Scilab

Scilab

Scilab és un software per a anàlisis numèric, en un llenguage de programació d'alt nivell per a càlcul científic. És desenrollat per Scilab Enterprises, baixe la llicència CeCILL, compatible en la GNU General Public License.

Les característiques de Scilab inclouen anàlisis numèric, visualisació 2-D i 3-D, optimisació, anàlisis estadístic, disseny i anàlisis de sistemes dinàmics, processament de senyals, i interfaços en Fortran, Java, C i C++. Mentres que la ferramenta Xcos permet un interfaç gràfic per al disseny de models.

Història

Eixemples en 3D, en Scilab 4.0.

En els anys 80, l'Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique o INRIA (traduït lliteralment del francés com a Institut Nacional d'Investigació en Informàtica i Automàtica) va desenrollar el software Blaise, per al disseny de control de sistemes assistit per computador, i els desenrolladors principals del qual varen ser François Delebecque i Serge Steer. En 1984, la startup Simulog va distribuir este software en el nom de Basile.

A principis de la década de 1990, INRIA va canviar el nom a Scilab, i va continuar el seu desenroll a través de Scilab Group, conformat per investigadors de el INRIA i de l'École nationale dones ponts et chaussées. Després, es va decidir que Scilab fora distribuït com software de còdic obert. La primera versió de Scilab va ser la 1.1 i va ser publicada el 2 de giner de 1994. Scilab Group va desenrollar Scilab fins a la versió 2.7, a finals de 2002.

El Consorci Scilab (Scilab Consortium en anglés) va ser creat en maig de 2003 per a ampliar i promoure Scilab com a software de referència en tot lo món en el món acadèmic i l'indústria. En juliol de 2008, en la finalitat de millorar la transferència de tecnologia, el Scilab Consortium es va unir a la Fundació Digiteo.

Des de juliol de 2012, Scilab Enterprises desenrolla i publica Scilab.

Característiques

Sintaxis

Scilab posseïx el seu propi llenguage de programació, orientat a l'us de matrius i vectores. És un llenguage interpretat. Scilab incorpora el seu propi editor cridat SciNotes, encara que està disponible també Scipad. L'extensió d'estos archius és *.sce o *.sci. Eixemple del programa hola món:

// llínea de comentari, com en C++
clc  // neteja la pantalla
disp("Hola Món")  // imprimix Hola Món

Scilab permet l'operació de matrius. Eixemple de l'us de matrius:

$A=\left[\begin{array}{cc}\frac{2}{3}& \frac{3}{5}\\ 21& 7\end{array}\right]$

--> A=[2/3 3/5; 21 7]

Polinomis i càlcul simbòlic

Scilab té funcions dissenyades especialment per al tractament de polinomis i càlcul simbòlic (encara que existixen uns atres que faciliten la transcripció de text com Maxima). Per eixemple per a insertar el polinomi:

$y=f(x)=5\cdot x^3+\frac{1}{2}\cdot x-3$

S'utilisen els següents comandos (note's que els coeficients del polinomi s'inserten del terme en menor orde $x^0$ fins al terme d'orde major $x^3$ posant zeros en els térmens no existents:

i = poly([-3 1/2 0 5], "x", "coeff")

Interfaços gràfics

Scilab soporta creació d'interfaços gràfics d'usuari, i visualisació 2D i 3D.

Gràfic de la funció $y=f(t)=sen(t)$

t = [0 : 0.001 : 2 * %pi]
i = sense(t)
xlabel("eix X"); ylabel("Eix i"); title("Títul del gràfic")
plot(t, i)

Gràfic de la funció

Xcos

El programa Scilab té un entorn similar a Simulink de Matlab per a simulació de sistemes dinàmics i resolució de sistemes d'equacions diferencials. Este entorn posseïx varis paquets que inclou algunes ferramentes per a simulació senzilla de circuits elèctrics i termo hidràulica.

Atres paquets disponibles

A partir de la versió 5.2 es pot consultar: http://atoms.scilab.org/ per a obtindre un llistat de mòduls que estenen les capacitats de Scilab.

Per a instalar mòduls, podem obrir Atoms fent clic en Applications->Module Manager ATOMS, seleccionem l'aplicació i ATOMS la descàrrega d'internet i l'instala.

• MuPAD
• OpenFem

Vore també

• Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique
• CeCILL
• MATLAB
• GNU Octave