Sensibilitat a l'aire
La sensibilitat a l'aire és un terme que s'utilisa, sobretot en química, per a referir-se a una propietat d'alguns composts que reaccionen en l'aire, normalment en l'oxigen atmosfèric (O2) o en l'aigua de l'atmòsfera (H2O),[1] encara que també són possibles les reaccions en els demés components de l'aire, com monòxit de carbono (CO), diòxit de carbono (CO2) i nitrogen (N2).
La gama de métodos utilisats per a treballar en composts sensibles a l'aire es coneixen com tècniques de buit.[2] Existixen dos métodos principals: caixes de guants i llínees de Schlenk.
Caixa de guants
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Caixa de guants.
Les caixes de guants (caixa seca) són cabines sagellades plenes d'un gas inerte com l'argón o nitrogen.[3] L'equip normal de laboratori pot ser montat i manipulat a través de l'us dels guants.
Llínea de Schlenk
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llínea de Schlenk.
Una llínea de Schlenk és un sistema de laboratori de buit o de gas inerte que permet que l'aire dels objectes de vidre puga ser evacuat i substituït per un gas inerte.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Airfree Technique and Sensitive reagents. Synthesis and Biological Recognition Stream. University of Texas at Austin
- ↑ El buit i les seues aplicacions. Laura Talavera, Mario Farías. La ciència per a tots. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
- ↑ Caixa de guants. Induction athmospheres.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sensibilidad al aire» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.