Safflorita
La safflorita és un mineral del grup dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la lollingita”. Va ser descoberta en 1817 prop de Schneeberg en els Montes Metàlics, en l'estat de Sajonia (Alemània),[1] sent nomenada aixina perque va ser usada per a fabricar un pigment del cobalt que en idioma alemà denominaven safflor,[2] que es pot traduir per color gris-sabre. Un sinònim poc usat és el de lollingita-cobáltica.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un arseniuro simple de cobalt, anhidro. Els minerals del grup de la lollingita en que s'enquadra són arseniuros de metals similars al ferro. La seua composició química és en un 28,23% Co, un 71,77% d'As i algunes chicotetes impurees de Fe, Cu, Ni i S.
És dimorfo de la clinosafflorita, d'igual fòrmula química pero que cristaliza en sistema monoclínic. És isoestructural en la marcassita (FES2).
Es pot confondre en la skutterudita, la cloantita -varietat de níquelskutterudita- o l'arsenopirita, de les que es diferencia en les reaccions químiques i a través de rajos X.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]El seu génesis és hidrotermal de temperatura mija, i sol aparéixer junt a (paragénesis) löllingita, skutterudita, niquelina, argent nativa, bismut natiu o rammelsbergita.
Els jaciments d'este mineral són prou rars, i es poden trobar en Alemània, antiga Checoslovàquia, Canadà, Itàlia, Suècia i Rússia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Safflorita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.