Província de Mazandarán
Mazandarán (en idioma persa: مازندران, Māzandarān) és una província d'Iran situada en el nort del país, junt al mar Caspio. Antigament va ser part de la província persa d'Hircania.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom procedix del persa antic "mahs Indra" (Gran Indra, un deu védico).
Geografia
[editar | editar còdic]El seu territori ocupa una superfície de 23 710 km². És una de les 31 províncies del país. Es troba en la costa sur del mar Caspio. Llimita, en sentit de les agulles del rellonge, en Golestán, Semnan i la província de Teheran. Esta província també llimita en Qazvin i Gilan a l'oest. La província de Mazandaran es dividix geogràficament en dos parts: les planures costeres i les zones montanyoses. Els monts Elburz rodegen la franja costera i les planures de la mar Caspio.
A sovint hi ha neu en les regions de Elburz, que corren paraleles a la costa sur, les quals dividixen la província en moltes valls aïllades. La província té un clima moderat, subtropical en una temperatura mija de 25 °C en estiu i al voltant de 8 °C en hivern. A pesar de que la neu pot caure fortament en les montanyes en hivern, rara volta cau al nivell de l'mar.
Sari és la capital; atres ciutats: Babol, Amul. Gorgan va pertànyer a la província fins a 1997, sent actualment la capital de la nova província iraní de Golestán.
Travessada per la cordillera Elburz, ací es troben les dos montanyes més altes d'Iran: el Damavand (5610 m s. n. m.) i l'Alam Kuh (4850 m s. n. m.).
Història
[editar | editar còdic]
L'ocupació humana de la zona està datada des de fa 75.000 anys. Les excavacions recents en Goher Tippe mostren que la zona va ser urbanisada fa més de 5000 anys. La zona sempre va jugar un paper destacat en els acontenyiments històrics.
Els primers pobles coneguts varen ser els tapires, que ocupaven segurament la montanya en el nort de Seman, i els amardos, d'Amol que haurien donat nom a Amol. El regne d'Hircania a l'est tenia capital a Zadracarta (prop de Sari, localisació exacta desconeguda) i va ser vassall dels medos i els aqueménidas.
Abdós pobles varen ser derrotats per Alejandro Magne. El rei Fraates I de Partia (de 181 a. C. a 173 a. C.) va traslladar als amardes a la regió anomenada Khwar, a l'est de Waramin, al sur del Elburz, i el seu lloc va ser ocupat pels tapires, que donen nom a tota la regió. Durant la dinastia de Gushnasp, que regnava en l'inici de la dinastia sasánida, es va introduir el cristianisme. En 418, es va crear el calendari tapu. La dinastia de Gushnasp va governar fins al 528, quan va ser eliminada pel rei sasánida Kobad. El govern de la regió va ser donat al príncip Kobad, que va eixercir en el càrrec fins al 536. Llavors, el rei persa va nomenar el noble Sukhra, supost descendent del ferrer Kaveh, cap a 537.
A la seua mort, va dividir els territoris entre dos fills: Zarmhir i Karin, que varen fundar dos branques (zarmhírides i karínides). Baixe estes dinasties es va establir el zoroastrismo. A la caiguda del Imperi sasánida Yezdegerd III va fugir a tapu. En 645, el governador persa (Spahbod) Gil Djamasp, que ya era segurament el principal poder de la regió, es va convertir en poder sobirà per l'invasió musulmana; el zarmihrida Adar Velash de la branca senior dels sobirans vassalls perses de la zona, es va convertir també un poder independent; Gil va triar Amol com a capital en 647.
La dinastia de Gil va ser coneguda com Gawbara i es va dividir a la seua mort, cap a 665, en dos branques fundades pels seus fills: la dabuyida i la baduspánida. En la primera, el quarto sobirà, Farrukhan el Gran (Farrukhan I ibn Dabuya 712-728), va estendre el domini cap a l'est fins a lo que hui és el suroest de Turkmenistan. La dinastia dabúyida va ser conquistada pel Califato abasí en 759/760, mentres que la dels baduspánides va conservar un poder local durant sigles.
Mazandaran mai va ser dominat pels omeyas i només parcialment pels abasidas.
Incorporada al Imperi persa pel sah Abás I en 1596. Va formar part de la província de Taparestan o Tabaristán. Dos famosos perses de el IX procedents d'eixa província varen ser els "al-Tabari" (el Tabaristaní).
Baixe els qadjars, Mazanderan i Gurgan varen formar dos governs, sempre lleals a la dinastia. En el XIX, la ciutat de Sariva va entrar en decadència i en canvi varen créixer Amol i Barfurush. A mitan de el XIX, els babis eren numerosos en la zona i Shaykh Tanarsi, lloc propenc a Barfurush, va anar el centre del tumult babi de 1848-1849. En 1889-1890 es va construir una curta llínea de ferrocarril de Amol en la costa. En 1920, es va sumar al tumult comuniste de Gilan, que va ser reprimida en gran part gràcies a l'intervenció dels cosacos manats per Resa Shah, un natiu del Mazanderan (de Elasht) que va acabar sent proclamat sah en decembre de 1925. El territori va ser declarat terra de la corona (khalisa) i, en la pràctica, domini personal del sobirà Amlak-i shahi. A la caiguda del sha en 1941, les terres varen ser tornades als antics propietaris i després venudes en menuts lots durant la reforma agrària baixe el sah Mohammad Resa Pahleví.
Economia
[editar | editar còdic]Arròs, cereals, frutes, cotó, té, tabac i seda són cultivats en l'estreta planura junt al Caspio, a on es peixca l'esturión. L'economia petrolífera del país ha estimulat indústries alimentàries, textils i cementeras. L'apicultura es practica i existix una subespecie pròpia d'abella melífera en esta província Apis mellifera meda
Llengua
[editar | editar còdic]El mazandaraní o tabari és considerat per alguns llingüistes com una llengua autònoma, encara que uns atres la consideren una variant del persa.
Vore també
[editar | editar còdic]- Gerra d'argent sasánida de Mazandarán (Museu Britànic)
- Badab-i Surt
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Mazandarán.- Llocs històrics en Mazandaran
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Mazandarán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.