Sarepta
.jpg)
'___protected_title_0___' o '___protected_title_1___' va ser una ciutat fenicia situada entre Sidón i Tir. Les seues ruïnes, un ___protected_title_2___ situat junt a la mar en la moderna Sarafand (Líban), va ser excavat entre 1969 i 1974 per l'arqueòlec nortamericà James Bennett Pritchard.[1] També és coneguda bíblicamente com '___protected_title_3___'.
Va aplegar a ser sèu de la diòcesis homònima, ara suprimida i seguix sent una doble sèu titular catòlica (llatina i maronita).[2]
Bíblia
[editar | editar còdic]En la Bíblia apareix com la ciutat en que Elías va ser cuidat per una viuda durant una sequia i com una de les fronteres d'Israel en la visió profètica d'Abdías.[3]
Història
[editar | editar còdic]Va estar habitada a final del segon mileni i durant el primer; d'eixes époques s'han trobat restants fenicios i romans, encara que mai va aplegar a ser una ciutat poderosa.[3]
Les excavacions de Pritchard varen revelar molts restants de la vida quotidiana de l'antiga ciutat fenicia, com a instalacions per a la recolecció del ___protected_title_4___ i el seu tractament per a fer tenyida, tallers de ceràmica i kilns, artefactes d'us diari, estatuillas religioses i numeroses inscripcions que incloïen algunes en ugarítico. El cult al betilo va poder rastrejar-se des del santuari de Tanit-Astarté de el VIII, i un sagell en el nom de la ciutat va fer que l'identificació fòra segura. l'estratigrafia local de l'Edat de Ferro i l'Edat de Bronze es va establir en detalle i la datació absoluta depén en part de les correlació en l'estratigrafia chiprana i egea. El santuari és similar a uns atres de la religió fenicia del Alce mediterràneu de l'época (sigles IX-VII a. C.), és dir, consta d'una sala rectangular i al fondo, un altar.[4]
El punt culminant dels descobriments de Sarepta en Sarafand va ser una placa votiva inscrita de marfil del santuari de "Tanit / Astarté", que ha segut la primera identificació coneguda de Tanit en la seua terra natal. El lloc va revelar també figurillas, atres marfil tallats, amulets i una caraça de cult.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ B. Pritchard, James (1975). Sarepta. A preliminary report on the Iron Age. Excavations of the University Museum of the University of Pennsylvania, 1970-72, Universitat de Pennsilvània. ISBN 0934718245.
- ↑ New Advent (ed.): «Sarepta». Catholic Encyclopedia. Consultat el 2 de juliol de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «Diccionari bíblic». Consultat el 4 de març de 2011.
- ↑ (2012) The Encyclopedia of Ancient History (en anglés), Blackwell Publishing Ltd.. ISBN 978-1405179355.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarepta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.