Seqüestre del barco Alakrana
El quadrat roig, la posició inicial del buc Canàries (F-86)
El quadrat negre situat al sur indica el punt de seqüestre del Alakrana
El que està al nort, el lloc a on va permanéixer retingut.
La zona sombreada representa part del àrea protegida per la Operació Atalanta (EU NAVFOR).
El seqüestre del barco Alakrana, obra de piratas somalís, es va produir el 3 d'octubre de 2009, be a 413 milles de les costes del sur de Somàlia segons algunes fonts,[1] be a 120 milles nàutiques segons l'Audiència Nacional.[2] En el moment de l'abordage, dit peixquer es trobava faenar fòra de la zona protegida per l'Operació Atalanta de la UE.[3][4][5]
El buc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alakrana.
El buc seqüestrat és un atunero congelador propietat de l'empresa Echebaster Fleet,[1] en sèu en el municipi viscaí de Bermeo.[1]
La seua tripulació estava composta en el moment del seqüestre per 36 tripulants: 7 vascs, 1 andalús i 8 gallecs,[6] estant el restant de la tripulació composta per tripulants d'Indonèsia, Ghana, Senegal, Costa d'Ivori, Madagascar i Illes Seychelles.[7][8]
Desenroll del seqüestre
[editar | editar còdic]
En el seu auxili va acodir la fragata Canàries, que havia salpat el 10 d'agost de Trencada (Càdis) per a incorporar-se a l'Operació Atalanta junt en atres forces europees.[1]
La Canàries, si ben no va conseguir interceptar al atunero ans que aplegara a Harardhere,[9] port base dels pirates, sí va conseguir capturar a dos pirates que varen abandonar el barco en un esquife.[10] Estos varen ser enviats a Espanya per a ser jujats per pirateria a requeriment de l'Audiència Nacional.[11]
Un dels pirates, Abdu Willy, va declarar a la seua arribada a Espanya ser menor d'edat. Les primeres proves, realisades en el Hospital Gregorio Marañón, varen acreditar la seua majoria d'edat. El juge va solicitar proves adicionals, que varen ser realisades per tres forenses de l'Audiència Nacional i solament varen poder determinar en seguritat que era major de 17 anys, en lo que el seu cas devia traslladar-se a la Fiscalia de Menors. Dit organisme es va declarar no competent al no haver comés el presunt menor delicte en la Comunitat de Madrit. Finalment, per mig d'una ortopantomografía i radiografies òssees, es va determinar que tenia una edat superior a 18 anys, per lo que el cas va tornar al juge Pedraz.[12]
A finals d'octubre de 2009, despuix de concloure la seua participació en l'operació Active Endeavour de l'OTAN en el Mediterràneu oriental, la fragata Méndez Núñez va ser enviada com a reforç a la zona per a rellevar a la Canàries en l'operació Atalanta i permetre-li realisar sus labores de manteniment, repostaje d'víveres i combustible.[13][14] Despuix d'això, abdós fragates varen permanéixer en la zona.
Durant el seqüestre, els pirates varen trascolar gasolina del Alakrana al Ariana MV, barco grec en bandera de Malta i operat per agents britànics que duya seqüestrat des del 2 de maig de 2009 en 24 tripulants ucranians a bordo (3 dònes entre ells) i que seria lliberat 7 mesos més tart.[15][16][17] En portar-se a terme eixa operació de transvasament de gasolina, els tripulants del Alakrana que varen visitar l'atre barco varen decidir donar menjar i medicaments als atres seqüestrats, ya que, segons paraules dels mariners del barco espanyol, una de les dònes d'eixa embarcació havia segut violada vàries voltes, quedant-se embarassada i abortant; una atra rehé, una chiqueta d'uns 12 anys, també va sofrir violacions per un "chiquet pirata". La medicació que els varen suministrar els tripulants del Alakrana va ser tirada pels pirates a l'aigua. La mare de la chiqueta violada va intentar en va que els pirates permeteren als mariners espanyols dur-se a la seua filla.[18][19][20][21]
Com a mig de pressió per a conseguir la lliberació dels dos pirates detinguts en Espanya, el dijous 5 de novembre de 2009 els pirates varen assegurar haver desembarcat a tres tripulants del Alakrana: Patxi Valdés, primer oficial del buc; Antonio Manuel Pérez, electriciste; i el mariner Joaquín Fernández. En cas de no produir-se la lliberació dels seus companyers presos, varen amenaçar en assessinar a la veta de tres dies als rehens desembarcats, o be entregar-li'ls a les famílies dels pirates detinguts. Esta mateixa operació es repetiria en més mariners en cas de no cedir el Govern espanyol a les pressions. Finalment, varen ser tornats a bordo el 7 de novembre.[22] Posteriorment es va descobrir que en cap moment els varen dur a terra i tot va ser una estratègia dels pirates per a pressionar al govern.[23]
El 16 de novembre la Fiscalia de l'Audiència Nacional va rebujar un acort en les defenses dels presunts pirates Raagegeesey i Abdu Willy, i va anunciar que demanaria per a ells penes que podrien superar els 200 anys de presó.[24]
El 17 de novembre de 2009, despuix de 47 dies de seqüestre, el Alakrana va ser lliberat despuix del pagament d'un rescat d'uns 4 millons de dólarés (2,68 millons d'euros),[25][26] pagament que dies abans de la lliberació, l'armador ya havia realisat, segons paraules del patró de l'embarcació.[27] Segons el portaveu dels pirates, el pagament ya s'havia fet des de feya dos semanes. La demora entre el pagament i la lliberació final podria haver-se per la gestió dels intermediaris.[28] De la mateixa manera que en el seqüestre del barco Plaja de Bakio, el rescat va ser pagat per l'armador i lo que a este li reintegrara el seu segur, pero per a alvançar els tràmits, part de la cantitat va ser alvançada pels fondos reservats del CNI. En el seqüestre del Plaja de Bakio el CNI va tindre que alvançar tot el rescat.[29][30]
En el moment del pagament hi havia 63 pirates de diferents clans a bordo,[31][32] lo que sembla indicar que en el temps que va mediar entre l'acort i el pagament en sí, els pirates varen avisar a atres pirates per a que participaren del botí. Durant el seqüestre els pirates es varen dur totes les pertinences dels tripulants,[18] per lo que alguns dels familiars que varen viajar a Seychelles varen tindre que dur roba per a que es pogueren canviar.
Durant la lliberació, els helicòpters de les fragates Canàries i Méndez Núñez varen intentar sense èxit la captura dels últims pirates que varen abandonar el buc, aplegant inclús a disparar contra ells.[33] Aixina mateix, i de la mateixa manera que va ocórrer en el Plaja de Bakio, va haver d'evitar-se que fora recapturado per pirates d'un atre clan.[32] Esta versió va ser desmentida pel patró del Alakrana, qui va negar que es produïren dispars o que s'intentara capturar als pirates.[34]
Despuix de la lliberació, el Alakrana es va dirigir a les Illes Seychelles escoltat per les dos fragates,[32] a a on va arribar el 20 de novembre de 2009.
El 3 de maig de 2011, els dos pirates somalies capturats, Cabdullahi Cabduwily, conegut com Abdu Willy, i Raageggesey Hassan Aji varen ser condenats per l'Audiència Nacional a 439 anys de presó, en considerar-los culpables de 36 delictes de detenció illegal (11 anys per un), cinc anys per robo en violència i 36 delictes contra l'integritat moral (un any per cada u), absolent-los no obstant dels delictes de terrorisme, integració en banda armada, lesions i tortures, que solicitaven les acusacions particulars.[35]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «[1]», El País.
- ↑ Sentència de la Secció Quarta, Sala de lo penal de l'Audiència Nacional
- ↑ «[2]», El Món.
- ↑ Ministeri de defensa. «Missions en curs. Operacions en unitats.». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2009. Consultat el 17 de novembre de 2009. «ATALANTA - Aigües de Somàlia»
- ↑ Notícies de Gipuzkoa (ed.): «"El "Alakrana" estava dins de l'àrea de seguritat; està clar que l'operació "Atalanta" fa aigua"». Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2011. Consultat el 17 de novembre de 2009.
- ↑ far de vigo: Pirates somalís seqüestren al atunero vasc "Alakrana" en 36 tripulants, huit gallecs
- ↑ «gara:El «Alakrana», en 36 tripulants i base en Bermeo, capturat per pirates». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2010. Consultat el 17 de novembre de 2009.
- ↑ «Alakrana: un milló d'euros de rescat». Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2009. Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ «El 'Alakrana' es troba fondejat en el port de Haradere». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2011. Consultat el 17 de novembre de 2009.
- ↑ participar-en-el-seqüestre-del-alakrana-estat-major-canàries-kenia-mig.html La vanguarda:
- participar-en-el-seqüestre-del-alakrana-estat-major-canàries-kenia-mig.html Archivat el 8 de octubre de 2009 archivat en Wayback Machine. Detenen a dos pirates que varen participar en el seqüestre del 'Alakrana'
- ↑ A la caça del 'Alakrana'
- ↑ El pirata és una atra volta major d'edat i el cas tornarà a Pedraz
- ↑ El món: Defensa envia una atra fragata a Somàlia
- ↑ Diari Vasc: La fragata 'Méndez Núñez' relleva a la 'Canàries' en l'operació Atalanta
- ↑ Cadena Ser (ed.): «Els pirates planegen traspassar combustible del Alakrana a un atre buc seqüestrat». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2011. Consultat el 20 de novembre de 2009.
- ↑ Canàries7 (ed.): «Una dotzena de barcos seguixen seqüestrats pels pirates». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2014. Consultat el 20 de novembre de 2009.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 18,0 18,1 Diari Vasc (ed.): ««No nos deixaven dormir perque nos donaven patades constantment»». Consultat el 20 de novembre de 2009.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ El Món (ed.): «'No deixe de pensar en aquella chiqueta de 12 anys i en la cuinera violada'». Consultat el 21 de novembre de 2009.
- ↑ El Periódico d'Aragó (ed.): «Espanya es llança al rescat de les tres dònes rehens de el ´Ariana´». Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2009. Consultat el 25 de novembre de 2009.
- ↑ Els pirates tornen a el ´Alakrana´ als tres mariners que havien segut duts a terra. L'opinió coruña]
- ↑ El Correu (ed.): «El primer oficial del 'Alakrana' confirma que no varen dur a terra a tres rehens, com va alvançar EL CORREO». Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2010. Consultat el 19 de novembre de 2009.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacronologia - ↑ 20 minuos: ¿D'on ix els diners que s'ha pagat als pirates que varen seqüestrar el Alakrana?
- ↑ El País: Zapatero: "El 'Alakrana' navega lliurement cap a aigües segures"
- ↑ Intereconomía (ed.): «L'armador reconeix que s'ha pagat rescat». Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2009.
- ↑ Diari Vasc (ed.): «perseguir-pirates-20091119.html Helicòpters de l'Armada varen perseguir als pirates en abandonar el 'Alakrana'». Consultat el 19 de novembre de 2009.
- ↑ elconfidencial.com (ed.): «Agents de el CNI varen entregar el rescat als pirates en fondos reservats». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2014. Consultat el 21 de novembre de 2009.
- ↑ elconfidencial.com (ed.): «El segur del 'Alakrana' cobrirà a lo manco dos millons d'euros del rescat exigit pels pirates». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2014. Consultat el 21 de novembre de 2009.
- ↑ Far de Vigo (ed.): «63 pirates a bordo». Consultat el 19 de novembre de 2009.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 «[3]», El Món.
- ↑ TVE: Defensa dona més detalls del fi del seqüestre del Alakrana (video)
- ↑ ABC: Cas Alakrana, Cine ficció
- ↑ «seqüestrar-alakrana-condenats-439-anos-prision-20110503151625.html Els dos somalí que varen seqüestrar el Alakrana, condenats a 439 anys de presó». Europa Press. Consultat el 3 de maig de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Secuestro del barco Alakrana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.