proyecte HYDROS. El Proyecte Aquarius tractarà de controlar la salinitat de la superfície de la mar en una exactitut de 0.1 psu (a una mija d'entre 10-30 dies i una resolució òptica de 200 km x 200 km).[7][10]
Instruments
[editar | editar còdic]L'unitat SMOS contarà en un instrument capaç de medir tant la humitat terrestre com la salinitat de les mars. Un nou instrument, denominat MIRAS s'ha desenrollat per a este satèlit.[10] Este instrument crea imàgens de radiació emeses en la banda Banda L de microonas (1.4 GHz). MIRAS és un radiómetro interferométrico en una forma en 2-D.[3][11] En primer lloc medirà els camps de temperatura de lluminositat a partir d'entre 3 i 5 cm d'humitat terrestres[12] i la salinitat superficial de la mar s'establiran com level 2 products.
Este dispositiu proporciona informació sobre salinitat oceànica i humitat terrestre en una precisió capaç de detectar 0,1 grams de sal en un litro d'aigua i fins a una cullerada d'aigua mesclada en un grapat de terra. És el primer artefacte d'este tipo enviat a l'espai i ha segut liderat pel consorci espanyol que dirigix EADS/CASA. El MIRAS conta en 69 chicotetes antenes receptores repartides per tres braços que es desplegaran una volta que el satèlit estiga en la seua òrbita, per a comprendre un diàmetro de huit metros.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 SMOS Project Team, The Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) Mission European Space Agency
- ↑ 2,0 2,1 SMOS Special Issue of ESA Bulletin ESA Bulletin Special Issue 137, febrer de 2009
- ↑ 3,0 3,1 ESA's water mission SMOS European Space Agency
- ↑ Llancen el SMOS, el satèlit europeu que vigilarà l'aigua de la Terra
- ↑ 5,0 5,1 How Dry We Llaure: European Space Agency To Test Earth's Soil Moisture Via Satellite-Science News, Science Daily
- ↑ GEWEX Phase I Overview [1] archivat en Wayback Machine. GEWEX, WCRP
- ↑ 7,0 7,1 7,2 The Living Planet Program Soil Moisture and Ocean Salinity (MIRAS on RAMSES) Mission SMOS at Centre d'Etudes Spatailes de la BIOsphere (CESBIO)
- ↑ «SMOS launch nearing: Mija Day at ESA/ESRIN» (en anglés). ESA. Consultat el 11 d'octubre de 2009.
- ↑ 9,0 9,1 «El SMOS, el satèlit que vigilarà l'aigua» (en espanyol). El Món. Consultat el 1 de novembre de 2009.
- ↑ 10,0 10,1 Mecklenburg S, Kerr I, Font J and Hahne A. The Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) Mission - An overview. Geophysical Research Abstracts, Vol. 10, 2008,
- ↑ MIRAS és l'acrònim anglés de Microwave Imaging Radiometer with Aperture Synthesis)
- ↑ Geoscience and Remote Sensing, IEEE Transactions on.39(8)
- 1729–1735.doi:10.1109/36.942551.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «SMOS» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.