Sessió espiritista
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Una sessió espiritista és una reunió en la que s'intenta comunicar en esperits, per a rebre presunts mensages de sers fantasmaels o per a poder-se comunicar en ells a través d'un médium. Es considera que forma part dels cridats fenomens paranormales.
Un dels primers llibres sobre el tema de la comunicació en persones difuntes va ser "Communication With the Other Side" (Comunicació En l'Atre Costat), obra del Primer Baró Lyttelton publicada en Anglaterra en 1760.[1] Entre els esperits notables citats en este volum figuren Pedro el Gran, Pericles, un "Salvage nort-americà", William Penn, i la reina Cristina de Suècia. La popularitat d'estes sessions va créixer espectacularment en la fundació de la religió denominada Espiritualisme a mitan de el XIX.
Potser la série de sessions millor coneguda d'aquella época va ser la conduïda per Mary Todd Lincoln, qui apenada per la pèrdua del seu fill, va organisar sessions espiritistas en la Casa Blanca, a les que va assistir el seu marit, el president Abraham Lincoln, i atres membres destacats de la societat.[2] L'Informe de la Comissió Seybert de 1887 empañó la credibilitat de l'Espiritualisme i la seua popularitat, acusant públicament de frau als conductors seculars d'estes sessions.[3] Les sessions han continuat sent una part dels servicis religiosos dels espiritualista, els espirititas, i les iglésies espiritualista, fent un major émfasis en els valors espirituals sobre atres aspectes més "espectaculars".
Tipos de sessions
[editar | editar còdic]El terme sessió espiritista en principi pot referir-se a vàries activitats diferents, cada una en les seues pròpies normes socials i convencions, les seues pròpies ferramentes favorites, i la seua gama pròpia de resultats esperables.
Sessions religioses
[editar | editar còdic]
En la religió de l'Espiritualisme (i també en la religió de la Metafísica Divina, una branca reconeguda de l'Espiritualisme en els Estats Units), les sessions són generalment una part dels servicis religiosos per a comunicar-se en personalitats pertanyents al món dels esperits. Normalment, solament són denominades "sessions" des de fòra de la comunitat; els espiritualista preferixen parlar de "recepció de mensages". En estes sessions, que generalment tenen lloc en iglésies Espiritualista ben allumenades o a l'aire lliure en campaments (com Lily Dona-li en l'estat de Nova York o el Campament Cassadaga en Florida), un ministre ordenat o un médium de contacte faran aplegar de paraula mensages de personalitats en esperit als assistents.[4] Generalment, estos "servicis de mensages" o "manifestacions de la continuïtat de la vida" estan obertes al públic. A voltes el médium rep els mensages estant de peu. En algunes iglésies, el servici de mensages és precedit per un "servici de curació", que implica alguna forma de curació per la fe.[5][6]
Ademés d'intentar comunicar-se en els esperits de persones en les que tenien una relació personal els congregantes, algunes de les iglésies Espiritualista també tracten d'entrar en contacte en esperits d'els qui poden tindre una relació concreta en el médium o una relació històrica en el cos de l'iglésia. Un eixemple d'açò últim és l'esperit de Black Hawk, un guerrer natiu americà de la tribu Fox que va viure durant el XIX. Black Hawk era un esperit a sovint invocat per la médium espiritualista Leafy Anderson, i ha quedat com el foc central dels servicis de les Iglésies Espirituals Afroamericanes que va fundar.[7]
En l'Espiritisme llatinoamericà, similar a l'Espiritualisme, les sessions en les que els congregantes intenten comunicar-se en els esperits es denominen misses. Els esperits invocats en l'Espiritisme són a sovint antepassats dels congregantes o sants catòlics.
Sessions en un médium en un escenari
[editar | editar còdic]Hi ha médiums que pretenen contactar en els esperits dels morts o atres esperits en un escenari, davant d'una audiència. En una certa component teatral, són distintes a les clàssiques sessions al voltant d'una taula en tots els assistents assentats. Un dels primers practicants més importants d'este tipo de sessions va ser Paschal Beverly Randolph, qui es dirigia als esperits dels parents de membres de l'audiència, i que era també famós pels mensages que dia rebre de vidents i de filòsofs antics, com Platón.[8]
Sessions conduïdes per un médium
[editar | editar còdic]
Les sessions de grups menuts de persones, en els participants assentats al voltant d'una taula en una habitació obscura o en poca llum, generalment són conduïdes per un médium. Esta persona entra en "trance" per a que teòricament els esperits puguen comunicar-se a través del seu cos, transmetent mensages als atres participants. Atres modos de comunicació inclouen la psicografía o l'escritura automàtica, els colps secs numerats, la levitación de la taula, els aportes, els [[Ectoplasma
(parapsicología)|ectoplasma]], o inclús les olors.
Est és el tipo de sessions que més a sovint són causa d'indignació i escàndal quan es descobrix que el médium està practicant alguna forma d'escenificar ilusions màgiques o utilisant trucs de mentalisme per a enganyar als seus clients.
Sessions socials informals
[editar | editar còdic]Entre aquells en interés en l'ocultisme, s'ha estés la costum de conduir sessions despullades de qualsevol context religiós i sense un médium. A voltes solament estan implicades dos o tres persones, i si són jóvens, poden utilisar estes sessions com una manera de posar a prova el seu enteniment de les fronteres entre la realitat i lo paranormal. Per a este propòsit se solen utilisar la planchette i la güija.[9]
Sessions espiritualista
[editar | editar còdic]Ací els espiritualista i els practicants (psíquics i médiums) desenrollen una sessió de modo que tots els participants pretenen comunicar-se en vàries personalitats en el món dels esperits. Se solen organisar en els participants assentats en círcul.
Instruments i tècniques
[editar | editar còdic]Médiums, trances, i conducció
[editar | editar còdic]
Les sessions a través d'un médium impliquen la realisació d'un acte per mig del qual s'intenta rebre mensages dels esperits dels morts i d'atres esperits que el practicant creu que existixen. Alguns autoproclamados médiums són plenament conscients i estan desperts mentres servixen com a contactes; uns atres poden caure en estats parcials o totals de trance, o en un estat alterat de consciència. Estos autodesignados "médiums de trance", quan emergixen de l'estat de trance, no recorden els mensages que transmeten; per lo que acostumen a treballar en un ajudant que escriu o grava les seues paraules.[10]
Taulers d'espiritisme, taulers parlantes, i taulers oüija
[editar | editar còdic]
Els taulers d'espiritisme, també coneguts com a taulers parlantes, o taulers güija (nom derivat d'una coneguda marca) solen ser de fusta, fibra prensada, cartó o plàstic. En el tauler apareixen representats una série de símbols: imàgens, lletres, números i/o paraules. Està acompanyat per una planchette ("tauler menut" en francés), que pot prendre la forma d'una busca sobre tres pates o una lupa sobre un soport rodante; en els taulers de fabricació casera se sol amprar un got de cristal chicotet com planchette. La majoria dels taulers bàsics de güija contenen senzillament l'alfabet, encara que no és infreqüent que apareguen paraules sanceres (com per eixemple versions de "sí" i "no" d'acort en l'idioma utilisat).[11]
L'us del tauler és senzill: els participants en la sessió posen un o dos dits sobre la planchette, situada en el centre del tauler. El médium designat realisa preguntes en veu alta a l'esperit(s) en el que s'està intentant comunicar, i els participants desplacen la planchette de "forma automàtica" sobre el tauler senyalant lletres i paraules que se supon que formen les respostes que transmet l'esperit.[12]
Trompetes, pissarres, taules, i gabinets
[editar | editar còdic]Durant la segona mitat de el XIX, numerosos médiums espiritualista varen escomençar a defendre l'us de ferramentes especials per a conduir les sessions, imponent-se l'us de habitacions obscures particularment en les sessions dirigides per un médium. Les "trompetes dels esperits" eren unes bocines en forma de banya utilisades supostament per a aumentar els murmuris de les veus dels esperits a un volum audible. Les "pissarres dels esperits" constaven de dos planches nugades juntes que quan se separaven, revelaven els mensages presuntament escrits pels esperits. Les "taules de sessió" eren especialment llaugeres, facilitant que pogueren "rotar", "surar", o "levitar" supostament quan els esperits es feyen presents. Els "gabinets d'esperits" eren uns armaris portàtils en els que es tancava al médium, a sovint nugat en cordes, per a impedir-li manipular les citades ferramentes.
Vore també
[editar | editar còdic]- Llista de temes caracterisats com pseudociencia
- Comunicació despuix de la mort induïda
- Espiritisme
- Teosofia
- Frau de adivinaació
- Raig globular
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lyttleton, George (1760). Dialogues with the Dead, London: W. Sandby.
- ↑ «Telegrams from the Dead». Public Broadcasting Service (PBS).
- ↑ Preliminary Report of the Commission Appointed by the University of Pennsylvania, The Seybert Commission, 1887. 1 April 2004.
- ↑ (2003) Lily Dona-li: The True Story of the Town that Talks to the Dead, HarperCollins. ISBN 9780060086664.
- ↑ «"Sunday Afternoon Message Service at Cassadaga Spiritualist Camp."». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2007.
- ↑ «"Sunday Services llaure held at the Healing Temple on East Street in Lily Dona-li."». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2004. Consultat el 28 de març de 2017.
- ↑ Barry, Jason (1995). The Spirit of Black Hawk: A Mystery of Africans and Indians, University Press of Mississippi. ISBN 0-87805-806-0.
- ↑ Deveney, John Patrick (1996). Paschal Beverly Randolph: A Nineteenth-Century Black American Spiritualist, Rosicrucian, and Sex Magician, State University of New York Press. ISBN 9780791431207.
- ↑ Brown, Slater, The Heyday of Spiritualism.
- ↑ God's World: A Treatise on Spiritualism Founded on Transcripts of Shorthand Notes Taken Down, Over a Period of Five Years, in the Seance-Room of the William T. Stead Memorial Center (a Religious Body Incorporated Under the Statutes of the State of Illinois), Mrs.
- ↑ «The Museum of Talking Boards, a photo-gallery of historical and contemporary spirit boards and planchettes». Museumoftalkingboards.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
- ↑ «How to use the Ouija Board - A guide to the safe use of this ancient device». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2014. Consultat el 19 de juliol de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sesión espiritista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.