SPH
El SPH (per les seues sigles en anglés: Standard Primary Habitability) és una mida multiparamétrica que califica l'aptitut d'un planeta per a la presència de productors primaris (és dir, plantes i atres organismes autótrofos que eixerciten la fotosíntesis), desenrollada pel Laboratori de Habitabilitat Planetària («PHL») de l'Universitat de Puerto Rico en Arecibo (UPRA).[1] Adopta valors compresos entre 0 (per a entorns a on no poden aparéixer estos organismes) i 1 (escenari ideal), en funció de la temperatura mija i de la humitat relativa del planeta. Per a mediats de 2015, els dos planetes confirmats en major SPH (incloent la Terra, que registra un 0,72),[2] són Kepler-443b (0,98) i Kepler-62i (0,96).[3]
Usos
[editar | editar còdic]El SPH s'ampra, principalment, per a valorar la habitabilitat global de la Terra o de qualsevol exoplaneta utilisant als productors primaris com a estàndar, donada la seua condició de primer esclavó en la cadena alimentícia i d'estabilisador del clima planetari. També s'utilisa per a comparar l'evolució de l'habitabilitat terrestre des de paleoclimas a escenaris de canvi climàtic mundial.[1]
La paradoxa del tamany
[editar | editar còdic]Els mijos actuals no permeten conéixer l'humitat relativa mija dels exoplanetes descoberts, per lo que es calcula en funció de la densitat atmosfèrica estimada. Habitualment, esta última sol ser major en planetes de massa elevada. Les investigacions de l'equip de Courtney Dressing, del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA), mostren l'existència d'uns llímits naturals, establits en 1,6 ràdios terrestres (R⊕) i 6 masses terrestres (M⊕), a partir dels quals les provabilitats de que un planeta siga un jagant gaseós aumenten considerablement. Aixina que, paradòxicament, és provable que aquells als que s'ha assignat un major SPH siguen gaseosos i, per tant, totalment inhòspits per a la vida vegetal o per a qualsevol atre tipo de productor primari conegut.[4]
Considerant les investigacions de l'equip de Dressing, Kepler-443b té una provabilitat altíssima de ser un jagant gaseós (en 2,33 R⊕ i 19,53 M⊕). No obstant, Kepler-62i es troba just en el llímit (1,61 R⊕ i 4,54 M⊕) i sí podria ser un planeta terrestre, encara que els models indiquen que és més provable que es tracte d'un planeta oceà.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Standard Primary Habitability (SPH)» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2021. Consultat el 28 de juliol de 2015.
- ↑ PHL. «HEC: Solar System Terrestrial Planets for Comparison» (en anglés). Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2018. Consultat el 31 de juliol de 2015.
- ↑ PHL.Consultat el 28 de juliol de 2015.
- ↑ «[1]». Consultat el 28 de juliol de 2015 (en anglés).
- ↑ «[2]». Consultat el 28 de juliol de 2015 (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «SPH» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.