Anar al contingut

Septimontium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa dels tossals de Roma a on se celebraven el Septimontium.

La paraula llatina Septimontium (és dir, «sèt monts o tossals») va ser utilisada pels antics romans per a celebrar una festa religiosa en els sèt tossals[1] que, com Varrón nos recorda, també és un concepte territorial relacionat en la ciutat de Roma.[2]

Història

[editar | editar còdic]

L'escritor llatí Sext Pompeyo Festo, parla d'una festa que se celebrava l'11 de giner (el 11 de decembre en el calendari actual).[3] Sembla haver segut creada pel rei Numa Pompilio i consistia en una processó a lo llarc dels sèt tossals originals (d'ahí el nom septimontium) celebrant sacrificis en els llocs de les 27 tombes dels Argei (que es trobaven en els cerros), que segons la tradició eren els príncips heròics grecs que varen aplegar al Lacio despuix d'Hércules, provinents de Sicília i de Ligúria i que s'hi havia en estos tossals.

El fet de que la festa estava reservada originalment per a les persones d'orige llatí que habitava en eixos llocs, sembla confirmar que era un festival molt antic tal volta inclús anterior a Numa Pompilio, i correspondria a la primera expansió del centre urbà des del Palatino als atres tossals. Sembla que només a partir del rei Servio Tuli, la celebració s'estendria a la gent d'orige sabino, habitants del Quirinal.

Sacrificaven sèt animals ,sèt voltes, en sèt llocs diferents dins de les muralles de la ciutat, prop dels sèt tossals. Eixe dia els emperadorés eren molt lliberals en el poble.

El Septimontium equivaldria a les celebracions de la federació a la que estaven unides els diversos llogarets situats en els tossals romans.

Durant el septimontium, en el periodo republicà, els romans no podien utilisar carros tirats per cavalls.[4] En l'época imperial es va perdre el sentit de la festa, que va aplegar a fer-se comuna en tota la ciutat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. M.Pallottino, Origini i storia primitiva digues Roma, Milano 1993, pp.148-149.
  2. Massimo Pallottino, Origini i storia primitiva digues Roma, p.70.
  3. Decio Cinti, Dizionario mitologico, ed. speciale vaig donar Archeo, Milano 1998, p.270.
  4. Quaestiones Romanes, question 69. (en anglés).


Referències

[editar | editar còdic]