Sabil
.jpg)
El '___protected_title_0___', paraula provinent del àrap que servix per a designar una font pública.[1]
Dites fonts es destinaven principalment per a les ablucióés en les mesquitas a on segons la tradició musulmana han de purificar-se abans d'entrar en l'Iwán.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula sebil o sabil prové de la raïl àrap sabala (سبل) que significa «deixar caure, tancar els ulls o derramar llàgrimes». Sabil inicialment significava «carretera» o «camí» i s'usa tant metafòricament com lliteralment en moltes ocasions en el Corán. El seu us com a terme arquitectònic per a edifici d'aigua pública provablement derive d'un concepte més abstracte per a referir-se als actes generals realisats per a la glòria de Deu (com un acte caritatiu).[2]
Història
[editar | editar còdic]Durant el periodo formatiu de la primitiva societat islàmica, a partir de el VII, el món islàmica va heretar les tradicions hidràuliques de la tarde-antiguetat del món Mediterràneu (els antics Imperi romà i bizantino) i el món iranio (baixe l'Imperi sasánida). L'aigua tenia un paper essencial en els actes religiosos, especialment en les ablucions necessàries abans de l'oració, per lo que les primeres mesquites estaven equipades d'una pila d'aigua o font. El Corán descriu l'aigua com una bendició de Deu i alguns hadices exhorten als musulmans a oferir aigua als humans i animals sedientos.[2]
Com a conseqüència, l'aigua es va convertir en un element molt rellevant en l'arquitectura islàmica. Els hammams, hereus de les termes romanes, varen continuar sent unes instalacions essencials en les ciutats islàmiques, ademés de les fonts públiques. Al mateix temps, l'aigua formava part dels dissenys dels palaus i els jardins des del Califato omeya de Damasc (663-750).[3] Va jugar un paper tant en els jardins perses com en els mateixos palaus com L'Alhambra en Granada.[4]
L'orige de l'estructura del sebil encara és un debat obert. Mentres que l'aigua estava implícita en molts dissenys arquitectònics de tot lo món islàmic, el sebil com a estructura reconeixible en un us específic s'associa principalment al Sultanato mameluco (1250-1517) i al Imperi otomà (1299-1922), contant en numerosos eixemples tant en El Caire com en Estambul.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 184. ISBN 978-84-460-0924-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mostafa, Saleh Lamei (1989). "The Cairene Sabil: Form and Meaning". Muqarnas. 6: 33–42. doi:10.2307/1602278. JSTOR 1602278.
- ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2015. Consultat el 2023-06-07.
- ↑ "Fountain". The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture. Oxford: Oxford University Press. 2009.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sabil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.