Sarí
_2.jpg)
Sarí (en mazandaraní i persa, ساری —transliterado Sâri—) és la capital de la província de Mazandarán, ubicada en el nort d'Iran, entre les ales septentrionals dels monts Elburz i la costa meridional del mar Caspio. La seua població està calculada en 261 293 habitants en 2006. La ciutat va ser fundada durant el periodo sasánida. És un dels centres recreatius i deportius d'Iran. La paraula Sarí procedix de Sarouyeh, fill de Farján, el Gran, rei de Tabaristán. Sarí és un dels principals llocs d'oci i deports d'Iran.
Localisació
[editar | editar còdic]Sarí llimita al nort en el mar de Mazandarán; al nordest en Neka, al suroest en Qa'emshahr (anteriorment coneguda com Shahi), al noroest en Juybar, i en Kiyasar, Shahmirzad i Semnán al sur.
Història
[editar | editar còdic]Història antiga
[editar | editar còdic]Les excavacions en la caverna de Hutto i en la de Karmanbad mostren l'existència d'assentaments al voltant de Sarí que es remonten a 75 000 anys a. C. Descobriments (entre els que estan tres esquelets humans) han revelat l'estil de vida del home primitiu en tres periodos relacionats en l'Edat de Pedra.[1]
El historiador musulmà Hamdollah Mostowfi atribuïx la fundació de Sarí al rei Tahmoures Divband de la dinastia pishdadí. Ferdousí menciona el nom de la ciutat en Shahnameh en l'época de Fereydun i Manuchehr quan Manuchehr retorna a la capital de Fereydun, Tamisheh en Mazandarán, despuix de la seua victòria sobre Salm i Tur:[2]
ز درياي گيلان چون ابر سياه...................... دمادم به ساري رسيد آن سپاه
چو آمد بنزدیک شاه آن سپاه..........................فریدون پذیره بیامد براه
A partir d'estes evidències i atres similars del Shahnameh, els natius de Sarí tenen una llegenda que la ciutat va ser poblada quan Kaveh, natiu de la ciutat, es va regirar contra la tirania de Zahak. Despuix de tal èxit, Fereydun de Pishdadi, sentint-se en deute en Kaveh, va elegir esta ciutat per a poder viure prop d'ell fins a la seua mort. Per esta raó, quan Turaj i Salam varen assessinar a Iraj (fill de Fereydun), li varen enterrar ací.
La major part de la gent considera que Sarí va ser fundada sistemàticament com a ciutat per Espahbod Tous-i Nouzar (bisnieto de Fereidún).[1] No obstant, els històriadores grecs es remonten a a lo manco el sigle VI a. C. (Dinastia aqueménida) quan la documenten com Zadrakarta (nom persa Sadrakarta),[3] que després va ser destruïda per Alejandro Magne. Despuix d'açò, va reconstruir la ciutat, i la renombró Syrinx, el nom d'un dels seus generals. La ciutat va aplegar a ser novament capital de la regió durant la dinastia sasánida.
Capital dels governants locals de Tabaristán
[editar | editar còdic]En el VII, Farján el gran la va reconstruir de nou, i li va posar el nom de "Saruyeh", el nom del seu fill. Sarí es va convertir en la capital de Tabaristán en eixe sigle.
Despuix d'atacs dels mongoles, els tàrtars, els turcs i els uzbecos, la ciutat va perdre el seu alt estatus i va anar periòdicament reduïda a enrunes.
Integració en l'administració nacional
[editar | editar còdic]Degut a que la mare del sah Abás I era de Behshahr (Ashraf), ell va incloure Mazandarán en el seu imperi, i va fundar Farahabad com la seua capital alternativa de Pèrsia en el nort de la ciutat i va crear els jardins en Ashrafi.
Despuix de la dinastia safávida, no hi ha evidències de cap acontenyiment notable en Sarí.
Anterior capital d'aniran
[editar | editar còdic]El 21 de març de 1782, Aga Muhammad Kan va proclamar Sarí com la seua capital imperial. Sarí era el lloc de guerres locals en aquells anys, lo que va dur a transferir la capital de Sarí a Teheran per Fath Alí.
XX
[editar | editar còdic]Sense dubte, els canvis més profunts i importants en la ciutat, varen tindre lloc durant el regnat de Mohammad Resa Pahlevi, época de la que procedixen l'estació de ferrocarril, la major part dels carrers i els edificis governamentals.
Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser ocupada pel Eixèrcit Rojo de l'Unió Soviètica, encara que la va abandonar despuix de finalisar la guerra.
La població de Sarí va canviar profundament despuix de la Revolució iraní de 1979. Durant la guerra d'Iran-Iraq, la ciutat va estajar a alguns refugiats de guerra, molts dels quals varen permanéixer acabada la guerra.
Notes
[editar | editar còdic]- Shahnameh: Book of Kings per Ferdousí, editat per Dr. Jalal Khaleghi-Motlagh.
- Iran’s Cultural Heritage News Agency. (CHN)
- Sari, la meua ciutat encantadora autor: Ali Hessami, 2006, Biblioteca primària de 23965 Sari.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Iran’s Cultural Heritage News Agency. (CHN)
- ↑ Shahnameh/Book of Kings by Abu'L Ferdawsi, edited by Dr. jalal Khaleghi-Motlagh. Plantilla:Fa
- ↑ Persien: Dones Land und seine Bewohner : ethnograph. Schilderungen 2 Teile in 1 Bd, per Jakob Eduard Polak, (Olms, 1976)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.