Selenicereus undatus
Selenicereus undatus, cridada popularment pitahaya, és la espècie més cultivada del gènero Selenicereus. És nativa d'América Central i de Mèxic, es distribuïx àmpliament en les regions tropicals de tot lo món, a on es cultiva com planta ornamental i per a collir els seus fruts.
Descripció
[editar | editar còdic]És una cactácea profusamente ramificada d'hàbit hemiepífita o terrestre i de porte rastrero o trepador. Té dos tipos de raïls, unes en el sol com sostingues i receptores d'aigua i nutrients del sol, i unes atres raïls aérees per a adherir-se a un soport, per lo que pot alcançar més de 10 m. Els tallos suculents de color vert són segmentats en una llongitut d'uns pocs cm fins a més de 5 m de llongitut en plantes adultes. Posseïxen tres cares angulosas en màrgens ondulats que es tornen córneos en l'edat. Les areolas, separades entre sí uns 4,5 cm tenen d'1 a 3 espines de aciculares a subcónicas, de color marró grisáceo a negre i fins a 1 cm de llongitut, encara que normalment solament de 2 a 4 mm. Les florés, de color blanc en tépals verdosos, tenen uns 25 a 30 cm de llarc. Són fragants, nocturnes i duren una sola nit. El frut és una baya d'entre 6 a 12 cm de diàmetro roja o groga en madurar. La polpa és trasparente en numeroses menudes llavors negres en l'interior.[1][2]
-
Fruta madura
-
Botó floral
-
Flor.
-
Vista d'un segment
Usos i cultiu
[editar | editar còdic]Es cultiva com ornamental i per al consum. Els capolls florals i les flors es consumixen en China, seques o fresques.[1] Els fruts, la pitahaya, es produïxen en Centre i Suramérica, principalment en Nicaragua, Colòmbia i Equador. En Àsia el principal productor és Vietnam. Atres països com Israel, Suràfrica i Austràlia també han entrat en el mercat.[3]
Es cultiva en climes tropicals o subtropicales, encara que també en climes templats sempre que la temperatura no descendixca dels 10 °C. Requerix sols ben drenados i fèrtils, en exposicions a ple sol o mija ombra en climes molt calorosos.
Es propaga per esqueje de talle.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita inicialment com Cereus undatus per Adrian Hardy Haworth i publicada en Philosophical Magazine, or Annals of Chemistry 7: 110, en 1830, hui en dia és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[4] Més alvance, seria transferida al gènero Hylocereus per Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose en Flora of Bermuda 256, en 1918, nom científic que també és un sinònim actualment;[5] i ulteriormente seria transferida al gènero Selenicereus per David Richard Hunt en Cactaceae Systematics Initiatives: Bulletin of the International Cactaceae Systematics Group 36: 35, en 2017,[6] també agrupant al gènero Hylocereus dins del gènero Selenicereus. Açò ha segut recolzat per un anàlisis filogenético de la tribu Hylocereeae.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]Vore: Selenicereus
undatus: epítet latino que significa "ona, ondulat", fent referència a les nervaduras de les seues branques.[8]
Nom comú
[editar | editar còdic]Espanyol: pitahaya roja (Equador, Colòmbia, Mèxic, Veneçola, Guatemala, República Dominicana); flor de cáliz, pitahaya (Puerto Rico); junc, junc tapatio, pitahaya orejona, reina de la nit, tasajo (Mèxic), Cardón (Bolívia)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Selenicereus undatus» (en anglés). Llifle - The Encyclopedia of Cacti. Consultat el 8 de juliol de 2020.
- ↑ «El cultiu de la Pitahaya» (en espanyol). Infoagro. Consultat el 8 de juliol de 2020.
- ↑ «Pitahaya or dragon fruit production in Califòrnia: a research update». University of Califòrnia – Agriculture and Natural Resources Division (UCANR. Consultat el 22 de juliol de 2017.
- ↑ «Cereus undatus» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-06-11.
- ↑ «Hylocereus undatus» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de juny de 2013.
- ↑ «Selenicereus undatus» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-06-11.
- ↑ «A phylogenetic framework for the Hylocereeae (Cactaceae) and implications for the circumscription of the genera».Phytotaxa.ResearchGate.327(1)
- 1-46.ISSN 1179-3163.doi:10.11646/phytotaxa.327.1.1.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, {{{nom2}}} (2004). (en en), Nova York: Springer, p. 247. doi:10.1007/978-3-662-07125-0. ISBN 978-3-662-07125-0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Hylocereus undatus en CactiGuide
- Este artícul conté una traducció derivada de «Selenicereus undatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.