Saliut 7
La Saliut 7 (en rus: Салют-7; romanizado Salyut 7; lit. 'fòc artificial - salva 7'), també denominada DOS-6,[1] va ser l'última estació espacial soviètica adscrita al programa Saliut.[2] De la mateixa manera que la seua antecessora, l'estació espacial Saliut 6, era més alvançada que les cinc estacions llançades prèviament.[3] Abdós compartien un disseny que incloïa escotillas d'atraque en abdós extrems, un sistema d'abastiment de combustible millorat i estages per als cosmonautas més cómodos. Els tripulants accedien a elles en naus Soyuz i eren abastides per naus no tripulades Progress.[4]
Va ser llançada a l'espai el 19 d'abril de 1982 amprant una eixida Protón de tres etapes. El seu tamany era d'entre 13 i 16 metros i estava construïda en una aleació especial d'alumini i acer, en forma similar a les càpsules d'exploració submarina, per a mantindre el mateix nivell de pressió en l'espai que sobre la superfície terrestre. Permetia una tripulació màxima de tres cosmonautas i va estar habitada entre 1982 i 1986. En 1985 l'estació, temporalment deshabitada, va permanéixer inactiva i sense contacte en la Terra durant quatre mesos per una cadena de fallos que es varen iniciar en el sistema de bateries.[5] El seu rescat i posada en funcionament novament pels cosmonautas Vladimir Dzhanibekov i Victor Savinijestá està considerat un de les fites de la carrera espacial.[6]
Despuix del llançament de la estació espacial MIR (1986-2002), tècnicament molt més alvançada, dotada d'una construcció modular i expansible que s'ha amprat en les subsegüents estacions espacials de tercera generació, el complex format per la Salyut 7 i el mòdul Kosmos 1686 (TKS-4) va culminar la seua vida operativa. El 7 de febrer de 1991 reentró en l'atmòsfera, de manera incontrolada, sobre Argentina.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]Saliut 7 va ser la segona i última de les estacions espacials de segona generació del programa Saliut i originalment es va concebre com una estació de respal de la seua antecessora la Saliut 6. Molt similar en equipament i capacitats l'Unió Soviètica va decidir llançar a l'espai la Saliut 7 pels retarts acumulats en el programa Mir. En òrbita l'estació va sofrir diversos fallos tècnics pero es va beneficiar de la capacitat de càrrega millorada de les naus Progress i Soyuz visitants i de l'experiència de les seues tripulacions que varen improvisar moltes solucions (com el trencament d'una llínea de combustible en setembre de 1983 que va ser reparat realisant una passejada extra vehicular de la tripulació de la Soyuz T-10).
Va permanéixer en l'espai durant huit anys i dèu mesos, récort que no va ser batut fins a la Mir, temps durant el qual va ser visitat per 10 tripulacions que varen realisar sis expedicions principals i quatre vols secundaris entre les tripulacions dels quals varen participar cosmonautas francesos i indis. Entre les tripulacions va destacar la presència de Svetlana Savitskaya, que es va convertir en la segona dòna en l'espai des de que Valentina Tereshkova volara per primera volta en juny de 1963, i que va ser la primera dòna en realisar una passejada extra vehicular durant el qual va realisar corts de metals i soldadures junt al seu colega Vladimir Dzhanibekov.
Ademés de varis experiments i observacions realisades l'estació també va provar l'acoplament i utilisació de grans mòduls en una estació espacial en òrbita. Els mòduls es varen denominar "mòduls Heavy Kosmos", encara que en realitat eren variants de la nau espacial TKS destinades a la cancelada estació espacial militar del programa Almaz. Esta experiència va ajudar als ingeniers a desenrollar la tecnologia necessària per a construir Mir.
L'experiència d'una estància prolongada en l'espai va permetre obtindre informació valiosa sobre els efectes de l'ingravidez per a la medicina espacial, crear nous medicaments i dispositius mèdics (per eixemple, sobre la base de l'experiència de Salyut-7, es va crear el dispositiu mèdic Biogravistat).[8]
Missions
[editar | editar còdic]
En la Salyut 7 varen residir sis tripulacions estables.
Anatoli Beriozovói i Valentin Lebedev (13 de maig de 1982), a bordo de la Soyuz T-5, varen permanéixer 211 dies en l'estació, fins al 10 de decembre de 1982. El 27 de juny de 1983 va aplegar la tripulació composta per Vladímir Liájov i Aleksandr Aleksándrov en la Soyuz T-9, permaneixent en l'estació 150 dies, fins al 23 de novembre de 1983. El 8 de febrer de 1984 Leonid Kizim, Vladímir Soloviov, i Oleg Atkov varen iniciar la seua estància de 237 dies, la més llarga a bordo de l'estació en la seua història. La missió va finalisar el 2 d'octubre de 1984. Durant el transcurs d'esta missió va visitar l'estació Svetlana Savítskaya, la segona dòna cosmonauta despuix de Valentina Tereshkova i la primera en donar un passejada espacial, qui ya havia visitat l'estació en agost de 1982.
L'11 de febrer de 1985, el control de missió de l'estació Saliut 7 va perdre tota comunicació en la nau i es va decidir la seua recuperació. La maniobra de recuperació va ser una dels majors ardits cosmonáuticas de l'era soviètica. La Soyuz T-13 (en Vladimir Dzhanibekov i Víktor Savinyj) va aplegar a l'estació el 6 de juny de 1985.
El 17 de setembre de 1985 la Soyuz T-14 es va acoplar a l'estació, sent els seus tripulants Vladímir Vasiutin, Aleksandr Vólkov, i Gueorgui Grechko. Huit dies més tarde Dzhanibekov i Grechko varen retornar a la Terra. Dzhanibekov havia permaneixcut en la Saliut 7 durant 103 dies. Per la seua banda, Savinyij, Vasiutin, i Vólkov varen tornar el 21 de novembre del mateix any, els dos últims despuix de 65 dies i Savinyj despuix de 168.
El 6 de maig de 1986 la Soyuz T-15 va transportar a l'última missió tripulada, composta per Leonid Kizim i Vladímir Soloviov. Despuix de permanéixer 50 dies a bordo, la tripulació es va desplaçar en la Soyuz fins a l'estació espacial Mir.
El 26 de setembre de 1983 la Soyuz T-10-1, tripulada per Vladímir Titov i Guennadi Strekálov, destinada a l'estació espacial, va tindre un accident en el llançament, per lo que la missió va ser abortada i la tripulació va ser expulsada en un sistema de rescat.
A l'estació també es varen acoplar dos mòduls TKS, el primer el 2 de març de 1983, el TKS-3, llançat baix el nom de Cosmos 1443. Es va separar de l'estació el 14 d'agost. Per la seua banda, el TKS-4 va ser llançat baix el nom de Cosmos 1686 el 27 de setembre de 1985. Es va contemplar la possibilitat de recuperar el mòdul TKS usant el transbordador espacial Buran, pero el primer vol del mateix va ser retardat fins a finals de 1988, quan ya l'estació havia segut abandonada i la seua òrbita era massa baixa.
Tripulacions de la Salyut 7
[editar | editar còdic]| Missió | Tripulació | Data del llançament | Nau usada per a l'enviament | Data d'aterrisage | Nau usada en la tornada | Duració (dies) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Salyut 7 - EO-1 | Anatoli Berezovói, Valentí Lébedev |
13 de maig de 1982 09:58:05 UTC |
Soyuz T-5 | 10 de decembre de 1982 19:02:36 UTC |
Soyuz T-7 | 211,38 |
| Salyut 7 - EP-1 | Vladimir Dzhanibekov, Aleksandr Ivanchenkov, Jean-Loup Chrétien - França |
24 de juny de 1982 16:29:48 UTC |
Soyuz T-6 | 2 de juliol de 1982 14:20:40 UTC |
Soyuz T-6 | 7,91 |
| Salyut 7 - EP-2 | Leonid Popov, Aleksandr Serebrov, Svetlana Savítskaya |
19 d'agost de 1982 17:11:52 UTC |
Soyuz T-7 | 27 d'agost de 1982 15:04:16 UTC |
Soyuz T-5 | 7,91 |
| Salyut 7 - EO-2 | Vladímir Liájov, Aleksandr Aleksándrov |
27 de juny de 1983 09:12:00 UTC |
Soyuz T-9 | 23 de novembre de 1983 19:58:00 UTC |
Soyuz T-9 | 149,45 |
| Salyut 7 - EO-3 | Leonid Kizim, Vladímir Soloviov, Oleg Atkov |
8 de febrer de 1984 12:07:26 UTC |
Soyuz T-10 | 2 d'octubre de 1984 10:57:00 UTC |
Soyuz T-11 | 236,95 |
| Salyut 7 - EP-3 | Yuri Malyshev, Guennadi Strekálov, Rakesh Sharma - Índia |
3 d'abril de 1984 13:08:00 UTC |
Soyuz T-11 | 11 d'abril de 1984 10:48:48 UTC |
Soyuz T-10 | 7,90 |
| Salyut 7 - EP-4 | Vladimir Dzhanibekov, Svetlana Savítskaya, Ígor Volk |
17 de juliol de 1984 17:40:54 UTC |
Soyuz T-12 | 29 de juliol de 1984 12:55:30 UTC |
Soyuz T-12 | 11,80 |
| Salyut 7 - EO-4-1a | Víktor Savinyj | 6 de juny de 1985 06:39:52 UTC |
Soyuz T-13 | 21 de novembre de 1985 10:31:00 UTC |
Soyuz T-14 | 168,16 |
| Salyut 7 - EO-4-1b | Vladimir Dzhanibekov | 6 de juny de 1985 06:39:52 UTC |
Soyuz T-13 | 26 de setembre de 1985 09:51:58 UTC |
Soyuz T-13 | 112,13 |
| Salyut 7 - EP-5 | Gueorgui Grechko | 17 de setembre de 1985 12:38:52 UTC |
Soyuz T-14 | 26 de setembre de 1985 09:51:58 UTC |
Soyuz T-13 | 8,88 |
| Salyut 7 - EO-4-2 | Vladímir Vasiutin, Aleksandr Vólkov |
17 de setembre de 1985 12:38:52 UTC |
Soyuz T-14 | 21 de novembre de 1985 10:31:00 UTC |
Soyuz T-14 | 64,91 |
| Salyut 7 - EO-5 | Leonid Kizim, Vladímir Soloviov |
13 de març de 1986 12:33:09 UTC |
Soyuz T-15 | 16 de juliol de 1986 12:34:05 UTC |
Soyuz T-15 | 125,00 50 en la Saliut 7 |
Passejades espacials en la Salyut 7
[editar | editar còdic]| EVA | Cosmonauta | Inici - UTC | Final - UTC | Duració | Observacions |
|---|---|---|---|---|---|
| Salyut 7 - PE-1 - EVA 1 | Lébedev i Berezevói | 30 de juliol de 1982, 02:39 |
30 de juliol de 1982, 05:12 |
2 h, 33 min | Arreplegada d'experiments |
| Salyut 7 - PE-2 - EVA 1 | Liájov i Aleksándrov | 1 de novembre de 1983, 04:47 |
1 de novembre de 1983, 07:36 |
2 h, 50 min | |
| Salyut 7 - PE-2 - EVA 2 | Liájov i Aleksándrov | 3 de novembre de 1983, 03:47 |
3 de novembre de 1983, 06:62 |
2 h, 55 min | |
| Salyut 7 - PE-3 - EVA 1 | Kizim i Soloviov | 23 d'abril de 1984, 04:31 |
23 d'abril de 1984, 08:46 |
4 h, 20
min | Reparació de la ODU | |
| Salyut 7 - PE-3 - EVA 2 | Kizim i Soloviov | 26 d'abril de 1984, 02:40 |
26 d'abril de 1984, 07:40 |
4 h, 56 min | Reparació de la ODU |
| Salyut 7 - PE-3 - EVA 3 | Kizim i Soloviov | 29 d'abril de 1984, 01:35 |
29 d'abril de 1984, 04:20 |
2 h, 45 min | Reparació de la ODU |
| Salyut 7 - PE-3 - EVA 4 | Kizim i Soloviov | 3 de maig de 1984, 23:15 |
4 de maig de 1984, 02:00 |
2 h, 45 min | Reparació de la ODU |
| Salyut 7 - PE-3 - EVA 4 | Kizim i Soloviov | 18 de maig de 1984, 17:52 |
18 de maig de 1984, 20:57 |
3 h, 05 min | |
| Salyut 7 - VE-4 - EVA 5 | Savítskaya i Dzhanibekov | 25 de juliol de 1984, 14:55 |
25 de juliol de 1984, 18:29 |
3 h, 35 min | Primera activitat extravehicular realisada per una dòna |
| Salyut 7 - PE-3 - EVA 6 | Kizim i Soloviov | 8 d'agost de 1984, 08:46 |
8 d'agost de 1984, 13:46 |
5 h, 00 min | Reparació de la ODU completada |
| Salyut 7 - PE-4 - EVA 1 | Dzhanibekov i Savinyj | 2 d'agost de 1985, 07:15 |
2 d'agost de 1985, 12:15 |
5 h, 00 min | |
| Salyut 7 - PE-6 - EVA 1 | Kizim i Soloviov | 28 de maig de 1986, 05:43 |
28 de maig de 1986, 09:33 |
3 h, 50 min | Tests, recollida de mostres |
| Salyut 7 - PE-6 - EVA 2 | Kizim i Soloviov | 31 de maig de 1986, 04:57 |
31 de maig de 1986, 09:57 |
5 h, 00 min | Tests |
Caiguda
[editar | editar còdic]
El 7 de febrer de 1991 a les 01:00h. (hora local) els restants de la Saliut 7 varen caure en Argentina impactant gran part del seu fuselage en els Vages, Buenos Aires i Entre Rius. Per a evitar accidents els controladors varen posar a girar la nau, tractant de controlar l'impacte i de que este es fera en el oceà Atlàntic. Òbviament varen fallar tots eixos intents i el complex satelital va caure convertit en una bola de fòc. Un dels fragments més grans varen tocar terra en la ciutat de Capità Bermúdez, a 11 quilómetros de la ciutat de Rosario, i a uns 310 quilómetros de Buenos Aires. Entre els restants també es va trobar la secció de l'escotilla, caiguda en la província d'Entre Rius, i part del fuselage i panels en gran cantitat de components electrònics. Actualment es troben en el predio del Observatori Astronòmic d'Or Vert, pertanyent a la Associació Entrerriana d'Astronomia. Alguns fragments varen incendiar un femer en Port Madryn, Chubut, uns atres varen ser a parar a una zona cordillerana de Sant Joan i també varen caure en l'oceà Atlàntic. En la localitat de Piedritas, província de Buenos Aires, el policia Leandro Rodríguez va arreplegar una esfera metàlica i atres esferes varen ser recuperades en Venado Tòrt i Firmat, província de Santa Fe.
Característiques principals
[editar | editar còdic]Llongitut: prop de 16 m Diàmetro màxim: 4,15 m Espai habitable: 90 m³ Pese en el llançament: 19.824 kg Eixida de llançament: Protón Inclinament orbital: 51,6° Potència elèctrica: 4,5 kW Naus de transport: Soyuz-T, Progress i TKS Número de ports d'atraque: 2 Total de missions tripulades realisades: 12 Total de missions no tripulades realisades: 15 Missions de llarga duració: 6
En la cultura popular
[editar | editar còdic]L'accident que va sofrir la Saliut 7 l'11 de febrer de 1985 va ser dut al cine en el 2017.[9] Basada en una idea d'Aleksey Samolyotov en guion d'Aleksey Chupov, Natasha Merkulova, Klim Shipenko i Bakur Bakuradze, Salyut-7: Héroes en l'espai està dirigida per Klim Shipenko i conte com protagonistes principals a Vladimir Vdovichenkov i Pavel Derevyanko.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Teresa Guerrero. «50 anys vivint en l'espai: de la tragèdia de la Salyut a la futura estació chinenca» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2021-12-07.
- ↑ Sparrow, Giles; John, Judith; McNab, {{{nom3}}} (2015-12-15). Shuttles and Space Missions (en en), Cavendish Square Publishing, LLC. ISBN 978-1-5026-1017-1.
- ↑ Agència EFE. «La Saliut, l'aparat que va obrir l'era de les estacions espacials» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2021-12-07.
- ↑ Agències. «[1]». Consultat el 2021-12-07 (en és).
- ↑ Redacció. «rescatar-la-estacion-perduda-en-el-espai/ Salyut-7: fa 35 anys dos cosmonautas varen rescatar l'estació perduda en l'espai» (en és). AstroAventura. Consultat el 2021-12-07.
- ↑ «[2]». Consultat el 2021-12-07 (en és).
- ↑ ABC Ciència. «Una enorme peça d'una eixida chinenca s'estrela contra la Terra en una caiguda descontrolada» (en és). abc. Consultat el 2021-12-07.
- ↑ полковник-инженер М. Ребров. Во имя будущих рейсов // газета "Красная звезда" от 11 марта 1983
- ↑ Alexander Zárate. «'Salyut-7: Heroes en l'espai': La llum de la determinació» (en és). El Plural. Consultat el 2021-12-07.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Saliut 7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saliut 7» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.