Scorzonera hispanica
La escorzonera (Scorzonera hispanica) és una planta herbàcea de la família de les asteráceas, nativa del centre i el sur d'Europa i el centre d'Àsia, abundant en la península ibèrica.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una planta perenne que pot alcançar els 90 cm d'altura, fulls lanceoladas, alternes, de color vert lluent en la fes i pàlides en el envés, vora sancera o llaugerament dentado, superfície ondulada i en un pecíol alado i allargat. Florés grogues que es donen principalment entre maig i juliol, encara que depén molt de la seua situació geogràfica. Les raïls solen tindre una llongitut entre 20 i 30 cm, en una gruixa entre 3 i 4 cm de diàmetro, de corfa negra, badada i polpa blanca. En la part superior del refillol principal es formen unes cabezuelas rodejades d'un involucre d'amples bràcteas, més llargues les internes que les externes. Fruts allargats i arrematats en un vilano d'arestes plumosas.
Localisació
[editar | editar còdic]En la península ibèrica creix selvada en terrenys arenencs baldíos, en freqüència prop de la mar, des de Catalunya fins a Andalusia, sent més comuna trobar la planta en sols rics en calç.
Usos
[editar | editar còdic]Antigament es pensava que el suc de les raïls podia curar les mordeduras de serp. La raïl s'utilisa cuita en menjars i ensalades, i torrades o fregides en manteca per a acompanyar carns. En el XVI Nicolás Monardes va ser el primer en descriure la escorzonera:«Les raïls conservades en sucre, com ho he fet a sovint, resulten casi tan delicades al paladar com les raïls del eringio».[1] La seua eficàcia en el consol de #flatulència i indigestions va fer que Luis XIV ordenara al seu jardiner el cultiu d'esta planta en grans cantitats per a dispondre d'ella durant tot l'any.[2] Els capolls cuits també s'utilisen en ensalades aixina com els fulls, especialment les jóvens despuix de hervir.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Scorzonera hispanica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 791. 1753.[3]
- Scorzonera crispatula (DC.) Nyman. subsp. crispatula (DC.) Nyman
- Scorzonera crispatula var. corbariensis Timb.-Lagr.
- Scorzonera crispatula (DC.) Boiss.
- Scorzonera denticulata Lam.
- Scorzonera edulis Moench
- Scorzonera glastifolia Willd.
- Scorzonera latibracteata Sennen & Elías ex Pau
- Scorzonera transtagana Welw. ex Cout..[4]
- Myscolus hispanicus (L.) Endl.
- Scorzonera communis
- Scorzonera sativa Gaterau[5]
Nom comú
[editar | editar còdic]Castellà: aberbaja, barbaja, berbaja, berbajo, churrimana, churrimana dels pastors, churrimanes, escorcionera, escorcionera espanyola, escorcionera major, escorcionera real, escorsonera, escorzonera, escorzonera de full ample, escurzo, farinetes, herba escurçonera, salsifí, salsifí d'Espanya, salsifí negra, salsifí negre, tetas de vaca, viperina.[6]
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ GENDERS, op. cit., pág. 27.
- ↑ GENDERS, op. cit., pág. 97.
- ↑ «Scorzonera hispanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de febrer de 2014.
- ↑ Sinònims en Real Jardí Botànic
- ↑ Scorzonera hispanica en PlantList
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Scorzonera hispanica.
Wikispecies té un artícul sobre Scorzonera hispanica.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Scorzonera hispanica en el Viccionari.
- Infojardín
- Este artícul conté una traducció derivada de «Scorzonera hispanica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.