MATLAB
MATLAB (abreviatura de MATrix LABoratory, «laboratori de matrius») és un sistema de còmput numèric que oferix un entorn de desenroll integrat (IDE) en un llenguage de programació propi (llenguage M). Està disponible per a les plataformes Unix, Windows, macOS i GNU/Linux.
Entre les seues prestacions bàsiques es troben la manipulació de matrius, la representació de senyes i funcions, l'implementació d'algoritmes, la creació d'interfaços d'usuari (GUI) i la comunicació en programes en uns atres llenguages i en atres dispositius hardware. El paquet MATLAB dispon de dos ferramentes adicionals que expandixen les seues prestacions, a saber, Simulink (plataforma de simulació multidominio) i GUIDE (editor d'interfaços d'usuari - GUI). Ademés, es poden ampliar les capacitats de MATLAB en les caixes de ferramentes (toolboxes); i les de Simulink en els paquets de blocs (blocksets).
És un software molt usat en universitatés i centres d'investigació i desenroll. En els últims anys ha aumentat el número de prestacions, com la de programar directament processadors digitals de senyal o crear còdic VHDL.
En 2004, s'estimava que MATLAB era amprat per més d'un milló de persones en àmbits acadèmics i empresarials.[1]
Història
[editar | editar còdic]MATLAB va ser inventat pel matemàtic i programador informàtic Cleve Moldre.[2] L'idea de MATLAB es va basar en la seua tesis doctoral dels anys 60.[2] Moldre es va convertir en professor de matemàtiques en l'Universitat de Nou Mèxic i va començar a desenrollar MATLAB per als seus estudiants[2] com a hobby.[3] Va desenrollar la programació inicial d'àlgebra llineal de MATLAB en 1967 en el seu antic director de tesis, George Forsythe.[2] A açò li va seguir el còdic Fortran para equacions llineals en 1971.[2]
Abans de la versió 1.0, MATLAB «no era un llenguage de programació; era una simple calculadora matricial interactiva. No hi havia programes, ni caixes de ferramentes, ni gràfics. Ni EDVos ni FFTs".[4]
La primera versió primerenca de MATLAB es va completar a finals dels anys 70.[2] El software es va revelar al públic per primera volta en febrer de 1979 en la Naval Postgraduate School de Califòrnia.[3] Les primeres versions de MATLAB eren simples calculadores matriciales en 71 funcions preconstruidas.[5] En aquella época, MATLAB es distribuïa gratuïtament[6][7] a les universitats.[8] Moldre deixava còpies en les universitats que visitava i el software va desenrollar un gran número de seguidors en els departaments de matemàtiques dels campus universitaris.[9]
En la década de 1980, Cleve Moldre va conéixer a John N. Little. Varen decidir reprogramar MATLAB en C i comercialisar-ho per als ordenadors de sobretaula IBM que estaven substituint als ordenadors centrals en aquella época.[2] John Little i el programador Steve Bangert varen reprogramar MATLAB en C, varen crear el llenguage de programació MATLAB i varen desenrollar funcions per a les caixes de ferramentes.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Llenguage
[editar | editar còdic]Les aplicacions de MATLAB es desenrollen en un llenguage de programació propi. Este llenguage és interpretat, i pot eixecutar-se tant en l'entorn interactiu, com a través d'un archiu de script (archius *.m). Este llenguage permet operacions de vectores i matrius, funcions, càlcul lambda, i programació orientada a objectes.
Gràfics i interfaços gràfics
[editar | editar còdic]MATLAB proveïx funcions i ferramentes per a visualisar senyes en 2D i 3D.
Toolboxes[10]
[editar | editar còdic]MATLAB
[editar | editar còdic]- Parallel Computing
- Math, Statistics, and Optimization
- Control Systems
- Signal Processing and Communications
- Image Processing and Computer Vision
- Test and Measurement
- Computational Finance
- Computational Biology
- Code Generation and Verification
- Application Deployment
- Database Connectivity and Reporting
- MATLAB Report Generator
- Text Analytics Toolbox™
- Text Omg
Simulink
[editar | editar còdic]- Event-Based Modeling
- Physical Modeling
- Control Systems
- Signal Processing and Communications
- Code Generation
- Real-Clave Simulation and Testing
- Verification, Validation, and Test
- Simulation Graphics and Reporting
Llimitacions i alternatives
[editar | editar còdic]Durant molt temps va haver crítiques perque MATLAB és un producte propietari de The Mathworks, i els usuaris estan subjectes i bloquejats al venedor. Recentment s'ha proporcionat una ferramenta adicional anomenada MATLAB Builder baix la secció de ferramentes «Application Deployment» per a utilisar funcions MATLAB com a archius de biblioteca que poden ser usats en ambients de construcció d'aplicació .NET o Java. Pero la desventaja és que el computador a on l'aplicació té que ser utilisada necessita MCR(MATLAB Component Runtime) per a que els archius MATLAB funcionen correctament. MCR es pot distribuir lliurement en els archius de biblioteca generats pel compilador MATLAB.
Interfaç en atres llenguages de programació
[editar | editar còdic]MATLAB pot cridar funcions i subrutina escrites en C o Fortran. Es crea una funció bolic que permet que siguen passats i tornats tipos de senyes de MATLAB. Els archius objecte dinàmicament cargables creats compilando eixes funcions es denominen MEX-files, encara que l'extensió de nom d'archiu depén del sistema operatiu i del processador.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Goering, Richard. «Matlab edges closer to electronic design automation world.» EE Claves, 10/04/2004 online [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Computing in Science and Engineering.7
- 9–10.doi:10.1109/MCSE.2005.39.Consultat el 2025-03-29.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Haigh, Thomas. "Cleve Moldre: Mathematical Software Pioneer and Creator of Matlab" (PDF). IEEE Annals of the History of Computing. IEEE Computer Society.
- ↑ "A Brief History of MATLAB". www.mathworks.com.
- ↑ Proc. ACM Program. Lang..4(HOPL)
- 81:1–81:67.doi:10.1145/3386331.Consultat el 2025-03-29.
- ↑ Xue, Dingyü (2020-03-23). MATLAB Programming: Mathematical Problem Solutions (en en), Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 978-3-11-066370-9.
- ↑ (2008-11-03) Solving Applied Mathematical Problems with MATLAB (en en), CRC Press. ISBN 978-1-4200-8251-7.
- ↑ Woodford, C.; Phillips, C. (2011-09-08). Numerical Methods with Worked Examples: Matlab Edition (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-94-007-1366-6.
- ↑ Tranquillo, Joseph (2011). MATLAB for Engineering and the Life Sciences (en en), Morgan & Claypool Publishers. ISBN 978-1-60845-710-6.
- ↑ «MathWorks - Fabricants de MATLAB i Simulink» (en és). la.mathworks.com. Consultat el 4 de juny de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «MATLAB» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.