Anar al contingut

Seguritat nuclear

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tschernobyl-Fukushima-Gedenken Wien2011-04-25 2000 Kerzen.jpg
2000 veles en memòria del accident de Chernóbil ocorregut en l'any 1986, en una commemoració dels 25 anys d'este accident nuclear, aixina com pel desastre nuclear de Fukushima ocorregut en l'any 2011.

La seguritat nuclear cobrix les accions preses per a previndre els accidents nuclears i radiològics o per a llimitar les seues conseqüències. Açò cobrix les plantes d'energia nuclear aixina com atres instalacions nuclears, el transport de materials nuclears i l'us i almagasenament de materials nuclears per a usos mèdics, d'energia, industrials i militars.

L'indústria de l'energia nuclear ha millorat la seguritat i l'eixercite dels reactors, i ha propost nous dissenys de reactors més segurs (pero generalment no provats) pero no hi ha garantia de que els reactors seran dissenyats, construïts i operats correctament.[1] Els errors ocorren i els dissenyadors de reactors en Fukushima en Japó no varen anticipar que un tsunami generat per un terremot destruiria els sistemes de respal que se suponia tenien que estabilisar al reactor despuix del terremot.[2] D'acort a l'UBS AG, l'accident nuclear de Fukushima I han sembrat el dubte si inclús una alvançada economia com la de Japó pot dominar el tema de la seguritat nuclear.[3] Els escenaris catastròfics que envolen atacs terroristes també poden ser factibles.[1] Un equip interdisciplinari del MIT han estimat que donat el creiximent esperat de l'energia nuclear entre el 2005 i el 2055, a lo manco quatre accidents nuclears sérios poden produir-se en eixe periodo.[4][5]

La seguritat de les armes nuclears, aixina com la seguritat de l'investigació militar relacionada en els materials nuclears, és generalment manejada per diferents agències de les que administren la civil, per variades raons, incloent el secret militar.

En espanyol, el terme seguritat nuclear pot referir-se tant a la seguritat tecnològica (nuclear safety), orientada a previndre accidents, com a la seguritat física (nuclear security), destinada a protegir materials i instalacions front a actes malintencionats.[6]

Agències

[editar | editar còdic]

Internacionalment l'Agència Internacional d'Energia Atòmica «treballa en els seus Estats Membres i múltiples associats a nivell internacional per a promoure les tecnologies nuclears segures (safe), confiables (secure) i pacífiques».[7] Alguns científics diuen que els accidents nuclears japonesos del 2011 han revelat que l'indústria nuclear carix de suficient planeación, duent a renovats cridats a redefinir el mandat de la IAEA de tal forma que puga controlar de millor forma les plantes nuclears a nivell mundial.[8] Existixen varis problemes en la IAEA segons Najmedin Meshkati de l'Universitat del Sur de Califòrnia:

Recomana estàndarts de seguritat, pero els estats membres no estan obligats a complir-los; promou l'energia nuclear, i també monitorea l'us nuclear; és l'única organisació a nivell global vigilant a l'indústria de l'energia nuclear, i ademés està a càrrec d'inspeccionar el compliment del Tractat de No Proliferació Nuclear.[8]

Moltes nacions que utilisen l'energia nuclear tenen institucions especials que vigilen i regulen la seguritat nuclear. La seguritat nuclear civil en Estats Units és regulada per la Comissió Reguladora Nuclear (en anglés: "Nuclear Regulatory Commission", NRC). La seguritat dels materials i plantes nuclears controlats pel govern d'Estats Units per a investigació, producció d'armes i les usades per a propulsió de bucs de guerra no és controlada per la NRC.[9][10] En el Regne Unit la seguritat nuclear és regulada per l'Oficina per a la Regulació Nuclear (en anglés: "Office for Nuclear Regulation", ONR) i el Regulador de la Seguritat Nuclear de la Defensa (en anglés: "Defence Nuclear Safety Regulator", DNSR). L'Agència de Seguritat Nuclear i Protecció Radiològica d'Austràlia (en anglés: "Australian Radiation Protection and Nuclear Safety Agency", ARPANSA) és el cos governamental federal que monitorea i identifica els riscs de radiació solar i nuclear en Austràlia. És la principal institució que tracta en la radiació ionizante i no ionizante[11] i publica material respecte a la protecció contra la radiació.[12]

Atres agències són:

Centrals nuclears

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Central nuclear.

Complexitat

[editar | editar còdic]

Les plantes d'energia nuclear són uns dels sistemes d'energia més sofisticats i complexos jamai dissenyats.[13] Qualsevol sistema complex, no importa lo ben dissenyat i construït, no pot ser considerat a prova de fallos.[14] Stephanie Cooke ha dit que:

Els propis reactors eren màquines enormement complexes en una cantitat incalculable de coses que podrien funcionar mal. Quan això va succeir en Three Mile Island en 1979, es va expondre una atra llínea d'errors en el món nuclear. Un mal funcionament va dur a un atre, i açò a una atra série d'errors, fins que el núcleu del reactor va començar a fondre's, i inclús el més altament entrenat equip d'ingeniers nuclears del món no va saber com respondre. L'accident va revelar séries deficiències en un sistema que tenia com a missió protegir la salut i seguritat de les persones.[15]

Un tema fonamental relacionat en la complexitat és que els sistemes d'energia nuclear han excedit per molt els seus periodos de vida. La duració dels proyectes des del començ de la construcció d'una planta d'energia nuclear comercial, fins a l'eliminació segura dels seus rebujos radiactius, pot durar entre 100 a 150 anys.[13]

Modos de fallo de les plantes d'energia nuclear

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també Existix la preocupació de que una combinació d'errors humans i mecànics en una instalació nuclear podrien resultar en un dany significatiu a les persones i a l'ambient:[16]

Reactors nuclears en operació contenen grans cantitats de productes radiactius de la fissió que, si són dispersats, poden significar un perill de radiació directa, contaminar el sol i la vegetació, i ser ingerit per humans i animals. Humans exposts a nivells lo suficientment alts poden causar tant per malalties de curt determini i mort, i mort a llarc determini per càncer i atres malalties.[17]

Els reactors nuclears poden fallar en una varietat de formes. Si l'inestabilitat del material nuclear genera un comportament inesperat, pot resultar en una excursió d'energia no controlada. Normalment, el sistema de refredat en un reactor està dissenyat per a ser capaç de manejar l'excés de calor que esta situació causa, no obstant, si el reactor també experimenta una pèrdua accidental de refrigerante, llavors el combustible pot derretir o causar que el contenidor siga dut a un sobrecalentamiento i es funda. Este event és conegut com un derretimiento nuclear.

Despuix de ser apagat, el reactor necessita per algun temps d'energia externa per a alimentar els seus sistemes de refredat. Normalment esta energia és proporcionada per la ret d'energia a la qual la planta està conectada, o per generadors diésel d'emergència. No proporcionar eixa energia als sistemes de refredat, com va succeir en Fukushima I, pot causar sérios accidents.


Les regles de seguritat nuclear en Estats Units "no consideren adequadament el risc de que un sol event brot l'alimentació d'electricitat des de la ret i dels generadors d'emergència, tal com el terremot i posterior tsunami ho va fer recentment en Japó", varen expressar alguns empleats de la Comissió Reguladora Nuclear en juny de 2011.[18]

Algunes causes intencionals de tals falles poden ser el resultat de terrorisme nuclear.

Vulnerabilitat de les plantes nuclears a atacs

[editar | editar còdic]

Les plantes d'energia nuclear generalment són considerades blancs "durs", encara que no sempre açò és aixina. En Estats Units, les plantes estan rodejades per una doble fila d'altes reixes que són monitoreadas electrònicament. Els terrenys de la planta són patrullades per una considerable força de guàrdies armats.[19] El criteri de la NRC per a "Amenaça Base per al Disseny" és un secret, i per això el tamany d'una força atacant front al com són capaços de defendre's és desconegut. No obstant, per a fer un scram (fer un apagat ràpit d'emergència) d'una planta no pren més de 5 segons mentres que un reinicie sense impediments pot prendre hores, dificultant sériament que una força terrorista puga lliberar radiactivitat en un hipotètic atac.

Un atac aéreu és un problema que ha segut resaltat des dels atentats de l'11 de setembre en Estats Units. No obstant, en l'any 1972 tres seqüestradors aéreus varen prendre el control d'un vol de passagers domèstic que es desplaçava a lo llarc de la costa oriental d'Estats Units i varen amenaçar estrelar l'avió en una d'armes nuclears en Oak Ridge, Tennessee. L'avió va estar tan prop com 2.500 metros sobrevolant el lloc ans que les demandes dels seqüestradors varen ser complides.[20][21]

La més important barrera contra la lliberació de radiactivitat en un event d'un choc d'un avió contra una planta d'energia nuclear és l'edifici de contenció i el seu escut contra missils. L'actual president de la NRC Dona-li Klein ha dit que "Les plantes d'energia nuclear són estructures inherentemente robustes que els nostres estudis mostren que proporcionen una adequada protecció en un hipotètic atac per un avió. La NRC també ha pres accions que requerixen que els operadors de plantes d'energia nuclear siguen capaces d'enfrontar grans incendis o explosions no importa lo que els haja causat".[22]


Ademés, els partidaris de l'energia nuclear destaquen a grans estudis portats a terme per l'Institut d'Investigacions d'Energia Elèctrica d'Estats Units que proven la robustea de tant el reactor com de l'almagasenage dels rebujos de combustible i varen trobar que estes infraestructures deurien ser capaces de resistir un atac terroriste comparable als atentats terroristes de l'11 de setembre en Estats Units. El combustible gastat usualment és almagasenat a l'interior de la "zona protegida" de la planta[23] o un contenidor de transport de combustible nuclear usat; furtar-ho per a usar-ho en un "bomba bruta" és extremadament difícil. L'exposició a l'intensa radiació casi immediatament incapacitaria o mataria a qualsevol que intentara fer-ho.[24]

En setembre de 2010, l'anàlisis de cuc computacional Stuxnet va sugerir que va ser dissenyat per a sabotejar una planta d'energia nuclear. Tal "ciberataque" es botaria les defenses físiques de les plantes nuclears i açò demostraria una important nova vulnerabilitat.[25]

Localisació de les plantes

[editar | editar còdic]
Archiu:Corp of Eng. 6-16-11A 267. caps block 46
l'Estació Generadora Nuclear de Fort Calhoun rodejada per les inundacions del riu Misuri del 2011 el 16 de juny de 2011

En molts països, les plantes estan a sovint localisades en la costa, en el propòsit de proporcionar una font d'aigua de refredat per al essencial sistema de servicis d'aigua. Com una conseqüència el disseny necessita considerar els riscs d'inundacions i de tsunami. El Consell Mundial d'Energia (en anglés: World Energy Council, WEC) argumenta que els riscs de desastres estan canviant i que l'increment de la possibilitat de desastres tals com terremots, ciclons, huracans, tifons i inundacions.[26] El canvi climàtic i l'increment de les temperatures, els nivells més baixos de precipitacions i un increment en la freqüència i severitat de les sequies poden dur a escassea d'aigua potable.[26] L'aigua salada és corroent i per lo tant l'abastiment d'energia nuclear siga provablement afectada en forma negativa per dita escassea.[26] Este problema genèric pot aumentar en el temps.[26] La falla en calcular correctament el risc d'inundacions va dur a un event de Nivell 2 en l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears durant l'inundació de la planta d'energia nuclear de Blayais en 1999,[27] mentres que les inundacions causades pel Terremot i tsunami de Japó de 2011 varen dur als accidents nuclears de Fukushima I.[28]

El disseny de plantes nuclears localisades en zones sísmicamente actives també requerix que el risc de terremots i tsunamis siguen presos en conte. Japó, Índia, China i Estats Units estan entre els països que posseïxen plantes nuclears en regions afectes per terremots. El dany causat a la planta d'energia nuclear de Kashiwazaki-Kariwa de Japó durant el terremot de Chūetsu de 2007[29][30] va fer sorgir la preocupació en experts japonesos, previ als accidents de Fukushima, sobre l'efecte d'un genpatsu-shinsai (efecte va dominar en una planta d'energia nuclear producte d'un terremot).[31]

Sistemes de seguritat per a reactors nuclears

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sistemes de seguritat per a reactors nuclears.

Els tres principals objectius dels sistemes de seguritat per a reactors nuclears com estan definits per la Comissió Reguladora Nuclear són apagar el reactor, mantindre la condició d'apagat i previndre la lliberació de material radiactiu durant els events o accidents.[32] Estos objectius són alcançats usant una varietat d'equipament, que són part de diferents sistemes, cada u dels quals porta a terme funcions específiques.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Jacobson, Mark Z. and Delucchi, Mark A.. «Providing all Global Energy with Wind, Water, and Solar Power, Part I: Technologies, Energy Resources, Quantities and Areas of Infrastructure, and Materials». Energy Policy.
  2. ↑ Hugh Gusterson. «The lessons of Fukushima». Bulletin of the Atomic Scientists. Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2013.
  3. ↑ James Paton. «Fukushima Crisis Worse for Atomic Power Than Chernobyl, UBS Says». Bloomberg Businessweek.
  4. ↑ Benjamin K. Sovacool. «Second Thoughts About Nuclear Power». National University of Singapore. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2013.
  5. ↑ Massachusetts Institute of Technology. «The Future of Nuclear Power».
  6. ↑ «Colecció de Seguritat Física Nuclear» (en és). www.iaea.org. Consultat el 2025-08-19.
  7. ↑ Vienna International Centre. «About IAEA: The "Atoms for Peace" Agency». iaea.org.
  8. ↑ 8,0 8,1 By Stephen Kurczy. «Japan nuclear crisis sparks calls for IAEA reform». CSMonitor.com.
  9. ↑ About NRC, U.S. Nuclear Regulatory Commission, Retrieved 2007-6-1
  10. ↑ Our Governing Legislation, U.S. Nuclear Regulatory Commission, Retrieved 2007-6-1
  11. ↑ Health and Safety [1] archivat en Wayback Machine. www.australia.gov.au
  12. ↑ Radiation Protection [2] archivat en Wayback Machine. www.arpansa.gov.au
  13. ↑ 13,0 13,1 Jan Willem Storm van Leeuwen (2008). Nuclear power – the energy balanç
  14. ↑ Francisco Diaz Maurin (2011). [enllaç trencat], Economic & Political Weekly (Mumbai) Vol. 46, No. 13, pp.10–12, 26 March, 2011.
  15. ↑ Stephanie Cooke (2009). En mans mortals: una història precavida de l'Edat Nuclear, Black Inc., p. 280.
  16. ↑ «Union of Concerned Scientists: Nuclear safety».
  17. ↑ Globalsecurity.org: Nuclear Power Plants: Vulnerability to Terrorist Attack p. 3.
  18. ↑ Matthew Wald. «U.S. Reactors Unprepared for Total Power Loss, Report Suggests». New York Claves.
  19. ↑ U.S. NRC: "Nuclear Security – Five Years After 9/11". Accesado el 23 de juliol de 2007
  20. ↑ Threat Assessment: U.S. Nuclear Plants Near Airports May Be at Risk of Airplane Attack, Global Security Newswire, June 11, 2003.
  21. ↑ Newtan, Samuel Upton (2007). Nuclear War 1 and Other Major Nuclear Disasters of the 20th Century, AuthorHouse, p.146.
  22. ↑ «STATEMENT FROM CHAIRMAN DALE KLEIN ON COMMISSION'S AFFIRMATION OF THE FINAL DBT RULE». Nuclear Regulatory Commission. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2008. Consultat el 7 d'abril de 2007.
  23. ↑ «The Nuclear Fuel Cycle». Information and Issue Briefs. World Nuclear Association. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2013. Consultat el 10 de novembre de 2006.
  24. ↑ Lewis Z Koch. «Dirty Bomber? Dirty Justice». Bulletin of the Atomic Scientists. Consultat el 10 de novembre de 2006.
  25. ↑ «Was Stuxnet Built to Attack Iran's Nuclear Program». Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2012. Consultat el 16 de juliol de 2011.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Dr. Frauke Urban and Dr. Tom Mitchell 2011. Climate change, disasters and electricity generation [3] archivat en Wayback Machine.. London: Overseas Development Institute and Institute of Development Studies
  27. ↑ COMMUNIQUE N°7 - INCIDENT SUR LE SITE DU BLAYAIS ASN, published 1999-12-30, accessed 2011-03-22
  28. ↑ Jason Clenfield. «Japan Nuclear Disaster Caps Decades of Faked Reports, Accidents». Bloomberg Businessweek.
  29. ↑ ABC News. Strong Quake Rocks Northwestern Japan [4] archivat en Wayback Machine.. July 16, 2007.
  30. ↑ Xinhua News. Two die, over 200 injured in strong quake in Japan [5] archivat en Wayback Machine.. July 16, 2007.
  31. ↑ Genpatsu-Shinsai: Catastrophic Multiple Disaster of Earthquake and Quake-induced Nuclear Accident Anticipated in the Japanese Islands (Abstract), Katsuhiko Ishibashi, 23rd. General Assembly of IUGG, 2003, Sapporo, Japan, accessed 2011-03-28
  32. ↑ «Glossary: Safety-related». Consultat el 20 de març de 2011.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Seguritat_nuclear&oldid=1003801»