Samaria

Samaria

Mapa de Samaria.

Localisació de Samaria (verda) en Palestina, durant l'Imperi persa.

'___protected_title_0___' (Plantilla:Lang-he; àrap السَّامِرَة) és una regió montanyosa ubicada en la regió de Palestina, en la part central dels territoris habitats per les Tribus d'Israel, de la monarquia unificada del regne d'Israel (1047 a. C.-930 a. C.) i el continuador regne d'Israel (928 a. C.-720 a. C.). Se li va donar este nom per l'antiga ciutat de Samaria, capital d'aquell regne que s'emplaçava en un mont al noroest de Siquem. Actualment, en l'àmbit internacional, este territori i el de l'antiga Judea, abdós habitats predominantment per palestins, es coneixen en el neologisme ___protected_title_1___ (el territori més ací del riu Jordán), creat despuix de l'anexió jordana d'este territori despuix de la guerra àrap-israelita de 1948, mentres que en el sistema administratiu israelita rep el nom d'àrea de Judea i Samaria.

Durant la Guerra dels Sis Dies en 1967, Cisjordània va ser conquistada i ocupada militarment en la seua totalitat per Israel. En novembre de 1988, Jordània va cedir la seua reclamació sobre eixe territori a l'OLP i, en 1995, el control de les cridades àrees A i B va ser transferit a l'Autoritat Nacional Palestina, que no ampra el terme "Samaria".

Toponímia

Foto de Dotán.

El lloc de Dotán, a on, segons el llibre de Génesis, José va ser venut pels seus germans.

D'acort en la tradició bíblica, la denominació de Samaria prové del nom propi, o tribal, Semer, de qui es relata que el rei Omrí, per dos talents d'argent, va adquirir el lloc en el que erigiria la ciutat epónima (Plantilla:Bíblia) com a nova capital d'Israel. Pero, el fet de que el mont es cridara Samaria quan Omrí ho va comprar, podria indicar que potser l'autèntic significat etimològic del nom del lloc anara “viso”.

En les primeres inscripcions cuneïformes en que es fa menció de Samaria, se li designa baix el nom de “Bet Ḥumri” (La casa de Omrí); pero a partir del regnat de Tiglatpileser III i en avant, se li crida pel seu nom arameo: "Samirin".

Aixina que, des de temps antics, Samaria va ser l'únic nom que se li va donar en Occident a esta regió fins a l'ocupació jordana de mitan de el XX, moment en el que els jordans la varen rebatejar com Cisjordània.

Inclús, a principis de el XX, Samaria va ser un dels sis districtes administratius del Mandat Britànic de Palestina; no obstant, després de que Israel es fera en tota Cisjordània en 1967, el govern israelita va començar a reprendre els noms bíblics de les regions de dit territori, aduint arguments de caràcter religiós i nacionaliste.

Geografia

Montes samaritanos.

Fisionomia de Samaria en Yitzhar.

Samaria llimita al nort en el Valle de Jezreel, a l'est en el Valle del Jordán, al noroest en el Mont Carmelo, a l'oest en la Planura de Sharón i al sur en els monts de Judea. En temps bíblics, Samaria "s'estenia des de la mar Mediterràneu fins a la vall del Jordán", incloent el Mont Carmelo i la Vall de Sharón.

Els accidents topogràfics de Samaria no són molt accentuats, els seus monts poques voltes apleguen als 800 metros d'altura i les cadenes montanyoses del migdia de la regió es conecten en les de Judea sense que hi haja una clara divisió física entre abdós. El clima de Samaria és benigno en contrast en l'inhòspit de Judea, en el sur.

Les principals ciutats de la regió són les localitats palestines de Yenín, Nablus (Siquem), Kalkilia i Tulkarem, ademés del assentament israelita d'Ariel.

Vore també

Regne d'Israel (monarquia unida) Regne de Judá Samaritanos

Amón Moab Cisjordània Àrea de Judea i Samaria

Judea Galilea Israel Palestina

Bibliografia

• Becking, Bob. (1992). The Fall of Samaria: An Historical and Archaeological Study (en anglés), Leiden & Nova York: E. J. Brill. ISBN 90-04-09633-7.
• (2003).Zeitschrift dones Deutschen Palästina-Vereins.V. 119(Nº 1)

1–11.doi:10.2307/27931708.

• (2004).Levant.V. 36

189–202.

• (2012).Biblica.V. 93(Nº 1)

98–106.Consultat el 17 de febrer de 2014.

• Bulletin of the American Schools of Oriental Research.V. 272(Nº 272)

9–74.doi:10.2307/1356786.

• Bulletin of the American Schools of Oriental Research.V. 277/278(Nº 277)

93–107.doi:10.2307/1357375.

• "I Will Speak the Riddles of Ancient Claves": Archaeological and Historical Studies in Honor of Amihai Mazar on the Occasion of his Sixtieth Birthday.Eisenbrauns.Winona Lake:V. 1

637–656 (Ps 78:2b).

• (2007)."Up to the Gates of Ekron": Essays on the Archaeology and History of the Eastern Mediterranean in Honor of Seymour Gitin.The W. F. Albright Institute of Archaeological Research i l'Israel Exploration Society.Jerusalem:

258–279.