Llínea de Schlenk

Archiu:Double vac line front view.jpg

Llínea de Schlenk en quatre ports. La trampa freda està a la dreta.

Archiu:Double vac line side view.jpg

Vista en primer pla, mostrant la doble clau de pas oblicua que permet seleccionar entre el buit (llínea posterior) o el gas inerte (llínea de davant).

Archiu:Vacuum gas manifold.png

Instalació múltiple de buit-gas: 1 Entrada de gas inerte, 2 Eixida de gas inerte (al burbujeador), 3 Buit (a les trampes fredes) 4 Llínea de reacció, 5 Tapó de teflón per al gas, 6 Tapó de teflón per al buit

Archiu:3 way tap vacuum gas manifold.png

Instalació múltiple de buit-gas: 1 Entrada de gas inerte, 2 Eixida de gas inerte (al burbujeador), 3 Buit (a les trampes fredes) 4 Llínea de reacció, 5 Doble clau de pas oblicua (és dir un tapó de vidre en dos llínees/canals paralels separades que corren en diagonal a l'eix del tapó.)

La llínea de Schlenk (també cridada llínea múltiple de gas i buit) és un aparat de vidre d'us comú en els laboratoris de química, desenrollat per Wilhelm Schlenk. Es tracta d'una canonada doble de vidre, en varis ports. Un tubo està conectat a una font de gas inerte, purificat, mentres que l'atre tubo està conectat a una bomba d'alt buit. La llínea de gas inerte es ventila a través d'un burbujeador d'oli, mentres que els vapors de dissolvent i els productes gaseosos de la reacció es preserven de que no contaminen la bomba de buit per mig d'una trampa freda de nitrogen líquit o de gèl sec/acetona. Claus de pas especials o aixetes de teflón permeten seleccionar treballar al buit o en atmòsfera de gas inerte, sense necessitat de colocar la mostra en una llínea independent.

Les llínees de Schlenk són útils per a la manipulació segura i en èxit de composts sensibles a l'aire. L'alt buit també s'utilisa a sovint per a eliminar els últims restants de dissolvent d'una mostra. Els distribuïdors de buit/gas a sovint tenen molts ports i llínees, i en esment, és possible eixecutar simultàneament vàries reaccions o operacions.

Quan els reactius són altament susceptibles a la oxidació, unes traces d'oxigen poden supondre un problema. Llavors, per a l'eliminació d'oxigen per baix del nivell de ppm, el gas inerte té que ser purificat per lo que passa a través d'un catalisador de desoxigenación. Açò és generalment una columna d'òxit de coure (I) o d'òxit de manganeso (II) que reaccionen en les chafades residuals d'oxigen presents en el gas inerte.

Tècniques

Entre les principals tècniques associades en l'us d'una llínea de Schlenk podem enumerar:

• Adició contracorrent, a on reactius estables en l'aire s'agreguen al recipient de la reacció en contra d'un fluix de gas inerte.
• L'us de cheringas i els tapons de goma per a la transferència de líquits i dissolució
• Transferències per mig de cánula, en les que líquits o dissolució de reactius sensibles a l'aire es transferixen entre diferents recipients tancats en tapons en tabics utilisant un tubo llarc i prim cridat cánula. El fluix de líquit s'obté a través del buit o la pressió de gas inerte.

Archiu:Aldolrxnpic.jpg

Una cánula s'utilisa per a la transferència de THF des del matraz de la dreta fins al matraz de l'esquerra.

Els elements de vidre solen estar conectats a través de juntes de vidre esmerilado ben ajustades i engrasadas. Les curves redonejades del tubo de vidre en juntes de vidre esmerilado es poden utilisar per a ajustar l'orientació dels distints recipients.

La filtració baix condicions inertes planteja un desafiu especial que sol abordar-se per mig d'elements de vidre especialisats. Un filtre Schlenk consta d'un embut de vidre sinterizado proveït d'articulacions i claus de pas. Per mig de l'ajust de l'embut prèviament sec i el matraz receptor al matraz de reacció front a una corrent de nitrogen, invertint en esment el montage, i conectant el buit apropiadament, la filtració es pot conseguir en una mínima exposició a l'aire.

Perills

Els principals perills associats en l'us d'una llínea de Schlenk són els riscs d'una implosió o explosió. Una implosió pot ocórrer per l'utilisació d'un alt buit i falles en l'aparat de vidre.

Una explosió pot ocórrer per l'habitual utilisació de nitrogen líquit en la trampa freda, que servix per a protegir la bomba de buit dels dissolvents. Si es permet entrar una cantitat raonable d'aire en la llínea de Schlenk, es pot condensar oxigen líquit en la trampa freda en forma d'un líquit blau pàlit. Una explosió també pot ocórrer per la reacció de l'oxigen líquit en tots els composts orgànics presents en la trampa.