Serinus canària
.jpg)
,_isla_de_Terceira,_Azores,_Portugal,_2020-07-25,_CAPS_0_89.jpg){kind=link}
El canari selvat o serín canari (Serinus canària)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família dels fringílidos (Fringillidae). És autòctona dels archipèlecs macaronésicos de Canàries, Azores i Madeira i no solament de les primeres com sembla indicar tant el seu nom comú com el científic. El seu parent més propenc és el verdecillo europeu (S. serinus).
El canari es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural de l'archipèlec canari, junt en la palmera canària.[2] El seu hàbitat natural s'ubica en àrees semiabiertas, com horts i arboledas. Fa el niu en arbustos o arbreés.
Segons Antonio Arnaiz-Villena el canari selvat de la Macaronesia, provablement, té unes estretes relacions genètiques en els seus congèneres del continent africà. L'orige de tots els canaris ben poguera estar en les espècies que viuen en Àfrica del Sur.[3][4][5][6]
Descripció
[editar | editar còdic]El canari selvat és de colors parduzcos en la part superior i groc verdenc en la cara i parts inferiors. És més gran i té menys contrast que atres pardals de la mateixa família, com el verdecillo, i el seu plomall és més gris i marró. Aplega fins als 13 cm de llongitut. La seua esperança de vida en estat selvat sol ser d'entre cinc i dèu anys, com a molt.
Encara que els canaris selvats són de tons apagats, des de el XVII s'ha creuat selectivament esta espècie en captivitat, donant orige als colors vius coneguts hui en dia (blanc, taronja, coure, groc, etc.) presents en els canaris domèstics. De fet, el canari roig va ser el primer animal creat per mig de selecció genètica,[7][8] introduint els tons rojos en el plomall per mig del creuament en el cardenalito. El gen permet que els carotenoides grocs es convertixquen en ketocarotinoides, és el denominat CYP2J19.[9]
Distribució
[editar | editar còdic]És endèmica de les illes Canàries, Azores i Madeira, en la regió de la Macaronesia, en l'est del oceà Atlàntic. En les illes Canàries, és comuna en Tenerife, La Gomera, La Palma i El Ferro, pero més local en Gran Canària, i rar en Lanzarote i Fuerteventura. És comú en Madeira de la mateixa manera que en Porte Sant i les illes Desertes; s'ha registrat en les illes Salvages. En les Azores és comuna en totes les illes.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Nomenes aus SEO 15
- ↑ «Llei 7/1991, de 30 d'abril, de símbols de la naturalea per a les Illes Canàries». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2011. Consultat el 11 de febrer de 2010.
- ↑ (1999).Mol. Biol. Evol..16
- 2–11.Consultat el 21 de novembre de 2014.
- ↑ Animal Genetics.
- ↑ (maig de 2012).Ornitologia Pràctica.53
- 3-11.Consultat el 2 de juliol de 2012.
- ↑ «artícul resumixen en pdf dels treballs en castellà». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2023. Consultat el 2 de juliol de 2012.
- ↑ Birkhead, Tim, Phoenix, 2004
- ↑ Journal of Ornithology
- ↑ Current Biology.Consultat el 5 de febrer de 2017.
- ↑ Tony Clarke, Chris Orgill & Tony Dudley (2006) Field Guide to the Birds of the Atlantic Islands, Christopher Helm, London.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Serinus canaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.