Samaritanos
Els samaritanos (en hebreu: שומרונים, Shomronim, en àrap: السامريون, as-Sāmariyyūn) són un grup ètnic i religiós que es considera descendent de les dotze tribus d'Israel. Parlen àrap o hebreu modern. Per a les seues cerimònies religioses utilisen l'hebreu samaritano o l'arameo samaritano.
Història
[editar | editar còdic]
Segons la tradició, són descendents de Manasés i Efraím, fills de José. En l'any 926 a. C., les tribus del nort es varen rebelar contra el rei Roboam, fill de Salomón. D'esta rebelió varen sorgir dos regnes: el de Israel, en el nort, en la seua capital en Siquem (hui Nablus) i el de Judá, en el sur, en la seua capital en Jerusalem. En l'any 875 a. C. el rei d'Israel, Omrí, va traslladar la capital a Samaria.
En l'any 740 a. C. els assiris varen conquistar a les dèu tribus d'Israel. La Bíblia conta que el poble original va marchar a l'exili (en realitat solament l'èlit intelectual) i va ser reemplaçat per gent forànea a qui se li va donar certa instrucció religiosa similar a la judeua. Encara que el nou poble samaritano originat en esta mescla, reconeixia la Torá, va ser despreciat pel poble judeu. En realitat solament l'èlit eclesiàstica i intelectual va sofrir l'exili assiri. En sostraure's del poble als depositario del saber més ortodox, est va generar liderages en una tradició judaica, pero distinguida de l'ortodòxia reemplaçada, lo que va ser explicat per les èlits desarraïlades com una mescla illegítima.
Entre el IV a el VIII d. C. la llengua samaritana va ser una branca occidental del idioma arameo, usada comunament per a parlar i escriure, produint-se llavors la traducció del Targum samaritano. Després, en el parla corrent va ser desplaçada pel àrap i en els escrits va ser molt influïda per l'àrap i també pel hebreu.
Creències
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Samaritanismo.
El Memar Marqah és el text més important per als samaritanos, despuix del Pentateuco i és la font teològica més antiga de la tradició samaritana. Formula cinc creències fonamentals.
- Solament Yahveh és Deu i no hi ha ningú com Ell.
- Moisés va ser el profeta per excelència elegit per Deu.
- Observar la Llei donada per Yahveh a Moisés. Els samaritanos són guardians de la Llei.
- El mont Garizim o Guerizín és sant, la casa de Deu (Plantilla:Bíblia), lloc triat per Ell per al seu santuari, el melic del món (Plantilla:Bíblia).
- La vinguda del Ta'eb, el restaurador de totes les coses, iniciarà l'época de la venjança i recompensa. El santuari del mont Garizim serà restaurat, els impíos seran destruïts i els justs seran premiats (Plantilla:Bíblia).
Des de 1906 es realisen excavacions arqueològiques.
Segons les Cròniques Samaritanas, la separació dels judeus va ser causada pel sacerdot Elí, que va decidir anar a Sija a construir un santuari per a rivalizar en el de Garizim. Diuen que els propis judeus reconeixen la corrupció que regnava en eixe santuari (Plantilla:Bíblia). Asseguren que els sacerdots de Garizim es varen opondre a la designació del rei Saúl, qui després, com a monarca, va destruir el santuari de Garizim. Diuen que els samaritanos es varen opondre tant als reis de Judá com als reis del nort d'Israel. Quan va ser destruït el regne del nort d'Israel pels assiris, una part dels samaritanos varen ser deportats i quan varen retornar varen restablir el cult en Garizim. Varen reconstruir el Temple del lloc en el V pero va ser destruït en el 128 a. C. pel monarca judeu Juan Hircano, fill de Simón Macabeo.
La seua ciutat sagrada és Nablus, antigament cridada Siquem o Sicar, a on segons el Plantilla:Bíblia, Jacob va erigir un altar a Deu i va ser entregada per ell (Plantilla:Bíblia) com a herència al seu fill predilecte, José i allí va ser sepultat este (Plantilla:Bíblia). Durant el Pésaj els samaritanos fan sacrificis en el Mont Guerizín junt a Nablus, perque d'acort en el Pentateuco Samaritano (Plantilla:Bíblia) eixe és el mont sagrat.
Els samaritanos solament accepten a Moisés com a únic profeta i no reconeixen la tradició oral del Talmud, el llibre dels Profetes ni el dels Escrits perque es guien exclusivament pels cinc llibres de la Torá. Usen un còdic cridat Hillukh que tracta d'aplicar la Torá a la vida social.
Generalment els samaritanos són educats pels seus rabinos (cridats "Cohanim", plural de "Cohén") com a part del poble hebreu pero no del poble judeu.
Era Moderna
[editar | editar còdic]
La població actual de samaritanos és de 820 (2019), dividits en el seu sagrat Mont Guerizín i Jolón prop de Tel Aviv, a on tenen el seu barri cridat Nevé-Pinjás. Fins als anys 1980, la majoria dels samaritanos vivia en la ciutat de Nablus baixe el Mont Garizim.
En 1954, el segon president israelita, Yitzhak Ben-Zvi, va crear la comunitat samaritana en Jolón. Els samaritanos generalment no volen prendre part en el conflicte entre palestins i israelites.
Per la seua població reduïda, a la seua endogàmia i a la seua negativa a acceptar converso, els samaritanos han tingut problemes de malalties genètiques. Solament en temps recents han acceptat que els hòmens de la comunitat es casen en dònes no samaritanas (judeues).
Els samaritanos en el Mont Guerizín parlen l'àrap com a primer idioma i el hebreu modern com a segon. La majoria dels samaritanos de Jolón (especialment les generacions jóvens) tenen a l'hebreu com el seu llengua materna, encara que també entenen l'àrap. L'hebreu samaritano i el arameo samaritano són utilisats en la llitúrgia i no es parlen en la vida quotidiana.
Samaritanos en el Nou Testament
[editar | editar còdic]En el Nou Testament hi ha varis episodis referits a samaritanos. En la paràbola de el "bon samaritano" (Plantilla:Bíblia) s'explica l'importància de l'amor al pròxim basant-se en les diferències religioses entre judeus i samaritanos. En l'episodi de la "dòna samaritana" (Plantilla:Bíblia) es menciona que encara que en eixa época els judeus no es tractaven en els samaritanos, Jesús li demana aigua a una samaritana que es convertix en activa predicadora del seu mensage. Plantilla:Bíblia es referix a l'exitosa difusió del cristianisme en Samaria a partir de la predicació de Felipe el Diácono i després de Pedro i Juan. En Lucas 17:16, un leproso d'un grup de 10 que varen ser curats, va retornar a glorificar a Deu postrant-se davant Jesús, va anar l'únic que ho va fer, i el text senyala que "est era samaritano". Per lo tant, és referència que esta tribu, rebujada per l'èlit intelectual i religiosa del poble judeu, tenia un sentit més humanitari i compassiu que els judeus.
És possible que una primerenca conversió al cristianisme de grups samaritanos haja segut una de les causes de la reducció del número de samaritanos. No obstant per a el VI, quan l'emperador Justiniano I va fer construir en el mont Garizim una iglésia rodejada per un mur, encara hi havia suficients samaritanos com per a rebelar-se en l'any 529, baixe la direcció de Juliano ben Sabar, contra l'usurpació de la montanya sagrada.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Macdonald, John 1963: Memar Marqah, The teaching of Marqah. Edited and translated by J. Macdonald. Berlín 2 volumes. xliii, 177 (en Hebreu); vaig vore, 255 p.
- Bowman, John 1975: The samaritan problem: Studies in the relationship vos Samaritanism, Judaism and Early Christianism. Alfed M. Johnson, traductor. Pickwick Press, Pittsburg.
- Jonathan Bourgel, "The Destruction of the Samaritan Temple by John Hyrcanus: A Reconsideration", Journal of Biblical Literature 135/3 (2016), pp. 505-523.
- The Samaritan Update
- Rainer Albertz 1999: Història de la Religió d'Israel en temps de l'Antic Testament.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Samaritanos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Samaritanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.