Anar al contingut

Secs rocosos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els secs rocosos són ecosistemes marins costers formats per estructures geològiques compostes principalment per roques i substrats sòlits, que permaneixen sumergits de manera permanent inclús durant la marea baixa, a diferència de les costes rocoses intermareales que queden expostes periòdicament a l'aire. Es distribuïxen a lo llarc de diverses latitut i profunditats, i la seua presència en diferents rancs de temperatura permet estudiar cóm varien les comunitats biològiques en resposta a les fluctuacions ambientals, convertint-los en un model per a l'estudi del canvi climàtic.[1]

Encara que compartixen el terme "sec", els secs rocosos i els secs biogénicos presenten diferències fonamentals en la seua composició i biodiversitat. Mentres que els secs biogénicos són originats per animals vius o morts —coralés, algues calcáreas, briozoos, cirrípedos, bancs de bivalvats, poliquetos, entre uns atres—, els secs rocosos consistixen en estructures d'orige geològic colonisades per comunitats biològiques d'alta diversitat.[2][3]

Tipos de substrat

[editar | editar còdic]

Entre els tipos de substrats rocosos que componen els secs es diferencien diversos orígens geològics que poden determinar tant la fisonomia del sec com la composició de les comunitats que ho habiten.[4] Entre els substrats més comuns es troben els de roques sedimentarias (com a calcàrees i argila) i els de roques ígneas (com a granit i basalt), que a la seua volta varien en el tipo de formacions que generen: des de superfícies planes fins a roques redonejades de diversos tamanys, passant per parets verticals i estructures en sostre.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Els secs rocosos alberguen una gran diversitat d'organismes que establixen relacions estretes en la roca i entre sí. Les macroalgas cobrixen les superfícies expostes a la llum i constituïxen la base de numeroses rets tróficas. Sobre les parets verticals, clavills i coves s'instalen invertebrats sésiles —com anémones, bivalvats, esponges, ascidias i briozoos— que obtenen el seu aliment filtrant l'aigua. Entre ells es desplacen invertebrats mòvils com erizos, estreles de mar, carrancs i caragols, que ramonean sobre el substrat i les macroalgas o depredan a atres organismes. Per últim, els secs rocosos són refugi per a numeroses espècies de peixos, que troben entre les roques protecció front a depredadors i abundants recursos alimenticis.[5][6]

Archiu:Sec rocós 10.jpg
Sec rocós en macrolagas jagants com Macrocystis pyrifera i Lessonia Spp.


La composició d'estes comunitats varia segons la profunditat, l'orientació del substrat, la temperatura, la salinitat i processos biològics com la depredación i la competència entre espècies.[7][8][9][10][11] L'ubicació geogràfica també influïx: en aigües fredes a on es desenrollen macroalgas com Macrocystis pyrifera, els secs rocosos donen lloc als boscs de macroalgas o kelp forests, considerats entre els ambients més productius de l'oceà.[12] En l'extrem opost, quan el calfament de l'aigua és pronunciat pot ocórrer una "tropicalización": l'arribada d'espècies d'aigües càlides desplaça a les comunitats natives i reconfigura l'ecosistema.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Marzloff, M.P.; Oliver, E.C.J.; Barrett, N.S.; Holbrook, N.J.; James, L.; Wotherspoon, S.J.; Johnson, C.R. Differential vulnerability to climate change yields novell deep-reef communities. Nature Climate Change, 2018, 8(10), 873–878. doi:10.1038/s41558-018-0278-7
  2. Templat, J. et al. Marine communities of the Mediterranean. 2009.
  3. Bessey, C.; Rule, M.J.; Dasey, M.; Brearley, A.; Huisman, J.M.; Wilson, S.K.; Kendrick, A.J. Geology is a significant indicator of algal cover and invertebrate species composition on intertidal reefs of Ngari Capes Marine Park, south-western Austràlia. Marine and Freshwater Research, 2019, 70(2), 270. doi:10.1071/MF18140
  4. Canessa, M.; Bavestrello, G.; Guidetti, P.; Navone, A.; Trainito, E. Marine rocky reef assemblages and lithological properties of substrates llaure connected at different ecological levels. The European Zoological Journal, 2022, 89(1), 813–826. doi:10.1080/24750263.2022.2095045
  5. Galván, D.E.; Venerus, L.A.; Irigoyen, A.J. The Reef-fish Fauna of the Northern Patagonian Gulfs, Argentina, South-western Atlantic. The Open Fish Science Journal, 2009, 2(1), 90–98. doi:10.2174/1874401X00902010090
  6. Irigoyen, A.J.; Trobbiani, G.A.; Galván, D.E. Peixos de Sec i Ambients de Bucege Argentins, 2dona edició. 2018.
  7. Leichter, J.J.; Witman, J.D. Water flow over subtidal roc walls: relation to distributions and growth rates of sessile suspension feeders in the Gulf of Maine. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, 1997, 209(1–2), 293–307. doi:10.1016/S0022-0981(96)02702-5
  8. Miller, R.J.; Etter, R.J. Shading Facilitates Sessile Invertebrate Dominance in the Rocky Subtidal Gulf of Maine. Ecology, 2008, 89(2), 452–462.
  9. Cárdenas, C.; Davy, S.; Bell, J. Correlations between algal abundance, environmental variables and sponge distribution patterns on southern hemisphere temperate rocky reefs. Aquatic Biology, 2012, 16(3), 229–239. doi:10.3354/ab00449
  10. Laudien, J.; Orchard, J.-B. The significance of depth and substratum incline for the structure of a hard bottom sublittoral community in glacial Kongsfjorden (Svalbard, Arctic). Polar Biology, 2012, 35(7), 1057–1072. doi:10.1007/s00300-011-1153-4
  11. Bravo, G.; Livore, J.P.; Bigatti, G. The importance of surface orientation in biodiversity monitoring protocols: The case of patagonian rocky reefs. Frontiers in Marine Science, 2020, 7, 578595. doi:10.3389/fmars.2020.578595
  12. Steneck, R.S.; Graham, M.H.; Bourque, B.J.; Corbett, D.; Erlandson, J.M.; Estes, J.A.; Tegner, M.J. Kelp forest ecosystems: biodiversity, stability, resilience and future. Environmental Conservation, 2002, 29(4), 436–459. doi:10.1017/S0376892902000322
  13. Vergés, A.; Steinberg, P.D.; Hi ha, M.E.; Poore, A.G.B.; Campbell, A.H.; Ballesteros, E.; Heck, K.L.; Booth, D.J.; Coleman, M.A.; Feary, D.A.; Figueira, W.; Langlois, T.; Marzinelli, E.M.; Mizerek, T.; Mumby, P.J.; Nakamura, Y.; Roughan, M.; van Sebille, E.; Gupta, A.S.; Smale, D.A.; Tomas, F.; Wernberg, T.; Wilson, S.K. The tropicalization of temperate marine ecosystems: climate-mediated changes in herbivory and community phase shifts. Proceedings of the Royal Society B, 2014, 281(1789), 20140846. doi:10.1098/rspb.2014.0846