Samis

Els samis (també conegut com a pobles lapones o saami) són un grup ètnic que habita en Laponia, una regió que s'estén pel nort de Noruega, Suècia, Finlàndia i la península de Kola, al noroest de Rússia. Són aproximadament unes 82 000 persones. No existixen estadístiques oficials de la seua població, pero s'estima que viuen uns 50 000 en Noruega, 20 000 en Suècia, 10 000 en Finlàndia i 2000 en Rússia. Parlen vàries llengües diferents del grup saami, el grau del qual d'inteligibilitat mútua varia, sent les llengües geogràficament més propenques més fàcilment comprensibles entre sí.

Els arqueòlecs han descobert restants d'un poble que vivia de la peixca i la caça de renos salvages. Estos restants sugerixen un poblament estable de les costes àrtiques escandinaves en un periodo situat entre 7000 i 2000 anys a. C. També han trobat ceràmiques dels antepassats dels lapones que daten de cap a 500 a. C. No obstant, és difícil atribuir una filiació filolingüística o ètnica a dits grups. Actualment, es considera que els samis són la primera població autòctona coneguda de Laponia i reivindiquen els seus drets com poble indígena.

Etnónimo

L'us de la paraula lap(p), de la que deriva l'espanyol «lapón» és originari de Suècia i Finlàndia. En Escandinavia lapp és un exónimo també significa «roba de menic». La paraula també s'utilisa com a «incult» i «mec», ademés d'atres significats com a «perifèric». Este terme mai s'ha usat en els idiomes de Laponia, ya que els samis es referixen a sí mateixos com Sámit (els samis), o Sápmelaš (de la família Sami).

En l'actualitat, els mijos de comunicació escandinaus no usen un atre terme que no siga Sámis. Les institucions i mijos de comunicació usen la paraula Sami. El terme lapp és considerat pijoratiu, encara que seguix sent molt comú.

Llengües

Erro al crear miniatura:

Família sami en Noruega al voltant de 1900.

Artícul principal → Llengües sami.

Els samis no parlen tots la mateixa llengua, sino que es tracta d'una subfamília de llengües propenques entre sí i emparentades en les llengües fi-ugrias d'Europa Oriental i Septentrional.

Existixen fins a onze varietats llingüístiques ben diferenciades del sami. Usualment es dividixen en tres grups principals: el sami oriental, el sami central —inclós el sami del nort, el sami chiule i el sami lule— i el sami meridional. Els primers rastres escrits de la llengua sami es remonten a el XVII, en la traducció de lliteratura misionero. Pese a la «norueguización» imposta a finals d'el XIX i principis d'el XX, la llengua sami va recobrar la seua importància despuix de la Segona Guerra Mundial.

Entronque llingüístic: família urálico > branca fi-ugria > subrama fi-pérmica, subfamília sami.

Vore també

• Esquimal
• Pastor lapón
• Esquí de fondo

Bibliografia

• Tuija Rankama; Jarmo Kankaanpää (2007). «The Earliest Postglacial Inland Settlement of Lapland». Kamennyi Vek Evropeiskogo Severa .
• Tuija Rankama; Jarmo Kankaanpää (2004). «Survey and excavation at Lake Vetsijärvi, Lapland in: People, material culture and environment in the North». Proceedings of the 22nd Nordic Archaeological Conference , University of Oulu.
• Janusz Kozlowski; H. G. Bandi (decembre de 1984). «Подобная точка зрения была всё ещё распространена в 1980-е годы: The Paleohistory of Circumpolar Arctic Colonization». Arctic Vol. 37, No. 4.
• Carpelan, Christian (2005). «Origins». En Ulla-Maija Kulonen, Irja Seurujärvi-Kari & Risto Pulkkinen. The Saami;A Cultural Encyclopaedia. Suomalaisen Kirjalisuuden Seuran toimituksia 925. SKS. pp. 252-258. ISBN 951-746-506-8 .
• Yngvar Nielsen (1891). «Lappernes fremrykning mot syd i Trondhjems stift og Hedemarkens amt» [L'alvanç dels lapones cap al sur, cap a la diòcesis de Trondheim i el comtat d'Hedemark]. Det norske geografiske selskabs årbog (en noruec) (Kristiania) 1 (1889-1890): 18-52.