Anar al contingut

Serra de Toloño o de Cantàbria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Serra de Toloño o de Cantàbria

La serra de Toloño o de Cantàbria[1] (en vasc Toloño edo Kantabria mendilerroa)[2] és un sistema montanyós del nort d'Espanya que travessa les províncies de Burgos, La Rioja, Àlaba i Navarra. Habitualment es subdivide en tres parts: la serra de Toloño, entre les Closques d'Haro i Peñacerrada, una zona sense sobrenom anomenada únicament serra de Cantàbria i la serra de Codés.[3] Des de la Llanada alavesa, esta serra és l'últim llímit natural abans d'adinsar-se en les vegas de la Rioja alavesa, en el vall de l'Ebre.

El cim més elevat de tota la serra és el pico Larrasa (1455 m), també Fals Palomares,[4] sent el mont Toloño, en 1271 m.s.n.s., el sostre de la part occidental.[5] Destaca pel seu relleu escarpado i rocós en el seu alvertent meridional i pels seus extensos hayedos en l'alvertent septentrional. Des de llunt, el conjunt de cims aparenten ser una única montanya molt voluminosa.

Orónimo

[editar | editar còdic]
Laguardia en la serra al fondo.
Archiu:Briñas y al fondo la Sierra de Toloño. CAPS 0
Briñas i al fondo la serra

El nom Toloño prové de Tulonio,[6] antic deu celtíbero emparentat en el gal Teutates —també cridat Tutatis—,[7] el cult del qual està documentat en l'epigrafia alavesa.[8] Este teónimo hauria donat nom al monasteri fundat en el IX per l'Orde de Sant Jerónimo, situat prop del cim del mont homònim.


Per la seua banda, Cantàbria és un topònim recurrent en l'historiografia antiga, medieval i moderna per a referir-se als territoris de la conca alta de l'Ebre. Es parla aixina de la Cantàbria romana, del ducado medieval, de la província franciscana en capital en Vitòria,[9] i inclús d'un regiment d'infanteria de el XVIII compost per unitats alaveses guipuscoanes i vizcaíno.[10] Ademés, el terme designa el sistema montanyós que discorre paralel al mar Cantàbrica —del que forma part esta serra—, aixina com un cerro situat al nort de Logronyo, lo que ha dut a alguns autors a senyalar una possible confusió toponímica entre tots estos accidents geogràfics.[11]

A finals de la década de 1980 es va desnugar una controvèrsia en l'àmbit acadèmic entorn a l'orige i la llegitimitat de les dos denominacions. Varis autors varen començar a reivindicar l'us de Toloño per a designar tota la cordillera, argumentant que dit topònim apareix registrat per primera volta en el XVII, mentres que Cantàbria tindria un orige més recent, de caràcter erudit i alié a la tradició local.[11] Els qui defenen la denominació Cantàbria senyalen que va ser a partir dels informes elaborats pel etnógrafo alavés Lorenzo Prestamero —membre de la Real Societat Bascongada d'Amics del País— quan les expressions cordillera i serra de Cantàbria varen començar a difondre's en la cartografia, destacant entre elles la realisada pel militar Francisco Coello. Esta nomenclatura es va consolidar també en atres fonts de referència, com els diccionaris de la Real Acadèmia de l'Història (1802) i el Diccionari geogràfic-estadístic-històric de Pascual Madoz (1845–1850). Des de llavors, la denominació Serra de Cantàbria ha adquirit una notable popularitat i és, en diferència, la més estesa, tant en l'us oral com en la documentació escrita. La seua presència és especialment visible en els fullets publicitaris dels cellers de Rioja Alta i Rioja Alavesa, a on s'ha convertit en un referent identitari i comercial.[12][13]


En tot, en 1990 la Real Acadèmia de la Llengua Vasca - Euskaltzaindia va optar per que la denominació serra de Toloño fora la forma normativizada en la Nomenclátor Geogràfic Oficial de la Comunitat Autònoma del País Vasc.[14][15] En resposta a esta decisió de Euskaltzaindia, diversos ajuntaments, colectius i persones varen desenrollar múltiples accions per a la recuperació de la denominació serra de Cantàbria.[16][17][18]La polèmica sobre la denominació correcta va dur al Institut Geogràfic Nacional (IGN) a obrir un procediment per a determinar el topònim oficial en 2018 i a reobrir-ho en 2025, en la decisió final de "mantindre serra de Toloño com a identificador geogràfic i elevar serra de Cantàbria al caràcter de nom alternatiu, és dir, en el mateix nivell d'us i oficialitat que l'anterior".[1]

Descripció geomorfològica

[editar | editar còdic]

S'estén d'oest a est, separant la Llanada Alavesa al nort de La Rioja al sur. El ric Ebre en la seua entrada en La Rioja separa la serra de Cantàbria dels monts Obarenes, elevant-se des de les seues vores sobre terres alaveses. La serra de Cantàbria separa la Rioja Alavesa del restant d'Àlaba, en la denominada Sonsierra. Destaca pel seu relleu escarpado i rocós en el seu vertent sur i pels seus extensos hayedos en la vertent nort.

Aspectes geològics

[editar | editar còdic]

Relacionant la serra en les cadenes externes sur-pirenaiques apareix com una serra subsidiaría de la pirenaic-cantàbrica[19] com a mostra el alineamiento este-oest de totes elles. Constituïx l'extrem suroccidental de la gran unitat morfoestructural pirenaica. Presenta una estructura tectónica molt complexa.[20]

La seua complexitat es plasma en una morfologia de crestes molt esmolades en pendents i desnivells molt pronunciats d'al voltant de 500 metros en el seu alvertent septentrional i uns 700 metros en la meridional.[21]



Els materials dominants són calcáreos encara que també afloren atres més antics, superposts sobre areniscas i margas del terciario continental de la depressió de l'Ebre.[22][23]


Es tracta d'un relleu en el que destaquen alguns cerros llaurats en areniscas que han quedat en resalte per l'acció de l'erosió diferencial en actuar sobre els bancs de argila i arenes. Morfològicament cal destacar el desenroll de varis nivells de glacis i terrats associats al ric Ebre, que en este sector presenta un curs formant meandres prou pronunciats.

Sediment

[editar | editar còdic]

Les fortes ales de la serra sorgixen d'un plegament de materials mesozoicos i terciarios en direcció este-oest.[24] De l'era Mesozoica apareixen estrats dels seus tres periodos.[25]

En el periodo Triásico:


En l'estratigrafia aflora facies del Jurásico:


També apareix estratigrafia del Cretácico:


Vora antiga conca marina

[editar | editar còdic]
Panoràmica de la vall de l'Ebre en la Rioja des de la serra

Insistint més en l'importància que va tindre fa millons d'anys la mar es torna a mostrar en l'antic Massiç de l'Ebre ya emergit. La llínea de costa immediatament al sur de la serra, mostra els seus components carbonatados.[26]


La tectónica de fractura es mostra en la situació de les falles de component horisontal mostrant esgarres tant en la deformació d'alliniacions l'alliniació aparent de les quals és l'este-oest, com en la distribució dels diapiros.[27]

A finals del Terciario, com a conseqüència de l'afonament del Mediterràneu i l'elevació de la península ibèrica, la conca de l'Ebre pert el seu caràcter endorreico en produir-se l'eixida de l'Ebre a l'mar. A partir d'eixe moment es comença a organisar la configuració actual del relleu molt similar a com ho coneixem. Va ser important la sedimentación del Terciario continental i l'evolució del substrat del mateix, primer d'elevació durant la fase de rift prealpino i després de subsidencia durant la de fase de compressió.[28]


En l'era Cenozoica en l'época del Oligoceno i Mioceno els sistemes llacustres han deixat constància és estos llocs.[29]

Petrografia

[editar | editar còdic]

Les calcàrees de les crestes,[30] tectonizadas i dolomitizadas en molts punts, tenen colores cremes o blancs i solen estar constituïdes per acumulació de fragments fòssils, especialment lamelibranquis, ostreidos i diversos foraminíferos. També apareixen margas i conglomerats.


En l'ala meridional s'ha origina un relleu suau i ondulat, orientat cap al sur o sursudoeste. Els sols, de composició arcilloso-calcárea, pobres en matèria orgànica, nutrients i sals minerals. L'abundància de vores rodades, restants de torrentada i grava proporcionen un drenage i una retenció hídrica òptima per a cultius tan típics com les vinyes.[31]

Sectors

[editar | editar còdic]

Està compresa entre les Closques d'Haro i Lapoblación, en Navarra. Es poden distinguir en ella tres sectors: occidental, central i oriental.[32] Per tant es diferencien tres estructures:

Sector occidental

[editar | editar còdic]
Vista del mont Toloño des de la localitat d'Ircio (Miranda d'Ebre)
Archiu:Cruz sobre la cima del Toloño. CAPS 51
Cruz sobre el cim del Toloño
Archiu:Peña del Castillo en la Sierra de Toloño. CAPS 52
A l'esquerra restants del Santuari de Toloño: lo més elevat és la penya del Castell; al fondo, a la dreta, la penya Les Dotze

També denominat serra/massiç de Toloño.[33][34][35][36][37][38] És el massiç més occidental i més norteny d'esta zona geogràfica.[39] Toloño és un mont elevat. En tal denominació s'han inclós dins del orónimo serra/massiç de Toloño els monts i altures que rodegen al mont Toloño.[40] Tals monts i altures les citem a continuació. El massiç de Toloño pròpiament dit està entre Labastida, Salinillas de Buradón, Berganzo, Peñacerrada i Rivas de Tereso. L'àrea geogràfica inclou els cims des del port de Rivas de Tereso- Peñacerrada-Urizaharra cap a l'oest. Des del punt de vista geològic està constituïda per calcàrees cenomanenses, en inclusió de calcàrees i margas senonenses, terrenys cretácicos. En l'extrem occidental de Salinillas de Buradón afloren roques triásicas que s'estenen pel nort fins a Oci.

Els seus cims més significatius són les següents:

Sector central

[editar | editar còdic]

Inclou l'àrea geogràfica des del port de Rivas de Tereso – Peñacerrada -Urizaharra a l'oest fins al pico Payo Redó, Penya Alta i el port de Meano com a llímit en l'est, ya en Navarra.[41]

D'oest a est els seus cims més significatius són:

Sector oriental

[editar | editar còdic]

Este sector ya en Navarra. Pel nort està el poble de Marañón. Pel sur, Meano i Lapoblación.

Plantilla:Panorama


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «L'Institut Nacional Geogràfic determina el mateix us i oficialitat als topònims Serra de Toloño i Serra de Cantàbria» (en és). Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. Consultat el 2025-08-22.
  2. ↑ Alea.Consultat el 2025-08-30.
  3. ↑ «El correu digital. Serra de Cantàbria». Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2007. Consultat el 7 de decembre de 2007.
  4. ↑ Serra de Cantàbria. Larrasa (o Fals Palomares). Via “Sartara”. Txastimendiak. [1]
  5. ↑ Toloño des de Labastida.de-labastida
  6. ↑ «Toloño - Pertsona-izenak - EODA». www.euskaltzaindia.eus. Consultat el 2023-12-22.
  7. ↑ «Tulonio - Inicie - Diccionari Tesauro d'Història Antiga i Mitologia». www.tesaurohistoriaymitologia.com. Consultat el 2023-12-22.
  8. ↑ «Terme: Tullonium». Ministeri de Cultura. Consultat el 2025-08-22.
  9. ↑ (1988).46(182-183)
    195-214.ISSN 0042-3718.Consultat el 2025-08-22.
  10. ↑ «Regiment de Cantàbria». Enciclopèdia Auñamendi. Consultat el 2025-08-22.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Història dels nostres noms de lloc: la serra de Toloño» (en espanyol i vasc). Consultat el 14 de febrer de 2021.
  12. ↑ «Els vins d'Espanya, Denominació d'Orige Calificada Rioja». Carta d'Espanya, Ministeri de Inclusón, Seguritat Aocial i Migracions. Consultat el 2025-08-22.
  13. ↑ «Àlaba, un lider cridat Rioja». Euskonews. Consultat el 2025-08-22.
  14. ↑ «Nomenclátor Geogràfic Oficial de la Comunitat Autònoma del País Vasc».
  15. ↑ (2010).55
    . 447-486.ISSN 0210-1564.Consultat el 2025-08-22.
  16. ↑ «Toloño-Cantàbria, 30 anys de discòrdia» (en és). El Correu. Consultat el 2023-12-22.
  17. ↑ «La Rioja i Rioja Alavesa lluiten per mantindre el nom de “Serra de Cantàbria”». https://nuevecuatrouno.com/.
  18. ↑ «La societat Amics de Laguardia demana tornar al nom de Serra de Cantàbria» (en és). Diari de Notícies d'Àlaba. Consultat el 2023-12-22.
  19. ↑ Molt útil pels seus mapes, dibuixos: Gómez Velasco, Javier & Alonso Chavarri, Inmaculada: “Apunts sobre la Geologia de Leiva”. el+nort+de+la+serra+de+cantabria&hl=és&gl=és&pid=bl&srcid=ADGEESioWQEyYhHwC-AvNqu0apd8KM51ANAlTaSbx1hCmQKy9abIU9Z8OMuejLjeCOXmfI4pFw4LwLukvKHsULcuO4-9rznXnUO5jugquSSmixIrqs_7_6ROzVp0A5mn4eWOM4VdywXU&sig=AHIEtbRTFPrOdyESfGoqo1wM1I9ZCPGNTg
  20. ↑ Elaboració del mapa geoquímico de la Comunitat Autònoma de la Rioja. Págs. 1-54. [2]
  21. ↑ Porter García, José M. & Ramirez del Pou, José & Aguilar Tomás, Mariano J.: Mapa Geològic d'Espanya. 1:50.000. Haro. 170 (22-09). IGME. IGN. Cartografia: RHEA Consultors S.A. 1.978.[3]
  22. ↑ Tectónica comparada. Llicenciatura de Geologia. Facultat de Ciència i Tecnologia. Euskal Herriko Unibertsitateko. Campus de Lejona. Eixida de camp: 25/04/2.012. [4]
  23. ↑ Ruiz Urrestarazu, Eugenio: El Mig natural en Euskal Herria: Àlaba, terra de transició. [5]
  24. ↑ Porter García, José M. & Ramirez del Pou, José & Aguilar Tomás, Mariano J.: MGE. 1:50.000. Haro. 170 (22-09). IGME. IGN. Cartografia: RHEA Consultors S.A. 1.978. [6]
  25. ↑ Martínez Torres, L. M.: Geologia de la Serra de Cantàbria, entre Palomares i Toloño (Alava): estratigrafia i tectónica. Vitòria – Gasteiz: Editors: Diputació Foral, Departament de Publicacions, 1.984. ISBN 84-505-0480-5
  26. ↑ Plans, H., Ábalos Villaro, Benito, Quinif, Y.: “Evolució geodinámica recent de la serra de Cantàbria (Àlaba) sobre la base de la datació O/Th de carbonat continentals de les conques dels rius Inglares i Ebre”. Bolletí geològic i miner. ISSN 0366-0176, Vol. 109, Nº 1, 1.998. Págs. 3-12
  27. ↑ Angulo Moreno, Ana: Anàlisis sedimentario de processos tectónicos i climàtics en la zona d'enllaç de les conques terciarias de l'Ebre i del Duero. (Sector nort-occidental de la Rioja i comarca de la Bureba Burgos). Zubía, ISSN 0213-4306, Nº 19, 2.001. Págs. 177-185. Dialnet. [7]
  28. ↑ Jurat, María José & Riba i Arderiu, Oriol: “Reflexions sobre la geologia de la part occidental de la Depressió de l'Ebre”. Acta geològica hispànica, ISSN 0567-7505, Vol. 27, Nº 1-2. Barcelona: Institut de Ciències de la Terra "Jaume Almera". 1.992. Págs. 177-194.
  29. ↑ Salvany i Duren, Josep Maria: “Els sistemes llacustres evaporíticos del sector Navarrés-Rioixà de la Conca de l'Ebre durant el Oligoceno i Mioceno inferior”. Acta geològica hispànica, ISSN 0567-7505, Vol. 24, Nº 3-4, 1.989. Págs. 231-242.
  30. ↑ Porter García, José M. & Ramirez del Pou, José & Aguilar Tomás, Mariano J.: Mapa Geològic d'Espanya. 1:50.000. Haro. 170 (22-09). IGME. IGN. Cartografia: RHEA Consultors S.A. 1.978. [8]
  31. ↑ Pol Díaz, Ana: “Les formacions edàfiques en contexts arqueològics: contribució al pensament analític”. KREI, Círcul d'Estratigrafia Analítica. Nº. 7. Universitat del País Vasc / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU), 2003, págs. 53-77. Dialnet. [9]
  32. ↑ Fernández de la Pradilla Mayoral, María Concepció: “La Rioja en el sigle XI: població, economia i societat i poder del Regne de Nájera entre 1.035 i 1.076.” I Semana d'Estudis Medievals, Nájera, del 6 a l'11 d'agost de 1990 / coord. per José Ignacio de l'Iglésia Duarte, 2001, ISBN 84-95747-00-6, pág. 141, [10]
  33. ↑ Serra/Massiç és la denominació més habitual en web i enciclopèdies. Toloñoko Mendilerroan/ Mendigunean.
  34. ↑ Vista aérea del massiç de Toloño [11]
  35. ↑ Montanyisme. Serra/Massiç de Toloño. Ajuntament de Peñacerrada- Urikaharra. Mendikat.net. [12]
  36. ↑ Ikusteka. [13]
  37. ↑ Toloño. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [14]
  38. ↑ Sáenz de Olazagoitia Blanco, Ana: “Espais d'interés geomorfològic en Àlaba”.Azkoaga, 12. ISSN 1137-442X. Donostia: Eusko Ikaskuntza 2.004. pág.264.
  39. ↑ De Urizaharra/Peñacerrada a Ribas de Tereso pel port de Pagoeta. Canal Àlaba. elcorreo.com. 16/04/2.011. [15]
  40. ↑ Mapa en relleu d'Àlaba/Llaurava. Esc: 1: 325.000. El Periódico d'Àlaba. Arabako Egunkaria. Cartográfía: Tècnica Cartogràfica.
  41. ↑ Mapa en relleu d'Àlaba/Llaurava. Esc: 1: 325.000. El Periódico d'Àlaba. Arabako Egunkaria. Cartográfía: Tècnica Cartogràfica.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Serra_de_Toloño_o_de_Cantàbria&oldid=753869»