Anar al contingut

Saqueig arqueològic en Iraq

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El saqueig arqueològic en Iraq va tindre lloc despuix de l'invasió d'Iraq liderada per Estats Units en el 2003. El caos que va seguir a la guerra ha brindat l'oportunitat de saquejar tot lo que no s'ha delimitat. El periodo comprés entre el 8 d'abril de 2003, quan el personal va deixar el Museu Nacional d'Iraq i el 16 d'abril de 2003, quan les forces nortamericans varen aplegar en número suficient en eixe moment varen desaparéixer uns 15 000 artefactes o objectes culturals.

Història

[editar | editar còdic]

El saqueig d'artefactes antics té una llarga tradició. En l'any 1884, es varen aprovar lleis en el Mandat britànic de Mesopotamia sobre el moviment i la destrucció d'antiguetats.[1] Al final de la Primera Guerra Mundial, la Mesopotamia ocupada pels britànics havia creat proteccions per als llocs arqueològics a on el saqueig començava a convertir-se en un problema.[2] Varen establir una prohibició absoluta d'exportar antiguetats.[3] El Museu Britànic va ser responsable del patrimoni i els museus d'Iraq durant eixe periodo de temps. Gertrude Bell, coneguda per dibuixar les fronteres d'Iraq, va excavar molts jaciments arqueològics i va crear lo que hui és el Museu Nacional d'Iraq.[4]


A mitan de la década de 1920, el mercat negre d'antiguetats estava creixent i el saqueig va començar en tots els llocs a on es podien trobar antiguetats. En acabant de que Iraq s'independisara del Regne Unit, es va alçar la prohibició absoluta de les exportacions d'antiguetats. Fins a mediats de la década de 1970, Iraq va ser un dels pocs països que no va prohibir el comerç exterior d'antiguetats.[5] Açò va fer que Iraq fora atractiu per als saquejadors i coleccionistes del mercat negre de tot lo món. El resultat de la [[primera guerra del Golf va ser que a lo manco 4000 artefactes varen ser saquejats de de Iraq.[6] Els tumults que varen seguir a la guerra també varen donar com a resultat de que 9 dels 13 museus regionals anaren saquejats i cremats.[6] Açò va ser solament una bestreta de lo que una volta més succeiria despuix de la guerra de 2003, despuix de la que el saqueig arqueològic s'ha convertit en un problema encara major. Encara que alguns llocs patrimoni de l'Humanitat, com Ur i Nippur, estaven oficialment protegits per les forces dels Estats Units i la Coalició, la majoria no ho estaven.

Sadam Husein va atesorar inmensament el herència nacional i va actuar per a defendre estos llocs i els objectes dins d'ells. Hussein va aplegar al poder en 1979 com el quint president d'Iraq. Creïa que el passat d'Iraq era important per a la seua campanya nacional i la seua règim va duplicar el presupost nacional per a l'arqueologia i el patrimoni, creant museus i protegint llocs en tot Iraq.[7] No va ser fins que el partit de govern (Partit Baath) es va trobar baix pressió en la década de 1990 quan va prendre mides sobre el problema del saqueig en Iraq.[8] Per a l'any 2000, el saqueig s'havia tornat tan evident que els treballadors dels llocs inclús saquejaven els seus propis llocs de treball.[9] Despuix de la caiguda del govern de Husein el 9 d'abril de 2003, els jaciments arqueològic varen quedar completament oberts al saqueig.

Falta de protecció abans de l'invasió de 2003

[editar | editar còdic]

Abans de l'invasió d'Iraq per les forces dels Estats Units i la Coalició, el govern dels Estats Units va crear un pla de posguerra per a Iraq. Els Estats Units han segut fortament criticats en els mijos digitals i escrits per no planificar adequadament la protecció per a la cultura i les antiguetats.[10] Segons Lawrence Rothfield, exdirector del Centre de Polítiques Culturals de l'Universitat de Chicago i professor associat de filologia anglesa i lliteratura comparada, no es va impedir este saqueig del Museu Nacional d'Iraq i de centenars de jaciments arqueològic en tot el país.[11] En el moment de la planificació de la guerra, era el Secretari de Defensa Donald Rumsfeld qui va decidir una ràpida invasió en menys tropes,[12] lo que va resultar en una protecció inadequada dels edificis i llocs culturals .

Les tropes i els comandants nortamericans no varen donar prioritat a la seguritat del patrimoni cultural d'Iraq.[13] El preservar la pau era vist com un treball menor a la lluita física en combat i la suspensió per part del president Bush de les polítiques del expresident Clinton per al manteniment de la pau no només respalava esta idea sino que també feya que els deures dels Estats Units per a restablir l'orde públic no estigueren clars.[14] Les tropes nortamericanes en Iraq no confiaven en el poder iraquí, per lo que, en lloc d'usar i entrenar a la policia iraquí, l'eixèrcit dels Estats Units es va fer càrrec dels assunts de la seguritat i de la policia.[13] Essencialment, els Estats Units actuarien com forces de pau per a entrenar a l'eixèrcit nacional i a la força policial. Els equips de les Forces Especials varen treballar en els senyors de la guerra regionals per a mantindre el control dels seus territoris.[15] S'ha comprovat que permetre que els senyors de la guerra vigilen les seues pròpies àrees és un pla desastrós en particular per als llocs arqueològics]].[16]


Arthur Houghton tenia interés i certa experiència en el patrimoni cultural i va ser un dels primers en preguntar-se quin era el pla per a abans de la guerra per a la cultura iraquí. Va treballar en el Departament d'Estat dels Estats Units com a oficial del servici exterior, com a analiste de polítiques internacionals per a la Casa Blanca i també va treballar en una curadora del Museu Getty.[17] A finals de la primavera de 2002, Houghton va ser contactat per Ashton Hawkins, exvicepresidente eixecutiu i advocat dels fideicomisario del Museu Metropolità, i se li va demanar que averiguara qué estaven fent els funcionaris per a assegurar el patrimoni cultural en la pròxima guerra en Iraq.[18] Houghton no va poder trobar a ningú designat en la tasca de protegir i preservar la cultura d'Iraq.[19]

Hi havia hagut un proyecte secret del Futur d'Iraq des d'octubre de 2001, en autorisació del Pentágono. No obstant, inclús en este proyecte, cap persona específica havia assumit la responsabilitat de la cultura.[20] Inclús les organisacions arqueològiques dels EE. UU. no havien notat el problema fins a finals de 2002. De la mateixa manera, quan l'Agència dels Estats Units per al Desenroll Cultural (USAID) es va reunir en un estimat de 150 ONG, cap d'elles va mencionar la protecció del patrimoni cultural.[21] l'UNESCO, de fet, despuix de la Guerra del Golf de 1991, va intentar anar a Iraq i evaluar els danys en el patrimoni cultural, pero no se li va permetre ingressar al país.[22] La UNESCO després es va enfocar, durant la següent década, en la reconstrucció despuix del fet en lloc de mides de prevenció.[23]


Dins de les forces armades dels EE. UU., les forces d'Assunts civils (CA) eren importants per a la protecció de la cultura i, com eren en la seua majoria reservistas, incloïen experts en una varietat d'àrees, inclosa l'arqueologia.[24] El pla era difondre l'experiència entre les forces de combat per a advertir-los dels llocs culturals en l'àrea.[25] No obstant, les CA es varen quedar fòra de la planificació prèvia a la guerra fins a giner de 2003, quan era massa vesprada per a ser de gran ajuda. Les CA tenien que priorisar la chicoteta cantitat de les seues tropes que pensaven que eren necessàries, lo que inevitablement no era cultural.[26] No obstant, les CA varen conseguir que els dos únics arqueòlecs en assunts civils estigueren en l'equip de la cultura, el Major Chris Varhola i el Capità William Sumner.[27] Estos dos hòmens, no obstant, al final varen ser enviats a atres llocs quan va començar el conflicte. Varhola va ser necessari per a preparar-los per a la crisis dels refugiats que mai varen aplegar i Sumner va ser reasignado per a protegir un zoològic despuix de pressionar massa al seu assessor en temes d'antiguetats.[27] Qualsevol protecció a la cultura, llocs o edificis va ser detinguda per les prioritats d'atres assunts. Essencialment, ningú que tinguera experiència arqueològica era imprescindible.[28]

Una atra branca del govern dels Estats Units que tenia interés en la cultura era l'Oficina d'Assunts Exteriors (FAO). Desafortunadament, només, s'enfocava en les costums i actituts i no en els jaciments arqueològic.[29] Alguna cosa que es va conseguir va ser la creació d'una llista sense-dany creada pel Major Varhola aixina com anteriorment ho havien fet dos arqueòlecs abans que ell durant la Guerra del Golf de 1991, que va tindre bons resultats en salvar les antiguetats del bombardeig.[29]


Una part del dret internacional que és important per a este conflicte és la Convenció de El Haya (1954)[30] per a la Protecció dels Bens Culturals en cas de Conflicte Armat, este tractat internacional establix que les parts en conflicte deuen "sometre's a prohibir, previndre i, si és necessari, posar una detenció de qualsevol forma de robo, saqueig o apropiació indeguda, de qualsevol acte de vandalisme dirigit contra bens culturals.[31] "Esta disposició es va construir per a les parts realment en combat dins de la guerra i no per als civils dins del seu propi estat. Com es vorà en els pròxims anys, hi ha excepcions a este tractat i açò farà que nortamericans disparen contra el Museu Nacional d'Iraq.

En autumne de 2002, la planificació de posguerra era improvisada.[32] L'assistent adjunt de la Seguritat de Defensa, Joseph Collins, recorda que alguns components militars varen passar més temps treballant en proyectes que varen terminar per no ser necessaris, com un pla de crisis de refugiats. Ell diu que no pot recordar si va haver inclús un pla d'organisació per a resoldre problemes específics.[33]

El primer esforç conegut dels interessos culturals per a contactar als funcionaris dels Estats Units va ser en octubre de 2002. Despuix d'una reunió en persones influents de la cultura, Houghton va enviar una carta demanant als departaments que es comunicaren en les tropes per a evitar danyar els monuments; els soldats devien respectar l'integritat dels llocs i, inclús, treballar ràpidament per a que els servicis d'antiguetats en Iraq tornaren a funcionar.[34] Després d'açò, l'Institut Arqueològic d'Amèrica (AIA) també va enviar una carta similar al Pentágono] en decembre de 2002, solicitant als governs que prengueren medides per a previndre el saqueig despuix de la guerra.[35] Quan el 2002 va aplegar al seu fi, els mijos de comunicació i el govern només varen transmetre lo bo fet per les tropes per a no destruir el patrimoni cultural, pero no sobre el saqueig fet per la gent en Iraq i el deure els nortamericans de protegir les antiguetats.[35]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 2.
  2. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 7.
  3. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 7.
  4. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 10.
  5. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 11.
  6. ↑ 6,0 6,1 Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 15.
  7. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 12.
  8. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 18.
  9. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 20.
  10. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 21.
  11. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 22.
  12. ↑ «Ministeri de Defensa Espanyol:Panorama Estratègic 2004/2005».
  13. ↑ 13,0 13,1 Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 23.
  14. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 22.
  15. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 25.
  16. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 25.
  17. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 25.
  18. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 26.
  19. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 26.
  20. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 27.
  21. ↑ (2009) The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 30.
  22. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 30.
  23. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 32.
  24. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 35.
  25. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 36.
  26. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 36.
  27. ↑ 27,0 27,1 Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 36.
  28. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 37.
  29. ↑ 29,0 29,1 Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 37.
  30. ↑ «Protocol per a la protecció dels bens culturals en cas de conflicte armat».
  31. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 40.
  32. ↑ The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 41.
  33. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 41.
  34. ↑ Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 46.
  35. ↑ 35,0 35,1 Rothfield, Lawrence (2009). The Rape of Mesopotamia (en anglés), Chicago: The University of Chicago Press, p. 48.

Bibliografia utilisada

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Saqueig_arqueològic_en_Iraq&oldid=862082»