Iwán
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Un iwán (en persa: ایوان eyvān, àrap إيوان Iwan, també cridat iván, Plantilla:Lang-tr)[1][2] és un element arquitectònic que consistix en un gran porche baix un arc, una sala o espai rectangular, generalment abovedado, tancat per murs en tres dels seus costats, estant l'atre completament obert.[3] L'entrada formal al iwán es diu «pishtaq», un terme persa per a designar un portal que es proyecta des de la frontera d'un edifici i que, generalment, està decorat en bandes de caligrafia, rajoletes vidriados i dissenys geomètrics.[4][5] Ya que la definició permet alguna interpretació, les formes i característiques generals poden variar molt en térmens d'escala, material o decoració. Generalment els iwanes s'òbrin cap a un pati central, i s'han utilisat tant en l'arquitectura pública com en la residencial.
Els iwanes s'associen comunament en l'arquitectura islàmica; no obstant, l'element és d'orige iraní i va ser inventat molt abans i ya estava completament desenrollat en Mesopotamia al voltant de el III, durant el periodo partixc de Pèrsia. Els seus orígens es troben en l'arquitectura de les cases i palaus i sembla haver segut realment desenrollat en el periodo sasánida i ha seguit sent un element essencial de l'arquitectura persa des d'eixe periodo. Un dels primers eixemples és el del palau de Ardashir. Esta transició va alcançar el seu punt àlgit durant l'era selyúcida en la que els iwanes es varen constituir com a unitat fonamental de disseny en l'arquitectura selyúcida. Des del punt de vista arquitectònic, el iwán va evolucionar a partir de llavors de ser una habitació oberta a ser una entrada adornada, en forma de gran hornacina o caseta, una gran antecámara davant un edifici.
Les mesquites de iwán són mesquites en que un o més iwanes donen front a un pati central que servix com a passadiç per a l'oració. L'estil representa un préstam de l'arquitectura iraní preislámica i s'ha utilisat casi exclusivament per a les mesquites en Iran. Moltes mesquites de iwan són reconvertits temples del fòc del Zoroastrismo en els que el pati era utilisat per a contindre el fòc sagrat.[6] El iwán combinat en la planta quadrada del palau aqueménida va donar el model de planta de la mesquita anomenada iraní (o de quatre iwanes, enfrontats dos a dos, que òbrin a un pati), que es troba en tot Iran i més allà (Uzbekistan, Pakistan, etc.) i que després es va difondre per todoel món islàmic, sent un eixemple destacat la mesquita del Shah d'Isfahán.
Molts atres edificis varen utilisar el iwán: maristanes (hospitals), palaus —com el Khirbat al-Mafyar, a on el iwán marca una forta influencia iraní— i serrallos de caravanes per tota Àsia central. Les madrasas, el tipo de les quals va nàixer en Iran, també utilisen este element, i varen permetre la seua difusió en Síria, Egipte i el nort d'Àfrica. En les construccionen destinada vivendes, els iwanes estaven freqüentment orientats al nort, ya que eren el lloc de repòs en l'ombra durant l'estiu i la seua ocupació està relacionada en l'absència de fusta en Iran. Per això, les cases del desert no tenen peristilos ni pérgolas, que en atres llocs, com Grècia, produïen el mateix efecte d'ombra.
-
Iwán de la casa Āmeri en Kashan, Iran
-
Detall del iwán del mausoleu de Tamerlán, el Gur-i Amir (1403-1404), Samarcanda
-
Detall del iwán de la tomba de Humayun (1574-1579), Delhi
.jpg){kind=link}
Etimologia
[editar | editar còdic]La raïl d'este terme és el persa antic 'Apadana' (vore palau d'Apadana en Persépolis) a on el rei Darío I declara en una inscripció: «Yo, Darío, ... vaig fer construir esta 'Apadana'...»). Apadana és el nom donat a eixe palau en particular en la lliteratura moderna, encara que el nom simplement implica un tipo d'edificació, el iwán, no un palau en particular. El terme en persa antic significa 'desprotegit' (â-pâd-ânâ), i el disseny permetia que l'edificació estiguera oberta als elements per un costat. En Persépolis, no obstant, lapadana' prenia la forma d'un terrat, és dir, un sostre pla sostingut per columnes, en lloc d'una volta, pero ya estava obert als elements per un sol costat. Una edificació comparable es troba 2000 anys més vesprada en Isfahán, en el palau de Chehel Sotún. En l'época de les dinasties partixca i sasánida, el iwán havia sorgit com dos tipos d'edificació: l'antiga columnada i una més nova abovedada; abdós, no obstant, duyen el mateix nom natiu de apadana/iwán, perque abdós tipos estaven desprotegits (obert per un costat als elements).
Els iwanes varen ser una característica distintiva del imperi partixc (247 a. C.-Plantilla:DC) i més alvance de l'arquitectura sasánida de Pèrsia (224-651), trobant més alvance la seua manera a través de l'arquitectura àrap i islàmica que va començar a desenrollar-se en el VII, despuix del periodo de Mahoma (c. 570-632).[7] Este desenroll va alcançar el seu apogeu durant l'era Seljuki, quan els iwanes es varen convertir en unelemento fonamental en l'arquitectura, i més vesprada en l'arquitectura mogol.[8][9] La forma no es llimitava a cap funció particular, i es troba en edificis per a usos seculars o religiosos i tant en l'arquitectura pública com en la residencial.
Iván és una forma alternativa del nom, usada en Iran, que reflectix la pronunciació persa.[10]
Orígens
[editar | editar còdic]Molts estudiosos, entre ells Edward Keall, André Godard, Roman Ghirshman i Mary Boyce, discutixen l'invenció del iwán en Mesopotamia, l'àrea que rodeja a l'actual Iraq. Encara que seguix havent debat entre estudiosos sobre cóm es va desenrollar el iwán, si hi ha un consens general de que hauria evolucionat localment, i que per lo tant no s'hauria importat de cap atra àrea.[11][Nota 1] Es varen trobar edificacions similars, conegudes com «pesgams», en molts cases zoroastrianas en Yazd, a on dos o quatre sales obririen a un pati central; no obstant, es desconeix si eixos espais estarien abovedados.[12]
La característica que més clarament fa que el iwan siga un desenroll en el història de l'arquitectura de l'Antic Propenc Orient és l'incorporació d'un sostre abovedado, generalment construïts en pedra, formigó o rajoles.[13] Els edificis anteriors normalment estarien coberts de forma adintelada. No obstant, els sostres abovedados ya existien en el món antic abans de l'invenció del iwán, tant en Mesopotamia com fòra d'ella. Eixemples en Mesopotamia apareixen en Susa, a on els elamitas varen cobrir molts dels seus edificis en voltes de canó, i en Nínive, a on els assiris en freqüència abovedaban els seus passages en propòsits de fortificació.[14]
Fòra de Mesopotamia, hi ha toda una serie de edificacions abovedadas, en molts eixemples del Antic Egipte, de Roma i de Micenas. Per eixemple, el micénico Tesor de Atreo, construït al voltant de 1250 a. C., presenta una gran cúpula en voladizo. L'arquitectura egipcíaca va començar a utilisar abovedamiento en les seues edificacions despuix de la Tercera Dinastia, al voltant de 2600 a. C., construint voltes de canó molt primerenques usant rajoles de fanc.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Wright, 1992, p. 508
- ↑ Boes, 2010, p. 366
- ↑ L'entrada «iwan» (sense accentuar) del Diccionari d'Arquitectura i Construcció ho definix aixina: «Element de l'arquitectura islàmica consistent en la construcció d'un portal abovedado tancat per tres costats, mentres que el quarto, completament obert, dona a un pati. ». Disponible en llínea en: [1]. Consultat el 5 d'agost de 2018.
També es definix com un passadiç o espai abovedado, enclaustrado entre tres parets, estant la quarta paret enterament oberta a l'exterior. «Elements de l'art islàmic - II». - ↑ Dictionary of Islamic architecture: Pishtaq [2] archivat en Wayback Machine. archnet.org.
- ↑ Pishtaq Britannica.com.
- ↑ «el%20art%20isl%C3%A1mico%20-%20II.pdf Civilisació de l'Islam - ARQUITECTURA (II)».
- ↑ «Dictionary of Islamic architecture: Ivvan». archnet.org. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2011.
- ↑ Farrokh, 2007, p. 173
- ↑ Warren y Fethi, 1982, p. 30
- ↑ Sitwell, 1957
- ↑ (Keall, 1974, pp. 129–130).
- ↑ Keall, 1974, p. 126
- ↑ Doulas Harper, "Vault", última modificació de 2010, www.dictionary.com.
- ↑ Keall, 1974, p. 124
- ↑ Smith y Simpson, 1998, pp. 18, 82
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Iwan» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>