Anar al contingut

GNU Octave

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Octave workshop screenshot.png
GNU Octave

Octave o GNU Octave és un programa i llenguage de programació per a realisar càlculs numèrics. Com el seu nom indica, Octave és part del proyecte GNU. És considerat l'equivalent lliure de MATLAB. Entre vàries característiques que compartixen, es pot destacar que abdós oferixen un intérpret, permetent eixecutar órdens en modo interactiu. Note's que Octave no és un sistema d'àlgebra computacional, com lo és Maxima, sino que està orientat al anàlisis numèric.

El proyecte va ser creat al voltant de l'any 1988, pero en una finalitat diferent: ser utilisat en un curs de disseny de reactors químics. Posteriorment, en l'any 1992, es va decidir estendre-ho, i va començar el seu desenroll a càrrec de John W. Eaton. La primera versió alpha va ser llançada el 4 de giner de 1993. Un any més vesprada, el 17 de febrer de 1994, va aparéixer la versió 1.0.

El nom sorgix de Octave Levenspiel, professor d'un dels autors i conegut per les seues bones aproximacions, per mig de càlculs elementals, a problemes numèrics en ingenieria química.

Detalls tècnics

[editar | editar còdic]
  • Octave està escrit en C++ usant la biblioteca STL.
  • Té un intérpret del seu propi llenguage (de sintaxis casi idèntica a Matlab), i permet una eixecució interactiva o per lots.
  • El seu llenguage pot ser estés en funcions i procediments, per mig de mòduls dinàmics.
  • Utilisa atres programes GNU per a oferir a l'usuari la possibilitat de crear gràfics per a després imprimir-los o guardar-los (Grace).
  • Dins del llenguage també es comporta com una consola d'órdens (shell). Açò permet llistar continguts de directoris, per eixemple.
  • Ademés de córrer en plataformes Unix també ho fa en Windows.
  • Pot carregar archius en funcions de Matlab (reconeixibles per l'extensió .m).
  • Té ajuda en espanyol.[1]

El llenguage Octave

[editar | editar còdic]
  • La sintaxis és casi idèntica a l'utilisada en MATLAB.
  • És un llenguage interpretat.
  • No permet passar arguments per referència. Sempre són passats per valor.
  • No permet punters.
  • Es poden generar scripts.
  • Soporta gran part de les funcions de la biblioteca estàndar de C.
  • Pot ser estés per a oferir compatibilitat en les cridades al sistema UNIX.
  • El llenguage està pensat per a treballar en matrius, i proveïx molta funcionalitat per a treballar en estes.
  • Soporta estructures similars als "struct"s de C.
  • Dispon d'un entorn de desenroll integrat i s'han desenrollat uns atres per a ensenyar a programar, com ToolboX.

En ser la seua llicència Llicència pública general de GNU, pot ser compartit i utilisat lliurement.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]